diari d'un petit botiguer

mars de la xina

2009-03-30T21:25:00.004+02:00

[a una besada, indescriptible, i que ha marcat dues vides]

Los dos se encontraron en el mismo cuento,
los dos se encontraron justo en el momento.
Fue un beso de esos que bajan la guardia.
Fue un beso de esos de darse las gracias.
Un beso de esos, de esos que valen
por toda la química de la farmacia.

Los dos intuyeron sus ojos cerrados,
sus bocas pegadas cercaron su aliento.
Fue un beso de esos que cumplen un sueño:
un beso de esos que son el primero:
un beso de esos que ponen contento
los dos se creyeron en Singing in the rain.

Tan locos saltaron sobre los charcos,
tan locos bailaron por los bordillos,
tan locos rompieron en mil pedazos
la lista negra de sus enemigos...
Tan locos saltaron la verja de un parque,
a ciegas cruzaron por las avenidas...
Tan locos pensaron hacerse piratas,
surcar en velero los mares de China...

Fue un beso de esos que premian las ganas.
Fue un beso de esos que luego te marcan.
Fue un beso de esos de Bésame mucho...
Tan locos quiesieron perderse del mundo,
tan locos rodaron uno sobre el otro...
Un beso de esos que valen por todo...

un beso de esos, toni zenet, los mares de china (el volcán, 2008), lletra de javier laguna

ostinati

2009-03-30T00:52:00.004+02:00

dance short, alessandra ferri i sting, coreografia de heinz spoerli sobre el preludi de la suite per a cello número i en sol major de johann sebastian bach. video dirigit per fabrizio ferri

destrucció

2009-03-28T01:41:00.006+01:00

[en braços, i en armes]

Aquests cims coberts de boira
són ara una llar per a mi.
Però la meva casa és a una terra allà baix,
i sempre hi ho serà.
També algun día vosaltres tornareu
a les vostres valls i a les vostres granjes
i ja mai més us voldreu sentir
germans en armes.

Al llarg d'aquests camps de destrucció,
nostres baptismes de foc,
he vist el vostre sofriment
al temps que la batalla era més i més cruenta.
Però encara que em ferissin,
malgrat l'alarma i la por,
no m'abandonàreu,
germans meus, com sou, d'armes.

Hi ha tants mons distints,
on brillen tants sols distints;
i encara que només en tinguem un, de món,
vivim sempre en diversos.

Ara que el sol se n'ha anat a l'infern,
i la lluna cavalca a les altures,
deixeu que us digui adéu;
no hi ha home que no hagi de morir.
Però està escrit en la llum de les estrelles
i a cada línea del palmell de la vostra mà:
quina estupidesa és fer-nos la guerra,
quan en braços som germans.

brothers in arms, dire straits, brothers in arms (vertigo, 1985). versió en solitari de mark knopfler a mark knopfler: a night in london (universal, 1996). la traducció és només una versió, possible.

confidència

2009-03-26T21:36:00.009+01:00

Tres quarts de tres de la matinada.
No hi ha ningú al bar llevat de tu i de mi.
Així que bevem, Joe!
Tinc una petita història que crec que hauries de saber.
Brindem, amic meu, per la fi d’un afer que no ha durat.
Així que, aquesta per la meva reina, i una altra per al camí.

Sé què hem de fer.
Posa una altra moneda a la màquina del racó.
No em sento bé. Triaràs una música que sigui simple i trista?
Podria contar-te tantes coses...

però deixaria d'observar el codi de tot un cavaller.
Així que, aquesta per la meva reina, i una altra per al camí.

Tu no t’ho pensaves, amic meu, però sóc una mena de poeta,
i hi ha tantes coses que voldria dir.
I encara que soni depriment,
escolta’m fins que les hagi confessat totes...
Encara que, així és com és la vida,
i sé, Joe, que tens pressa per plegar...
Gràcies per alçar la copa amb mi!
I espero que no t’importi gaire que t’hagi inflat el cap.
Però aquest foc l’havia de remullar o encara explotaria.
Així que, aquesta per la meva reina, i una altra per al camí.
Aquest llarg, llarguíssim camí que encara em queda.

One for my baby, and one more for the road va ser escrita pel músic Harold Arlen conjuntament amb el també compositor i lletrista Johnny Mercer, el 1943, per al musical The sky’s the limit. Ja aleshores va resultar sorprenent per la seva duració i el seu registre: quaranta-vuit compassos, en comptes dels trenta-dos habituals, i sense a penes cap canvi de to. En va resultar, segons la crítica una melodia “inevitable, insistent i melancòlica”, sobre la qual es muntava, com un diamant, la lletra d’un amor fracassat, dignament honesta, continguda, i colpidorament sincera. Va esdevenir, així, cançó de culte per als múltiples i brillants vocalistes de jazz de l’època.

La fascinació que sentia Frank Sinatra per aquesta cançó va fer que l’enregistrés diverses vegades al llarg de la seva vida: el 1947, a Columbia Records; el 1954, per a la banda sonora de Young At Heart; el 1958, a Frank Sinatra Sings for Only the Lonely; el 1962, a Sinatra & Sextet: Live in Paris; i, finalment, el 1966, a Sinatra at the Sands.

Encara, el 1993, a Duets, és la cançó que tanca significativament l’àlbum, acompanyada pel saxofonista soprano Kenny G [Kenneth Gorelick] (en un homenatge del productor Phil Ramone a la trompeta estrident de Harry edison, el Dolç, i al saxo arrossegat de Ben Webster, el Granota; els quals, en la versió de Billie Holiday de 1956, reproduïen sincopadament i meravellosa el balbuceig de la parla d’un alcohòlic).

Potser per la seva bella sordidesa, va estar, precisament, un dels temes preferits i estel·lars en el repertori dels concerts de Sinatra. Però lluny de tractar-la com a una cançó de taverna, o ocurrent, mai no va permetre cap comentari frívol sobre ella. Sempre la va presentar aprofitant una llarga pausa, i en la introducció, solemne, la solia definir com una cançó d’amor i solitud, perfecta. La majoria de crítics coincideixen en què a les darrers estrofes, estranyament, sembla que la seva veu plori de debò.

Qui escriu ha somiat moltes vegades una escena en blanc i negre: hi ha un home a la matinada que beu i es confessa a un tal Joe a la barra d'un bar, mentre a fora, al carrer, se sent la remor de les passes altives d'una dona que camina decidida, lleugera, amb el cap cot, i que s'allunya. I es perd en una música.

one for my baby, and one more for the road, frank sinatra al Festhalle Frankfurt, el 1991

voluntat

2009-03-24T21:40:00.007+01:00

Si és la teva voluntat
que no parli més
i la meva veu emmudeixi
com era muda abans,
no diré res més.
Restaré callat
fins que no em demanis que parli.
Si és la teva voluntat.

leonard cohen, if it be your will, interpretada el 2005 per antony hegarty en el concert came so far for beauty, a la sidney opera house, per al documental i homenatge a leonard cohen i'm your man de lian lunson, i produït per mel gibson (lions gate, 2006)

vida en comú

2009-03-17T22:27:00.003+01:00

[a la primavera, i a les vitamines necessàries que exigeix]

vitamina sol, antònia font (and the new royal philharmonic cuatro quesos orchestra) al gran teatre del liceu de barcelona, el 30 de març de 2008 (discmedi, 2008)

murtra

2009-03-09T19:31:00.006+01:00

[a isabel]

A difficult achievement for true lovers
Is to lie mute, without embrace or kiss,
Without a rustle or a smothered sigh,
Basking each in the other’s glory.

Let us not undervalue lips or arms
As reassurances of constancy,
Or speech as necessary communication
When troubles heart go groping through the dusk;

Yet lovers who have learned this last refinement
-To lie apart, yet sleep and dream together
Motionless under their starred coverlet-
Crown love with wreaths of myrtle.

Èxit difícil, d’amants veritables,
és jeure muts, sense bes ni abraçada,
sense sospirs sufocats ni murmuris,
cadascun rabejant-se en el goig que sent l’altre.

No hem de menystenir pas llavis ni braços
com a penyores de constància,
ni tampoc la conversa necessària
quan els cors van, torbats, a les palpentes;

però els qui saben el refinament
de jeure a part però somniar junts,
quiets sota la vànova estelada
amb rams de murtra coronen l’amor.

the starred coverlet [la vànova estelada], robert graves, d'amor trenta poemes (barcelona: 62, 1991), traducció de josep m. jaumà. il·lustració botànica de myrtus communis, d'otto wilhelm thomé, flora von deutschland, österreich und der schweiz (gera, 1885)

Etimològicament, murta, murtra, murter, mirter, murtrer o murtrera prové del grec myrtos que significa 'perfum' -i en castellà, mirto, però també arrayán, que prové de l'àrab ar-rayhan, 'l'aromàtic'-, ja que conté a les baies i a les fulles una essència aromàtica fortament antisèptica, el mirtol. Mitològicament, l'arbust de la murtrera es troba en forma de llegendes a gairebé totes les cultures d'una banda i altra de la mediterrània, però també a la matèria de bretanya, per exemple. Sempre, relacionat amb la durabilitat de l'amor i les victòries no cruentes.

mal·leabilitat

2009-03-05T01:01:00.004+01:00

Lady Macduff: [...] Com t'espavilaràs, i com viuràs?
Noi: Mare, com els ocells!
Lady Macduff: De cucs i mosques?
Noi: Del que jo trobi, mare, tal com fan ells.

william shakespeare, macbeth (1623), fragment de l'escena segona del quart acte. irma gruenholz, pájaros en la cabeza, il·lustració amb plastilina, reproducció extreta del blog de la il·lustradora

crueltat

2009-03-04T02:11:00.009+01:00

Quantes vegades he de provar de dir-te
que em sento penedida del que he fet?
Però, cada cop que provo de dir-t’ho...
és aleshores quan tu em dius
que, no passa res, que tot això no ha fet sinó començar...
M’he dit tantes vegades: Per què no aprenc
a ser menys bocamolla, i callar?
Perquè després em fa molt de mal
haver de sentir el que deixes caure de la teva boca,
i cau de la teva boca, cau de la teva boca...
Digue’m, per què? Per què?

Potser sóc boja, potser estic cega,
potser sóc perversament cruel...
però encara sé llegir el teu pensament,
i t’hi he sentit dir masses vegades que estaries millor sense mi.

Per què no vas voler veure que aquest vaixell s’enfonsava?
Per què no vam provar d’arribar fins a la riba
i ofegar-hi els nostres dubtes?
Hi ha coses que , millor, cal que no ens diem.
Encara que em revoltin; sí, em revolten per dins.
Digue’m, per què? Per què?

És aquest el llibre que mai no he llegit.
Aquestes són les paraules que mai no he dit.
Aquest és el camí que mai no he seguit.
Però aquests són els somnis que seguiré somiant encara,
l’alegria rara que a voltes he tingut.
Són aquests les llàgrimes, els plors que hem compartit.
És aquesta la por, el gran temor.
Això és el que em passa pel cap,
i aquests són els anys que hem malgastat junts,
i el que representen...
I és així com ara em sento. Saps com em sento?
Perquè no crec que sàpigues com em sento.
No crec que puguis saber com em sento.
Tu no saps com em sento!
Per què?

annie lennox, why, primer senzill editat per la cantant i extret del seu primer disc en solitari, diva (arista - bmg, 1992)

normalitat

2009-03-03T21:38:00.009+01:00

kat macleod, coathanger (aquarel·la i collage), il·lustració publicada a l'edició americana de la revista simple real magazine. manel, la gent normal, sense editar, però penjada al lloc de myspace (http://www.myspace.com/gatmanel), esplèndida versió de la cançó del grup britànic pulp common people, dins different class (polygram - island, 1995)

reclam

2009-03-03T03:08:00.005+01:00

[a una melodia, de sirena, a les orelles; i a un timó del qual m'he deslligat]

escena de the singing detective, sèrie escrita per dennis potter (bbc, 1986), una de les millors sèries del món, considerada al 2000, amb el número vint, dins del rànquing dels millors cent programes de la televisió britànica, i que ha passat a formar part de les col·leccions dels museus de ràdio i televisió de nova york i los angeles. la refilada dels ocells que imita el pare de philip e. marlow en aquest fragment són, per aquest ordre: la cadernera, el moixó canari, el rossinyol, el cucut i el pinsà... admirable!

pessigolles

2009-03-01T21:54:00.009+01:00

tonto, antònia font, batiscafo katiuscas (discos del mediterrani, 2006), i il·lustració de richerand lionel, train train quotidien (llapis i guaix, 2008)

primer pas

2009-02-25T01:52:00.004+01:00

Hem arribat a aquest últim refugi.
Aquí comença
el que no sé si tu en dius soledat.
El primer pas per oblidar qui som
i fer-nos companyia al peu mateix
de la roca gelada que ens vigila.
Tot és als nostres ulls.
I el desencís, un riu fins a la mort.
Ha faltat poc, molt poc, per ser feliç

paisatge, joan margarit, misteriosament feliç (barcelona: proa, 2008), sanne's ballet feet II és un dels videos que edita la ballarina de disset anys, nascuda als països baixos, sanne, per mostrar els seus progressos en la dansa; la música triada per ella és close cover de wim mertens (nova york: windham hill, 1993)

projecció

2009-02-19T21:32:00.006+01:00

[als avis que marxen amb quietud, als néts, els nostres fills,
que amb la càmera de l’aplom a les mans enquadren silenciosament les escenes de la vida... i a aquelles coses que entenem només amb el pas del temps, i que són un regal.]

cinema paradiso, de giuseppe tornatore (frança - itàlia: miramar, 1988), banda sonora d'ennio morricone

nexe

2009-02-18T17:59:00.004+01:00

L'erotismo è quel momento dell'esperienza nel quale si dispiega l'esistenza nel suo significato più profondo ed è qui che si realizza quel 'legame organico' tra chi espone e chi guarda che per Breton è ciò che è carente nell'arte del suo tempo.

felice casorati (novara 1883 - torí 1963), conversazione platonica (oli, 1925) [col·lecció privada de torí]. elisabetta fernandez i massimiliano miggiani, arte sesso società, per una lettura sociologica dell'erotismo nella storia dell'arte (roma: meltemi, 2000)

intriga

2009-02-09T23:50:00.003+01:00

hugo pratt, corto maltese, concerto in ó minore per arpa e nitroglicerina, del cicle le celtiche (milà: lizard, 1998 [d'una versió primera publicada a la revista francesa pif gadget entre el setembre de 1971 i el juliol de 1972]), primera part del capítol de la sèrie animada de richard danto i liam saury, a partir de l'obra original (ellipsanime - canal+ - pomalux - rai fiction, 2002), emès a rai tre el 2 d'octubre de 2007

bocca chiusa

2009-02-07T16:17:00.003+01:00

Tarde, uma nuvem rósea lenta e transparente,
sobre o espaço, sonhadora é bela.
Surge no infinito a lua docemente
Enfeitando a tarde, qual meiga donzela
Que se apressa e alinda sonhadoramente,
Em anseios d'alma para ficar bela
Grita ao céu e a terra toda a naturaleza
Cala a passarada aos seus tristes queixumes
E reflete o mar toda a sua riqueza...
Suave a luz da lua desperta agora
A cruel saudade que ri e chora!
Tarde uma nuvem rósea lenta e transparente
Sobre o espaço, sonhadora e bela!

amal brahim djelloul, cantilena de la bachiana brasileira número 5 (part I, ària), d'heitor villa-lobos, i lletra de ruth valladares correa

desaparició

2009-02-04T23:19:00.003+01:00

Un extraño panorama para después de esa batalla perdida que es la infancia. Envejecer tal vez tenga su gracia, pero también es cierto que envejecer sirve para comprobar que hemos caminado y que el tiempo ha caminado con nosotros, sirve para comprobar que hemos avanzado por dunas movedizas que en apariencia nos han conducido al término de un trayecto y nos han situado en la punta avanzada de un desierto donde, al volver la vista atrás e intentar recuperar algo de nuestra calle de Arthur, sólo podremos ver un viejo camino en el que el Tiempo ha escrito el fin abrupto de nuestro mundo, del mundo. Sabemos que es el fin del mundo si avanzamos. Sabemos que si damos un paso más allá, desapareceremos. Y nos planteamos darlo, pues pensamos que es lo mejor, recordamos que ya ese paso lo dieron otros antes, y esos otros fueron siempre nuestros exploradores favoritos, los que admirábamos tanto cuando les veíamos difuminarse en las tenaces sombras del vacío.

enrique vila-matas, doctor pasavento (barcelona: anagrama, 2005)

lliçó

2009-02-03T00:55:00.006+01:00

Este líquido é água.
Quando pura
é inodora, insípida e incolor.
Reduzida a vapor,
sob tensão e a alta temperatura,
move os êmbolos das máquinas que, por isso,
se denominam máquinas de vapor.

É um bom dissolvente.
Embora com excepções, mas de um modo geral,
dissolve tudo bem, ácidos, bases e sais.
Congela a zero graus centesimais
e ferve a 100, quando à pressão normal.

Foi neste líquido que numa noite cálida de Verão,
sob um luar gomoso e branco de camélia,
apareceu a boiar o cadáver de Ofélia
com um nenúfar na mão.

liçâo sobre a água, antonio gedeâo [rómulo de carvalho], linhas de força (coimbra: impremta tipogràfica da Atlântida, 1967). reproducció d'una taca de cafè en una superfície, fotografia anònima extreta d'un article de com netejar diverses taques publicat en una web dedicada a la casa i la decoració.

carambola

2009-02-01T02:36:00.005+01:00

[a l'iPod, capseta de música, del meu fill]

Provem d’encaixar en escenes boniques,
en ports de diumenge, farcits de gavines,
en grans sobretaules, on els avis canten,
enmig, vora el foc, abraçats a una manta.

Es tracta de ser els simpàtics del barri,
els que ballen i ballen fins que els músics parin,
i rompre, arrogants, lluint les millors gales,
amb discos, amb dones, amb feines estables…

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria, de sobte,
ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola, de sobte,
ens demostra que ens en sortim.

Buscant quedar bé en el retaule magnífic,
dels que van pel món amb posat monolític
i afronten la vida mirant-la a la cara
i un dia contents… compren flors a sa mare.
Intentem trampejar per ser persones dignes:
el pare modèlic que volen les filles,
el de la veu greu, el de la mà forta,
que paga un vermut i que arregla una porta…
I després tancar els ulls i sentir el món en calma:
hi ha dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre.
Han ben enllestit una gran epitafi,
que arranqui somriures a tots els que passin.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria, de sobte,
ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola, de sobte,
ens demostra que ens en sortim.

Mummm...

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria, de sobte,
ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, se’ns baixa la Verge
i, de sobte, ens revela que ens en sortim.
I, a vegades, contra tot pronòstic,
una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic,
però fent evident que, per un moment,
ens en sortim.

ens en sortim, manel, els millors professors europeus (discmedi, 2008)

tant

2009-01-29T02:22:00.003+01:00

[a una pregunta i a una resposta, de gasela en la sabana de la nit]

This may come
This may come as some surprise
But I miss you.
I could see through all of your lies
But still I miss you.
He takes her love
But it doesn't feel like mine

He tastes her kiss
Her kisses are not wine
They're not mine.
He takes
But surely she can't give what I'm feeling now.
She takes
But surely she doesn't know how.

Is it a crime? Is it a crime that I still want you?
And I want you to want me
Too.

My love is wider
Wider than Victoria Lake.
My love is taller
Taller than the Empire State.
It dives and it jumps and it ripples like the deepest ocean.
I can't give you more than that
Surely you want me back.

Is it a crime? Is it a crime that I still want you?
And I want you to want me
Too.

My love is wider than Victoria Lake

Taller than the Empire State.
It dives and it jumps

I can't give you more than that
Surely you want me back.

Is it a crime? Is it a crime that I still want you?
And I want you to want me
Too.

It dives
It jumps and it ripples like the deepest ocean.
I can't give you more than that
Surely you want it back.
Tell me
Is it a crime?

is it a crime?, sade, lovers live (sony, 2002)

passió

2009-01-27T14:29:00.006+01:00

[mestre:] Voilà! El paisatge canvia. Som ara en una regió diferent... És el re major! És el paisatge del re major! [...] Canvia l'acord!... Un altre paisatge! [...] Do! ...Quina és la impressió?
[alumne:] Es tracta d'una sorpresa...
[mestre:] Una sorpresa... però és alegre, o és trista?
[alumne:] Mmm... alegre.
[mestre:] Alegre?... Ah!

paul tortelier, lliçó magistral sobre el preludi de la suite núm. 1 per a cello de johan sebastian bach

ventada

2009-01-23T02:22:00.002+01:00

Odiós, el vent rapta el somni tebi. Com l'arrossega per la nit! Com gemega el que somiava!

dolor

2009-01-22T19:31:00.006+01:00

La seva filla va morir als deu anys,
i ara el dolor no deixa que el pinzell
s'aturi en la memòria.
Però tampoc no pintarà el demà.
El que ha pintat és la desemparança,
la dona jove que mai no existirà.
Cal buscar unes paraules innocents
i paoroses com els blaus de Rubens.

retrat en blau / museu de l'ermitage, joan margarit, misterio-sament feliç (barcelona: proa, 2008) i peter paul rubens, cap de joveneta [clara serena rubens] (dibuix, c 1623), exposat a la galeria albertina de viena, àustria.

Filla de peter paul rubens i isabella brant, clara serena rubens va morir el 1623. Segons els historiadors devia tenir aleshores deu o dotze anys. Amb tot, com succeeix en el retrat de clara serena exposat en el museu de l'ermitage de sant petersburg, rubens, mogut pel dolor, va seguir veient la seva filla com a model imaginària, fins i tot, un cop morta. En aquest dibuix, la joveneta es correspon a una noia d'uns setze o disset anys. Se n'ha deduït la identitat a partir de la semblança amb la seva mare, especialment en els ulls.

depressor lingual

2009-01-20T17:25:00.004+01:00

[una gran idea, i simpàtica]
punt de llibre, a partir d'un depressor lingual serigrafiat amb el lema de la campanya ensenya la llengua per promoure el voluntariat lingüístic a la ciutat d'eivissa... ànims!

modernitat

2009-01-19T15:26:00.004+01:00

[un passeig de diumenge, amb idèntica llum]
edward hopper, ground swell (1939), fins al 25 de gener a la fundació joan miró de barcelona en l'exposició temporal comissariada per sarah newman i sarah cash, conservadores de la corcoran gallery de washington: modernitat americana, obres de la corcoran gallery of art, amb obres de george bellows, john singer sargent, arthur davies, marsden hartley, joseph cornell, thomas hart benton, john sloan, milton avery, mark rothko, willem de kooning, cy twombly, richard diebenkorn, martin puryear i robert mangold.

truc

2009-01-16T00:09:00.004+01:00

Fa una nit clara i tranquil.la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa
de colors i de perfums. Heus aquí a Blancaneus, en Pulgarcito,
els tres porquets, el gos Snoopy i el seu secretari Emili, i en Simbad,
l'Ali-babà i en Gulliver.

Oh, benvinguts! Passeu, passeu! De les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú.

Hola Jaimito, i doña Urraca, en Carpanta, i Barba azul,
Frankenstein, i l'home-llop, el compte Dràcula, i Tarzan,
la mona Chita i Peter Pan. La senyoreta Marieta de l'Ull Viu
ve amb un soldat, els Reis d'Orient, Papa Noël, el pato Donald
i en Pasqual, la Pepa maca i Superman.

Bona nit, senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi-Key,
Roberto Alcázar i Pedrín, l'home del sac, i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obelix. En Pinotxo ve amb la Monyos
agafada del bracet. Hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises, i el Capitán Trueno en patinet.

Oh, benvinguts! Passeu, passeu! De les tristors en farem fum.
Casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú.

A les dotze han arribat la fada bona i Ventafocs,
en Tom i Jerry, la bruixa Calixta, Bambi i Moby Dick,
i l'emperadriu Sissi. I Mortadelo, i Filemón,
i Guillem Brown, i Guillem Tell, la caputxeta vermelleta,
el llop ferotge, i el caganer, en Cocoliso i en Popeye.

Oh, benvinguts! Passeu, passeu! Ara ja no falta ningú.
O, potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu.
També pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per a tots.
El temps no compta, ni l'espai... Qualsevol nit pot sortir el sol.

qualsevol nit pot sortir el sol, jaume sisa, qualsevol nit pot sortir el sol (zeleste - edigsa, 1975).
clip de serchbcn (www.myspace.com/serchbcn)

fortuna

2009-01-13T22:21:00.004+01:00

[a la possibilitat encara de ser el guitarrista que toca en un transatlàntic: camisa impol·luta i riffs delicats, mentre marco el compàs a una fabulosa banda]

Baby sneezes
Mummy pleases
Daddy breezes in
So good on paper
So romantic
But so bewildering

(I know nothing stays the same
But if you're willing to play the game
It's coming around again
So don't mind if I fall apart
there's more room in a broken heart)

You pay the grocer
Fix the toaster
Kiss the host Good-bye
Then you break a window
burn the Souffle?
Scream the lullaby

I know nothing stays the same
But if you're willing to play the game
It's coming around again
So don't mind if I fall apart
there's more room in a broken heart

And I believe in love
But what else can I do
I'm so in love with you

I know nothing stays the same
But if you're willing to play the game
It's coming around again

coming around again, carly simon, coming around again (arista, 1987), i abans a la bso de heartburn de mike nichols (paramount, 1986). aquesta versió correspon al concert de carly simon del 2 de setembre de 2005, de la sèrie de concerts de diversos artistes al hall del queen mary

conversa

2009-01-11T12:12:00.009+01:00

En aquest punt, crec que hauríem de parlar de tres tipus d'obligacions que afecten la relació de cada cultura del jo amb la de l'altre. Em refereixo a l'obligació de parlar, la d'escoltar i la de respondre. L'ètica de l'empatia dialògica implica, d'una manera immanent, una ètica del jo. Perdre el sentit de parlar i escoltar suposa la pèrdua del jo i de l'altre, i, per tant, de l'esfera de valors comuns que formen el cor mateix de la humanitat. L'obligació de parlar i escoltar no permet tan sols d'entrar en l'esfera de la conversa, com a àmbit associatiu, sinó també d'introduir-se en l'esfera del reconeixement com a prova indispensable d'unió. Vet aquí el poder d'escoltar-se un mateix i d'escoltar l'altre. En descobrir que una cultura aliena també té la capacitat d'escoltar, cada cultura aprèn a jutjar el seu propi discurs amb sentit crític.

ramin jahanbegloo, l'imperatiu intercultural (barcelona: arcàdia, 2008), il·lustració extreta de la pàgina web d'educima, làmines educatives per a acolorir

diàlegs

2009-01-07T18:40:00.003+01:00

ramin jahanbegloo, l'imperatiu intercultural (barcelona: arcàdia, 2008), traducció de josep sampere

vals de l'any nou

2009-01-01T16:41:00.002+01:00

[2009, bonifaci i bon jan]

Wasted and wounded, it ain't what the moon did
I've got what I paid for now
see ya tomorrow, hey Frank, can I borrow
a couple of bucks from you, to go
Waltzing Matilda, waltzing Matilda, you'll go waltzing
Matilda with me

I'm an innocent victim of a blinded alley
and I'm tired of all these soldiers here
no one speaks English, and everything's broken
and my Stacys are soaking wet
to go waltzing Matilda, waltzing Matilda,
you'll go waltzing Matilda with me

now the dogs are barking
and the taxi cab's parking
a lot they can do for me
I begged you to stab me
you tore my shirt open
and I'm down on my knees tonight
Old Bushmill's I staggered, you buried the dagger in
your silhouette window light to go
waltzing Matilda, waltzing Matilda, you'll go waltzing
Matilda with me

now I lost my Saint Christopher
now that I've kissed her and the one-armed bandit knows,
and the maverick Chinamen, and the cold-blooded signs
and the girls down by the strip-tease shows go
waltzing Matilda, waltzing Matilda, you'll go waltzing Matilda with me

no, I don't want your sympathy,
the fugitives say that the streets aren't for dreaming now
manslaughter dragnets and the ghosts that sell memories
they want a piece of the action anyhow go
waltzing Matilda, waltzing Matilda, you'll go waltzing Matilda with me

and you can ask any sailor, and the keys from the jailor
and the old men in wheelchairs know
that Matilda's the defendant, she killed about a hundred
and she follows wherever you may go
waltzing Matilda, waltzing Matilda, you'll go waltzing
Matilda with me

and it's a battered old suitcase to a hotel someplace
and a wound that will never heal
no prima donna, the perfume is on
an old shirt that is stained with blood and whiskey
and goodnight to the street sweepers
the night watchman flame keepers
and goodnight to Matilda too

tom traubert's blues, tom waits, small change (ayslum, 1976). la lletra de la tornada pertany a la cançó popular australiana waltzing matilda, d'a. b. 'banjo' paterson, qui la va escriure el 1895

cap d'any

2008-12-31T19:01:00.009+01:00

[2008, cràpula, de sutge i carbó]

Cràpula per força
De sutge i carbó

De paper d’estrassa i borró

Ets un cap d’esquila
Bonifaci i bon jan
Malalt d’amor
Txarrampín, txarrampín, txarrampinya
Xarampió, pulmonia i calfred
No has tingut ni Josep ni Maria
Ets l’orfe al cul del món
Cau una quimera
Vestida de dol
Amb xancletes músties
I traus de mussol
Ets un cap d’esquila
Bonifaci i bon jan
Malalt d’amor
Txarrampín, txarrampín, txarrampinya
Xarampió, pulmonia i calfred
No has tingut ni Josep ni Maria
Ets l’orfe al pou del got
No has volgut un sol que brilla
Ni tan sols l’ase i el bou
Has volgut rat rateta
Ets l’orfe al cul del món
Txarrampín, txarrampín, txarrampinya

cap d’any d’esquila, adrià puntí [amb veu de tom waits], altres cançons de nadal (música global, 2000), composta per al muntatge teatral d'el robinson del metro (la companyia de l’estació, 1997) basat en el conte de felice holman.

vanitas vanitatum

2008-12-30T20:27:00.004+01:00

"Una persona enamorada no escribe poemas, y si lo hace desde luego no serán buenos. El poeta más bien está enamorado del poema que escribe sobre el amor."

"Literatura: ochenta por ciento de exhibicionismo. El resto es escritura al dictado."

"Hace año y medio que no escribo nada. Me siento como quien ha pasado por una cura de desintoxicación; me da asco pensar en la 'escritura', cháchara presuntuosa, demente [...] Si me quedan fuerzas escribiré algo impublicable, que ni la imprenta sea capaz de soportar."

sándor márai, diarios 1984-1989 (barcelona: salamandra, 2008)

extenuació

2008-12-29T22:42:00.004+01:00

sándor márai, diarios 1984-1989 (barcelona: salamandra, 2008), retrat publicat sense signatura a el país (7 -IV- 2007)

bon viatge!

2008-12-28T04:20:00.006+01:00

[fins aviat]

bon nadal!

2008-12-25T03:20:00.003+01:00

Non mi toccare, vuoi farmi morire?
Sapessi ieri come ero lontano, lontano.
Ho bisogno di dormire. Ma che voglia di te?
Lassù credevo d’impazzire in mezzo al cielo
tra miliardi e miliardi di stelle, ero solo da morire.
Così ho acceso la radio tra gli auguri,
—ma come gli auguri? — si sentiva cantare.
E io lì solo, ci pensi, da solo a guardare le stelle,
le stelle —ma che andassero a cagare—,
così ho capito che tra poco è Natale
e che ero lì come uno scemo e che dovevo tornare.

Perché spegni la luce, vuoi far finta di dormire?
So che ti piace se ti guardo, e se ti parlo magari sorridi,
mentre fai finta di dormire. Va bene, allora ascoltami un po’:
Lo sai che prima di partire mi son sentito gelare le mani?
Guardando di fuori, non hai l’idea che confusione.
A un certo momento le stelle del cielo si son mesere
a girare e hanno fato una strada d’argento
che i miei occhi non potevano guardare.
Sono stati i pastori i primi a pasare, seguiti dai re magi
sui loro elefanti, mentre gli angeli cominciavano a cantare…
Ma non è niente, una cosa da niente, se penso a una casa
col sole in cima alla collina, e che tra poco, tra poco è mattina.
Tra un’ora ti svegli, mi guardi e sorridi…
Buon Natale!

stornello, lucio dalla [i r. cellamare], viaggi organizzati (pressing – rca, 1984), i lorenzo mattotti. stanze (carbó sobre paper, s. d.)

àngelus

2008-12-16T23:06:00.003+01:00

Qui escriu observa que fa dies que plou. Plou a la tarda, ininterrompudament; plou a la nit, sovint amb força i vent, i plou al matí, de manera copiosa i densa. De fa tres dies, el ploure s’atura al migdia. Senzillament, cessa. Aleshores, totes les coses del carrer i les persones que hi corren brillen tocats per uns rajos de sol consistents, de la solidesa dels fulards de gasa grisa. Una mica més lluny, els prats i els sembrats s’il·luminen també per aquesta mena de setí fulgurant, i els seus colors verds i plata ocupen la consideració de qui els observa més estona del que és usual.

Qui escriu, quan aquest fet passa, no pot deixar de pensar en L’Angélus del francès Jean-François Millet, i si de debò el petit llenç de només 55,5 x 66 cm és penjat en una paret de les sales del museu del Louvre —com publica la Gran Enciclopèdia Catalana en l’edició en paper i també en la seva edició digital, l’Enciclopèdia—, o bé en una altra de les del museu d’Orsay —com ho asseguren totes les altres enciclopèdies.

Qui escriu pensa en L’Angélus i en les figures de la parella de pagesos que recollien patates, i que han abandonat puntualment la seva feina per uns instants i resen, la forca clavada a terra. Hi pensa perquè sap que aquesta rara pau —la de la feina, la de la pluja— és només una treva, un petit instant de repòs i recolliment. Després, efectivament, torna a ploure. Tímidament, primer; després, amb fúria.

Qui escriu s’adona que ha de tornar a ajornar el que volia fer una d’aquestes tardes. I s’empipa. Assegut davant l’ordinador consulta, sense treure’n l’entrellat, diverses pàgines web de predicció meteorològica. També, una mica fastiguejat, visita la web del Musée d’Orvay. Se sorprèn: és clara i atractiva, està ben dissenyada i admirablement documentada: L’Angélus és a la galeria Seine del museu d’Orsay de París d’ençà del 1986, provinent del museu del Louvre, en el qual s’exhibia des de 1909.

il pleure dans mon coeur, billy cowie, la chanson bien douce (divas, 1991), veus de lucie i cathryn robson sobre el poema de paul verlaine

sparring partner

2008-12-13T19:34:00.006+01:00

[un don juan en hores baixes, potser sí, o l'estratègia d'una bèstia selvàtica. L'entenc.]

È un macaco senza storia,
-dice lei di lui-,
che gli manca la memoria
infondo ai guanti bui…
Ma il suo sguardo è una veranda,
tempo al tempo e lo vedrai,
che si addentra nella giungla,
no, non incontrarlo mai…

Ho guardato in fondo al gioco
tutto qui?… ma -sai-
sono un vecchio sparring partner
e non ho visto mai
una calma più tigrata,
più segreta di così.
Prendi il primo pullmann, via…
tutto il resto è già poesia…

Avrà più di quarant’anni
e certi applausi ormai
son dovuti per amore,
non incontrarlo mai…
Stava lì nel suo sorriso
a guardar passare i tram,
vecchia pista da elefanti
stesa sopra al macadàm…

sparring partner, paolo conte, arena di verona (platinum - warner, 2005)

soffito viola

2008-12-12T15:42:00.005+01:00

Quando sei qui con me
questa stanza non ha più pareti
ma alberi, alberi infiniti. Quando sei
qui vicino a me questo soffitto viola no
non esiste più; io vedo il cielo sopra noi
che restiamo qui,
abbandonati come se non ci fosse più
niente più niente al mondo.
Suona un'armonica. Mi sembra un organo
che vibra per te, per me,
su nell'immensità del cielo...
per te e per me nel cielo.

versió de franco battiato de il cielo in una stanza en fleurs 3 (columbia, 2007) de gino paoli en gino paoli (ricordi, 1961)

cambra

2008-12-10T20:52:00.010+01:00

Rene and Georgette Magritte,
With their dog, after the war,
Returned to their hotelsuite
And they unlocked the door.
Easily losing their evening clothes
They dance by the light of the moon...
To The Penguins, The Moonglows, The Orioles,
and The Five Satins...
The deep forbidden music
They'd been longing for.
Rene and Georgette Magritte,
With their dog, after the war.
Rene and Georgette Magritte,
With their dog, after the war,
Were strolling down Christopher Street
When they stopped in a men's store,
With all of the mannequins
Dressed in the style
That brought tears to their
Immigrant eyes.
Just like The Penguins, The Moonglows,
The Orioles, and The Five Satins...
The easy stream of laughter
Flowing through the air.
Rene and Georgette Magritte,
With their dog, aprés la guerre...
Side by side, they fell asleep.
Decades gliding by like Indians
Time is cheap.
When they wake up they will find
All their personal belongings
Have intertwined.
Rene and Georgette Magritte,
With their dog, after the war,
Were dining with the power elite
And they looked in their bedroom drawer.
And what do you think
They have hidden away
In the cabinet cold of their hearts?
The Penguins, The Moonglows, The Orioles,
and The Five Satins...
For now and ever after
As it was before...
Rene and Georgette Magritte, with their dog,
After the war...

rené magritte (lessines, 1989 - brussel·les, 1967), les amants (oli sobre tela, 1928) [col·lecció privada: richard s. zeisler, nova york], i paul simon, rene and georgette magritte with their dog after the war, en hearts and bones (warner, 1983)

futbol

2008-12-06T16:36:00.002+01:00

D'un enyor a un altre enyor, el meu cor com rebota.

desmanyotat

2008-12-05T01:16:00.004+01:00

Sense voler he despertat l'insomne de mi. Bona l'he feta!

dalila

2008-12-02T01:44:00.005+01:00

[a un desig en forma de tisores]

anna galiena i jean rochefort en le mari de la coiffeuse, de patrice leconte (frança: lambart - tf1 - sofica, 1990), música de michael nyman

encaix

2008-11-28T15:04:00.003+01:00

[a la perfecció]

jeremy clapin, une histoire vertebrale (backbone tale) (frança: strapontin - spirit, 2006), premi al millor film en la competició internacional de cinema d'animació de dresden, alemanya.

fred

2008-11-26T01:27:00.003+01:00

[a un fred benigne, compartit]

Traversare una strada per scappare di casa
lo fa solo un ragazzo, ma quest’uomo che gira
tutto il giorno le strade, non è più un ragazzo
e non scappa di casa.

Ci sono d’estate
pomeriggi che fino le piazze son vuote, distese
sotto il sole che sta per calare, e quest’uomo, che giunge
per un viale d’inutili piante, si ferma.
Val la pena esser solo, per essere sempre più solo?
Solamente girarle, le piazze e le strade
sono vuote. Bisogna fermare una donna
e parlarle e deciderla a vivere insieme.
Altrimenti, uno parla da solo. È per questo che a volte
c’è lo sbronzo notturno che attacca discorsi
e racconta i progetti di tutta la vita.

Non è certo attendendo nella piazza deserta
che s’incontra qualcuno, ma chi gira le strade
si sofferma ogni tanto. Se fossero in due,
anche andando per strada, la casa sarebbe
dove c’è quella donna e varrebbe la pena.
Nella notte la piazza ritorna deserta
e quest’uomo, che passa, non vede le case
tra le inutili luci, non leva più gli occhi:
sente solo il selciato, che han fatto altri uomini
dalle mani indurite, come sono le sue.
Non è giusto restare sulla piazza deserta.
Ci sarà certamente quella donna per strada
che, pregata, vorrebbe dar mano alla casa.

cesare pavese, lavorare stanca (florència: solaria, 1936), clip dirigit per andrea galli, també arranjador musical sobre una partitura d'ennio morricone

vi

2008-11-25T17:21:00.004+01:00

[a un vi, clos de vougeot de 1845 de chez philippe, de la rue montorgueil de parís... i als altres vins, que ara dormen a les bótes, i a les seves possibilitats]

[primera part]

[segona part]

babette's feast, de gabriel axel (danish film institute, 1987), basada en el conte de la baronessa karen von blixen-finecke [isak dinesen], babettes gæstebud dins winter's tales (random, 1942)

spleen

2008-11-23T21:58:00.005+01:00

—Qui aimes-tu le mieux, homme énigmatique, dis? Ton père, ta mère, ta soeur ou ton frère?
— Je n'ai ni père, ni mère, ni sœur ni frère.
— Tes amis?
— Vous vous servez là d'une parole dont le sens m'est resté jusqu'à ce jour inconnu.
— Ta patrie?
— J'ignore sous quelle latitude elle est située.
— La beauté?
— Je l'aimerais volontiers, déesse et immortelle.
— L'or?
— Je le hais comme vous haïssez Dieu.
— Eh! Qu’aimes-tu donc, extraordinaire étranger?
— J'aime les nuages… les nuages qui passent… là-bas… là-bas… les merveilleux nuages!

[— Digues, home enigmàtic, qui estimes més? Ton pare, ta mare, ta germana o ton germà?
— No tinc pare, ni mare, ni germana ni germà.
— Els teus amics?
— Feu servir una paraula el sentit de la qual a hores d’ara m'és desconegut.
— La teva pàtria?
— Ignoro la latitud on és situada.
— La bellesa?
— L’estimaria gustós, deessa i immortal.
— L'or?
— L’odio tant com vós odieu Déu.
— Ei! Qui estimes, doncs, extraordinari estranger?
— Estimo els núvols… els núvols que passen… enllà… enllà… els meravellosos núvols!]

l’etranger, charles baudelaire, le spleen de paris (parís: auguste delâtre, 1869), il·lustració de robert parkeharrison, cloud cleaner, dins the architect's brother (santa fe, new mexico: twin palms – twelvetrees, 2002)

gag

2008-11-22T18:57:00.008+01:00

[de l'angl. gag, d'origen incert, sobretot en el sentit modern usat en espectacles] m ESPECT En cinema, teatre, varietats, etc., un gag és una acció inesperada i sorprenent, verbal o visual, destinada a fer riure. (Cliqueu sobre la paraula.)

sort

2008-11-21T16:54:00.002+01:00

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar;
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat... amb mi.
Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar ahir.
I així pren, i així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, poc a poc, escrius per a demà.
Que demà, que demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.
Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols,
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí ben llarg.
I així pren, i així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, poc a poc, escrius per a demà.
Que demà, que demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

que tinguem sort, lluis llach, i si canto trist (movieplay, 1974)

dansa

2008-11-20T21:43:00.004+01:00

[a una mà sobre una espatlla]

Dance me to your beauty with a burning violin.
Dance me through the panic 'til I'm gathered safely in.
Lift me like an olive branch and be my homeward dove...
Dance me to the end of love,
dance me to the end of love.
Oh, let me see your beauty when the witnesses are gone!
Let me feel you moving like they do in Babylon.
Show me slowly what I only know the limits of...
Dance me to the end of love,
dance me to the end of love.
Dance me to the wedding now, dance me on and on...
Dance me very tenderly and dance me very long.
We're both of us beneath our love, we're both of us above...
Dance me to the end of love,
dance me to the end of love.
Dance me to the children who are asking to be born.
Dance me through the curtains that our kisses have outworn.
Raise a tent of shelter now, though every thread is torn...
Dance me to the end of love,
dance me to the end of love.
Dance me to your beauty with a burning violin.
Dance me through the panic till I'm gathered safely in.
Touch me with your naked hand or touch me with your glove...
Dance me to the end of love,
dance me to the end of love.

dance me to the end of love, leonard cohen, various positions (columbia-passport, 1984)

tecnologia

2008-11-19T17:59:00.004+01:00

[un regal que promet deu dies sense haver de carregar la bateria... visca!]

mòbil samsung 3g sgh-l170

quadern

2008-11-18T16:07:00.004+01:00

enrique vila-matas, dietario voluble (barcelona: anagrama, 2008)

àfrica

2008-11-16T01:29:00.002+01:00

kristin scott thomas (katharine clifton) i ralph fiennes (comte lászló d'almásy) a the english patient d'anthony minghella (miramax, 1996) basada en la novel·la de michael ondaatje (toronto: mcclelland and stewart, 1992)

àcids

2008-11-15T00:18:00.007+01:00

[a una lectura en avió, i a un esmorzar que promet]

"A la ràdio, he sentit que si menges una llimona sense fer ganyotes, s'acomplirà tot el que desitgis, però em fa por provar-ho, fer ganyotes i que cap desig no es faci mai més realitat."

sergi pàmies, si menges una llimona sense fer ganyotes (barcelona: quaderns crema, 2006)

serenitat

2008-11-13T20:16:00.003+01:00

interludio, fabio hurtado (oli sobre tela, s.d.)

desig

2008-11-11T20:28:00.005+01:00

Avvenne per caso in una
Stradina moderna sotto la pioggia
Gli ombrelli che fanno zum , zum, zum…
E l’universo fa bum, bum, bum…
Lui: una canzone francese.
Lei: una rossa risata irlandese.
Piovvero languidi giorni,
Piovvero languidi giorni…
Sì ma io dov’ero andato
Tutto mi sarei guardato,
E ne avrei scritto anche meglio di così.
Lui era un loden portato da una
Dolcezza senza rimpianti,
Da studi classici ardenti,
La pipa morsa tra i denti.
Lei era un cavallo, un gatto, un’ondata
Di mare nordico al sole,
Vestita come uno vuole,
Vestita come uno vuole…
Due belle gambe, lei e un pò di
Fumo azzurro, lui,
Col permesso degli dei.
Gli dei dei bei sonni
Gli dei dei begli anni,
Gli dei dell’amore rosso,
Del fuoco nelle sottane, architetture lontane…
La vecchia canzone francese
Contro una rossa risata irlandese…
Gli ombrelli che fanno zum, zum, zum…
E l’universo fa bum, bum, bum…

architetture lontane, paolo conte, una faccia in prestito (sugar music – l’alternativa, 1985)

llum

2008-11-11T15:34:00.003+01:00

xalanes (eivissa, 1946), vicent ferrer guasch (sant antoni de portmany, 1917 - eivissa, 2008)

ànima

2008-11-10T00:07:00.002+01:00

I wanna tell you a story that every man oughta know:
If you want a little lovin' you gotta start real slow.
She gonna love you tonight, if you just treat her right.
Oh! squeeze her real gentle, you gotta make her feel good.
Tell her that you love her like you know you should:
She gonna love you tonight, if you just treat her right.
If you practice my method just as hard as you can,
You gonna get a reputation as a lovin' man.
Yeah, you'll be glad every night that you're treatin' her right.
Hey hey hey hey...

roy head i gene kurtz, treat her right, roy head & the traits (1965); george thorogood & the destroyers, born to be bad (1988), i ara a the commitments d'alan parker (beacon communications, 1991)

valor

2008-11-09T17:02:00.003+01:00

[a les pors de qui estimem, al f.c. barcelona, als partits a les 7 del matí, i als qui lluitaren en la batalla d'agincourt, el dia 25 d'octubre de 1415, diada de sant crispí]

[...]
This day is called the feast of Crispian: [Avui és Sant Crispí:]
He that outlives this day, and comes safe home, [aquell qui sobrevisqui avui, i torni sa i estalvi a casa,]
Will stand a tip-toe when the day is named, [s’alçarà dempeus quan es parli d’aquest dia,]
And rouse him at the name of Crispian. [i despertarà amb el nom de Crispí.]
He that shall live this day, and see old age, [Qui després d’avui encara arribi a vell]
Will yearly on the vigil feast his neighbours, [cada any el dia abans convidarà els veïns]
And say ‘To-morrow is Saint Crispian’: [i els dirà: “Demà és Sant Crispí”.]
Then will he strip his sleeve and show his scars. [Llavors s’arromangarà i en mostrarà les cicatrius.]
And say ‘These wounds I had on Crispin’s day’. [Dirà: “Aquestes ferides me les van fer el dia de Sant Crispí”.]
Old men forget: yet all shall be forgot, [Qui és vell oblida: tot cau en l’oblit,]
But he’ll remember with advantages [però l’home sempre recordarà amb profit]
What feats he did that day: then shall our names [la proesa que va fer aquell dia. I els nostres noms]
Familiar in his mouth as household words: [retornaran als seus llavis aleshores com noms familiars:]
Harry the king, Bedford and Exeter, Warwick and Talbot, Salisbury and Gloucester, [el rei Enric, Bedford i Exeter, Warwick i Talbot, Salisbury i Gloucester…]
Be in their flowing cups freshly remember’d. [tots serem dolçament recordats entre l’escuma de les copes.]
This story shall the good man teach his son; [I el bon home explicarà aquesta història a son fill;]
And Crispin Crispian shall ne’er go by, [i no hi haurà Sant Crispí i Sant Crispinià]
From this day to the ending of the world, [—des d’ara i fins a la fi del món—]
But we in it shall be remember’d; [que no hi siguem recordats.]
We few, we happy few, we band of brothers; [Nosaltres pocs, feliços pocs, una colla de germans,]
For he to-day that sheds his blood with me [—perquè qui avui vessi la seva sang amb mi]
Shall be my brother; be he ne’er so vile, [serà per sempre mon germà, i mai més serà un vilà,]
This day shall gentle his condition: [que, des d’avui, serà noble la seva condició.]
And gentlemen in England now a-bed [Quants cavallers que ara són al llit a Anglaterra]
Shall think themselves accursed they were not here, [maleiran el fet de no ser ara aquí]
And hold their manhoods cheap whiles any speaks [i se sentiran poc homes si s’escolten]
That fought with us upon Saint Crispin’s day. [qui va lluitar entre nosaltres el dia de Sant Crispí!]
[...]

william shakespeare, henry V, (c. 1599) [acte IV, escena III]; kenneth branagh, henry V (bbc, 1989)

reverberació

2008-11-07T22:09:00.002+01:00

Qui escriu, d’uns dies ençà, somriu una mica més del que era lògic de preveure que ho fes a hores d’ara. Somriu quan a la botiga les companyes li fan broma. Retorna amb un somriure el somriure de la gent que el saluda pel carrer. A la nit, sopant un sopar fred a la cuina, somriu. Somriu quan plega curosament la roba abans d’anar a dormir. Somriu quan s’asseu als peus del llit i rumia, en un exercici d’introspecció, les raons ignotes del seu estat somrient. Fa petar els dits. Es frega la barbeta.
No en sap treure l’entrellat. Però pensa que ha sabut tornar a agafar un llibre, o dos, i els ha llegit; recorda que el vi d’enguany bull a les bótes; imagina que viatja lluny; sap que s’ha desfet de certes noses i que, des de la distància, les persones que estima també somriuen…
Qui escriu, demà, diu, tornarà a endollar la guitarra a l’amplificador: en el canal de distorsió, la reverberació al màxim, el volum del so a plena potència…

govern

2008-11-06T00:23:00.005+01:00

amèrica

2008-11-04T21:43:00.003+01:00

paul auster, un home a les fosques (barcelona: 62, 2008)

circ

2008-10-29T00:14:00.002+01:00

Un circ ha acampat allí on solia. N'he vist els tigres i les funàmbules. Quin envelat més gran, quanta alegria.

blade runner

2008-10-27T16:01:00.004+01:00

[al director de cinema que si vol serà el meu fill, i a les vegades que hem interpretat aquesta escena a la cuina de casa]

roy batty (nexus 6):
-Quite an experience to live in fear, isn't it? That's what it is to be a slave.
-(...) Kinship!
-(...) I've seen things you people wouldn't believe. Attack ships on fire off the shoulder of Orion. I've watched c-beams glitter in the dark near the Tannhäuser Gate. All those moments will be lost in time, like tears in rain. It's time to die.

harrison ford i rutger hauer en blade runner de ridley scott (warner bross, 1982), basada en la novel·la de philip k dick do androids dream of electric sheep? (doubleday, 1968)

dona

2008-10-24T00:48:00.004+02:00

[i la mutabilitat]

philip scott johnson, 500 years of female portraits in western art [música de johan sebastian bach, sarabanda, suite per a cello número 1 en sol major]

novecento

2008-10-20T18:40:00.002+02:00

[una paraula que em persegueix]

Lo era de verdad: el más grande. Nosotros tocábamos música, él era algo distinto. Él tocaba... Aquello no existía antes de que él lo tocara, ¿de acuerdo?, no estaba en ningún sitio. Y cuando él se levantaba del piano, ya no estaba... y ya no estaba para siempre... Danny Boodmann T.D. Lemon Novecento. La última vez que lo vi estaba sentado sobre una bomba. En serio. Estaba sentado sobre una carga de dinamita así de grande. Es una larga historia... Él decía: "No estás jodido verdaderamente mientras tengas una buena historia a cuestas y alguien a quien contársela." Él sí que tenía una buena historia... Él era su buena historia. Delirante, a decir verdad, pero hermosa... Y aquel día, sentado sobre toda aquella dinamita, me la regaló. Porque yo fui su mejor amigo... Y he hecho tonterías, y si me ponen boca abajo nada saldrá de mis bolsillos, hasta la trompeta vendí, todo, pero... aquella historia no..., ésa no la he perdido, todavía está aquí, tan límpida e inexplicable como tan sólo lo era la música cuando, en mitad del océano, la tocaba el piano mágico de Danny Boodmann T.D. Lemon Novecento.

alessandro baricco, novecento (milan: giangiacomo feltrinelli, 1994) [novecento. la leyenda del pianista en el océano, traducció de xavier gonzález rovira (barcelona: anagrama, 1999)]

màgia

2008-10-15T15:10:00.003+02:00

Em sé fer uns peixos de fusta
panxarruts, no gaire grans;
els empleno de llimalla
tocada amb la pedra imant
i els acoloreixo a l'oli
perquè siguin fulgurants.
Ensenyo els peixos i explico
que veurem com nedaran
tots dos sols dins una bóta;
i, un cop a l'aigua posats,
demano un bocí de coca
i els el dono amb una mà.
(Però jo, sense que es vegi,
hi barrejo pedra imant
i així sembla, pels qui miren
que els peixos vénen nedant.)
Damunt l'aigua i sota els núvols
si hi ha coses per contar!
Milers de llums brillarien
si la bóta fos el mar
i els espectadors que miren
fos tota la humanitat,
i els peixos que m'engipono
fossin uns peixos navals
que llisquessin per les ones
com ocells per l'aire blau.

petita oda en dijous, joan brossa, vint-i-una odes, uns goigs, una dansa i un sonet (1958) dins joan brossa, poesia rasa (barcelona: ariel, 1970)

acords menors

2008-10-13T18:58:00.005+02:00

[a una amiga, refractària]

Ev'ry time we say goodbye
I die a little,
ev'ry time we say goodbye
I wonder why a little,
why the gods above me
who must be in the know
think so little of me
they allow you to go.
When you're near
there's such an air
of spring about it,
I can hear a lark somewhere
begin to sing about it,
there's no love song finer,
but how strange the change
from major to minor...

annie lennox, every time we say goodbye (cole porter, seven lively arts, 1944), dins red hot + blue (chrysalis, 1990), videoclip dirigit per ed lachman

descobriment

2008-10-12T20:14:00.010+02:00

[al meu fill, carles]

That scene begins
With our next melody
Sung by a bashful bird
Humming a violet sky
There are no words
But there is understanding
It's been so long
Since I've heard your pretty voice
Raise up our lights
And enter hero girl
She makes me calm
God, she makes me calm
When she hears a song
And she starts singing
It's been so long
Since I've heard your pretty voice
Strike up the band
Here comes the storyline
'bout the usual struggle
Between fear and love
This is the lifelong song
We're all singing
It's been so long
Since I've heard your pretty voice
When it begins
I miss your hollering
But you're so shy
Such a bashful bird
Here's a song
But no one's singing
It's been so long
Since I've heard your pretty voice

pretty voice, cloud cult, the meaning of 8 (the current studios, fitzgerald theater, saint paul, minnesota, 27 de març de 2007)

pallassos

2008-10-10T01:40:00.007+02:00

[o com quan llegia els papers del club pickwick, de charles dickens, i vaig entendre que no hi ha forma més alta d'intel·ligència que situar-se un mateix com a objecte del riure]

He made me laugh
He made me cry
He smoked his stogies in bed
But I'm all right
I'm all right
I've been lonely before
I asked the boy for a few kind words
He gave me a novel instead
But I'm all right
I'm all right
I've been lonely before
It's fine, it's OK
It was wrong either way
I just wanted to say
There isn't much fun when you're drinking wine
He got drunk, he fell down
He threw a few of my things around
But I'm all right
I'm all right
I've been lonely before
I'd like to believe healthy cigarettes
But I have to conceive that wherever you are
You're still driving my car
Sticks and stones break my bones
But tears don't leave any scars
So I'm all alright
I'm all alright
I've been lonely before
Mmm...
I'm all alright
I'm all alright
I'm all alright
Yeah
He played solitaire in bed
Used to blow bubbles in bed
He sang Christmas songs in bed

i'm all right, madeleine peyroux, half the perfect world (rounder records, 2006)

manipulació

2008-10-09T15:41:00.008+02:00

[o l'art de la conversa]

_harry: I love you.
_sally: How do you expect me to respond to this?
_harry: How about you love me, too?
_sally: How about, I'm leaving.
_harry: Doesn't what I said mean anything to you?
_sally: I'm sorry, Harry. I know it's new year's eve. I know you're feeling lonely, but you just can't show up here, tell me you love me, and expect that to make everything all right. It doesn't work this way.
_harry: Well, how does it work?
_sally: I don't know, but not this way.
_harry: How about this way? I love that you get cold when it's seventy-one degrees out. I love that it takes you an hour and a half to order a sandwich. I love that you get a little crinkle above your nose when you're lookin' at me like I'm nuts. I love that after I spend the day with you, I can still smell your perfume on my clothes. And I love that you are the last person I want to talk to before I go to sleep at night. And it's not because I'm lonely. And it's not because it's new year's eve. I came here tonight because when you realize you want to spend the rest of your life with somebody, you want the rest of your life to start as soon as possible.
_sally: (feeling manipulated but also melting) You see. That is just like you, Harry. You say things like that, and you make it impossible for me to hate you, and I hate you, Harry. I really hate you. I hate you.

meg ryan i billy crystal en when harry met sally, escrita per nora ephron i dirigida per rob reiner (castle rock entertainment, 1989)

desafiament

2008-10-08T01:58:00.005+02:00

[a la incògnita]

Areonautico è il cielo,
vuoto, abissale, chissà...
senza orologi quel volo tra stelle e cenere andrà…
E l’ultima donna che avremo un giardino ci sembrerà,
sì, proprio l’ultimo approdo di terra l’ultima donna sarà,
l’ultima donna sarà…

l'ultima donna, paolo conte, paris milonga (rca, 1981)

retorn

2008-10-07T22:45:00.007+02:00

[a una hora, aquella en què, després d'hores de vol, retornem a casa... i la trobem buida]

And there are no letters in the mailbox.
There are no grapes upon the vine.
There are no chocolates in your boxes anymore,
and there are no diamonds in the mine.

no diamonds in the mine, leonard cohen, songs of love and hate (columbia records, 1971)

fènix

2008-10-02T22:01:00.004+02:00

Com la figura damunt les cendres del foc de la immortalitat, així el meu constipat i jo.

llibertat

2008-09-30T23:54:00.008+02:00

[al meu treball]

nova campanya de promoció de la furgoneta citroen berlingo
(agència: euro RSCG, 2008)

aquest blat i la casa

2008-09-29T00:57:00.015+02:00

[a una illa, i a la idea per a una novel·la]

No tornaràs. Recorda, no t'apartis,
mentre fas via, del que tan senzill
és d'estimar: aquest blat i la casa,
el blanc senyal de la barca dins del mar,
el lent or de l'hivern ajaçat a les vinyes,
l'ombra d'un arbre damunt l'ample camp.

salvador espriu, llibre dels morts, dins el caminant i el mur (barcelona, 1954)

d'acord

2008-09-28T15:44:00.012+02:00

[als buròcrates qui haurien de picar pedra, i no vanar-se de ser d'acadèmica pedra picada]

Fills de la Gran Puta,
d'ombra allargada i petja diminuta:
llenguallargs llepaculs de gasetilla,
funcionaris de patilla i de cartilla,
tous de carrera i bufats de bandera
creuhonorats in pectore o a la pitrera,
aprovats purulents i pestilents de nota,
putrefactes doctors en bancarrota,
catedràtics, apàtics, limfàtics, raquítics,
torracollons públicament mefítics,
àugurs falsaris de sèquits gregaris
arraïmats pels lladrucs dels sicaris,
cagallons, cagadurs i cagadubtes
estupradors de ruïnes abruptes,
comerciants de merda selenita
llorejats amb corones d’uralita,
crítics cretins, crenetistes frenètics,
pixatinters d’excessos diurètics,
bards neotísics i protorreumàtics
més bufanúvols que nefelobàtics,
cecs acadèmics, prostàtics i endèmics,
i saltimbanquis recontraacadèmics,
alts ocupants de poltrones i càrrecs
ben acoflats al tou dels vostres fems,
aneu-vos-en tots plegats a fregir espàrrecs,
oh, pústules de sempre i del meu temps!

mataró-llavaneres, jordi cornudella, el germà de catul i més coses (barcelona: empúries - 62, 1997), musicat per gerard quintana en caragol, treu banya (música global, 2007)

alambí

2008-09-27T01:09:00.004+02:00

[al dia d'avui, en què tot està llest per fer el vi]

Hi ha un rom antic pel qual bé donaria
tots els alcohols de França, un rom molt vell,
que entenebreix i esbalça, esput vermell
d'un déu malalt, sol de l'estrangeria.

No hi ha a l'Infern beuratge més serè
ni dins els Cels més impura ambrosia,
avorta parts i engendra bogeria
i al fons dels sots als morts torna l'alè.

I cada cop que el bec em sembla viure
fa dos-cents anys, o dos mil, tant se val:
Som serf d'Odi, d'Ashaqlun tinc el riure;
fa fred, som a París, em dic Nerval.

quimeres, andreu vidal, l'animal que no existeix (barcelona: proa, 1993)

sense títol

2008-09-26T02:58:00.005+02:00

[a aquells qui juguen al joc de la cadira amb la cultura]

monólogo, silvio rodríguez, silvio (fonomusic, 1977)

pausa

2008-09-24T15:18:00.005+02:00

[a una musa i a un silenci gairebé elèctric]

what is this thing called love? gwyneth paltrow, infamous (douglas mcgrath, 2006)

pilgrim

2008-09-23T01:48:00.003+02:00

[a una ànima amb sabates noves]
timberland, 66512 (2008)

barcelona

2008-09-22T23:25:00.003+02:00

[a un temps i a una ciutat]
lorenzo mattotti, solitudine (s. d.)

colofó

2008-09-18T23:02:00.008+02:00

[O com uns mateixos versos aplicats a una mateixa persona poden encaminar de maneres tan diferents. Aquesta cançó em va acompanyar en l'anada d'una relació. Ara, en la tornada, n'és el precís colofó.]

óleo de mujer con sombrero, sílvio rodríguez, al final de este viaje (emi, 1970)

gasolina

2008-09-17T23:43:00.004+02:00

[a un correu rebut, i a la facilitat de pensar
que no hem d'acceptar el que no ens agrada]

Te escribo desde un área de servicio,
donde sólo me ofrecen gasolina.
Puedes llamarme a cobro revertido
desde la caracola de la esquina.

tito muñoz i joan manuel serrat, de cuando estuve loco (joan manuel serrat, versos en la boca, 2002)

complement

2008-09-16T02:04:00.012+02:00

[a una amiga a qui agrada emily dickinson]

What I dream I had:
Pressed in organdy;
Clothed in crinoline of smoky burgundy;
Softer than the rain.
I wandered empty streets
Down past the shop displays.
I heard cathedral bells
Tripping down the alley ways,
As I walked on.

And when you ran to me
Your cheeks flushed with the night.
We walked on frosted fields of juniper and lamplight,
I held your hand.
And when I awoke and felt you warm and near,
I kissed your honey hair with my grateful tears.
Oh I love you, girl.
Oh, I love you.

for emily whenever may i find her, paul simon, en simon and garfunkel, parsley, sage, rosemay and thime (columbia, 1964)

reialesa

2008-09-14T00:18:00.005+02:00

[a les vegades que, des dels disset anys, aquesta cançó m'ha fet somriure]

When I was seventeen I dreamed of being king
and having everything I wanted.
But that was long ago and
My dreams did not unfold, so
I'm still the king of nothing.

When I was seventeen I dreamed I gave a ring
to a pretty queen and then I held her.
But that was slumber's fault for
I have no love at all and
I'm still the king of nothing.

If I could rule, I'd dance my cares away,
Find romance every day.
I wouldn't have to listen to this poor fool say:
I'm the king,
I'm the king,
I'm the king of nothing!

king of nothing, seals and croft, unborn child (warner brothers, 1974)

fruita

2008-09-12T00:00:00.002+02:00

Mastegueu bé tanta pena, la polpa, l'esclova. No en guardeu cap llavor.

ànsia

2008-09-11T21:37:00.005+02:00

[a un sentiment que naufraga i perilla, però sense gaire por]
henri rousseau, le navire dans la tempete (1893)

mans

2008-09-10T00:58:00.008+02:00

[a aquest moment en què, assossegadament, no creiem en res...
i al meu germà Carles, qui em va descobrir el poema]

Vem sentar-te comigo Lídia, à beira do rio.
Sossegadamente fitemos o seu curso e aprendamos
Que a vida passa, e não estamos de mãos enlaçadas.
(Enlacemos as mãos.)

Depois pensemos, crianças adultas, que a vida
Passa e não fica, nada deixa e nunca regressa,
Vai para um mar muito longe, para ao pé do Fado,
Mais longe que os deuses.

Desenlacemos as mãos, porque não vale a pena cansarmo-nos.
Quer gozemos, quer nao gozemos, passamos como o rio.
Mais vale saber passar silenciosamente
E sem desassosegos grandes.

Sem amores, nem ódios, nem paixões que levantam a voz,
Nem invejas que dão movimento demais aos olhos,
Nem cuidados, porque se os tivesse o rio sempre correria,
E sempre iria ter ao mar.

Amemo-nos tranquilamente, pensando que podiamos,
Se quise'ssemos, trocar beijos e abraços e carícias,
Mas que mais vale estarmos sentados ao pé um do outro
Ouvindo correr o rio e vendo-o.

Colhamos flores, pega tu nelas e deixa-as
No colo, e que o seu perfume suavize o momento -
Este momento em que sossegadamente nao cremos em nada,
Pagãos inocentes da decadência.

Ao menos, se for sombra antes, lembrar-te-as de mim depois
Sem que a minha lembrança te arda ou te fira ou te mova,
Porque nunca enlaçamos as mãos, nem nos beijamos
Nem fomos mais do que crianças.

E se antes do que eu levares o o'bolo ao barqueiro sombrio,
Eu nada terei que sofrer ao lembrar-me de ti.
Ser-me-ás suave à memória lembrando-te assim - à beira-rio,
Pagã triste e com flores no regaço.

ricardo reis [fernando pessoa] vem sentar-te comigo, lídia, à beira do rio (1914)

retrat

2008-09-09T00:16:00.004+02:00

jacques tati, les vacances de monsieur hulot (jacques tati, 1953)

delicadesa

2008-09-08T01:24:00.013+02:00

[a l'evasió]

Qui escriu ha decidit que demà anirà a pescar. D’uns dies ençà, la idea el rondava vagament i temptava. Avui, a la feina, s’hi ha decidit amb una convicció clarivident. Demà, sortirà de casa abans que no soni el primer toc de l’alba i anirà a pescar. Qui escriu, però, sap que abans cal que hagi preparat curosament l’esca. Per això hi ha dedicat bona part del temps de la tarda.

Qui escriu sap per experiència que la naturalesa de l’esca és la de l’engany. L’esca és una gran mentida. Per tant, cal no improvisar-la. Ell sap que una bona esca és aquella pensada a consciència i preparada amb delicadesa i meticulositat. L’esca, si es vol infalible, és lluny de la carnassa d’un simple ensibornament maquiavèl·lic. L’essència de l’esca és a tocar de la de la llaminadura. I cal aplicar-se en la seva composició amb una cura que no se sap si és no és una atenció amorosa.

Amb aquest aire de gravetat, qui escriu ha obert el congelador i n’ha tret una caixa de llagostins: grossos com un polze i d’una carn dura com la del pollastre; llagostins atlàntics, provinents d’un continent llunyà, i d’un color nebulós i verd, també atlàntic, com el de la marea baixa de la tarda entre les roques.

Qui escriu, mentre sentia Madeleine Peyroux xiuxiuejar La Javanaise, ha disposat a la taula de fusta blanca de la cuina el parament necessari: diversos plats plans, un voluminós saler, un morter de pedra amb la seva mà i un pot de vidre de tancament hermètic amb anella de goma, que podria haver contingut gairebé dues o tres lliures de confitura d’exquisida figa coll de dama blanca, o negra. Llavors, s’ha entretingut a escapçar els llagostins i a espellar-ne del cos les làmines translúcides de quitina que en formaven la cuirassa. Ho ha fet amb destresa, amb les puntes dels dits, que de tant en tant fregava en un drap de cuina. En haver acabat, Madeleine mussitava una tènue versió de Everybody’s talkin’ de Harry Nilsson, aquella cançó incorporada a la banda sonora de la pel·lícula Midnight Cowboy de John Schlesinger, que tant agrada a qui escriu.

Després, ha disposat: per una banda, en un plat, tota la molla dels llagostins sencers; i, per l’altra, en el morter, els caps, les antenes, les potes i les fines membranes gairebé invisibles. I ho ha capolat i picat durant llarga estona, fins que n’ha quedat una massa substanciosa del color de l’argila de Siena. Mentre deixava reposar aquesta pasta, ha tallat la petita còrpora dels llagostins en trossets uniformes, d’una ungla de grossos, i els ha dipositat entre generoses capes de sal dins del pot de vidre amb tancament hermètic, per tal que conservessin fins al moment de fer-los servir la turgència de la carn. Amb subtilesa, d’un gran retall de paper vegetal, n’ha fet un recipient on encabir la pasta color siena, i, amb cordill de cànem, n’ha fet un paquet relligat, compacte, de degradació segura però lenta. I, encara, aprofitant un cap de fil, hi ha nuat un roc de jardí, d’una dimensió no gaire gran.

Arribats a aquest punt, qui escriu ha mirat la taula blanca de la cuina, el pot de vidre de reflexos fulgurants, el paquet ocre de paper vegetal lligat com per a un regal, i no ha pogut estar de somriure, complagut de si mateix. Coneixedor de la matèria primera de l’esca i de la mentida, li ha vingut al cap un haiku del segle XVIII: “Petit infant, / li acostes una flor / i bada la boca.” Ha tornat a somriure.

adversitat

2008-09-05T20:43:00.005+02:00

[i a la perfecció d'un vers]

Despert, escolto el vent, l'amor.

el vent o l'amor, marià villangómez, la miranda (barcelona, 1958)

passat

2008-08-27T00:02:00.005+02:00

[al meu fill, Carles]

A la fontana llençàvem cèntims, rialles.

desconcert

2008-08-21T17:37:00.005+02:00

[a una idea que em ronda pel cap]

When I walk, stay behind;
don't get close to me,
'cause it's sure to end in tears.
So just let me be.

Some will say that I'm no good.
Maybe I agree.
Take a look, then walk away;
that's all right with me.

lonely stranger, eric clapton, unplugged (reprise records, 1992)

herois

2008-07-29T15:11:00.001+02:00

ayrton, lucio dalla, canzoni (sony-bmg, 1996)

sospita

2008-07-28T01:45:00.004+02:00

(Hi ha alguna cosa, ànima meva,
algun secret.)

savis, poetes, homes feliços, dones del poble malmenjades, pere quart [joan oliver] vacances pagades (1960)

codi

2008-07-27T20:34:00.006+02:00

It's a quarter to three.
There's no one in the place except you and me.
So set them up Joe!
I got a little story I think you should know.
We're drinking my friend to the end of a brief episode.
Make it one for my baby and one more for the road.
I got the routine, so drop another nickel in the machine.
I'm feeling so bad. I wish you'd make the music dreamy and sad.
I could tell you a lot, but that's not in a gentleman's code.
Make it one for my baby and one more for the road.

You'd never know it, but, buddy, I'm a kind of poet
and I've got a lot of things I’d like to say.
And when I'm gloomy, you simply got to listen to me until
it's all talked away.
Well that's how it goes, and, Joe,
I know you're getting anxious to close.

So, thanks for the cheer!
I hope you didn't mind my bending your ear,
but this torch that I found it’s got to be drowned
or it’s soon might explode.

So, make it one for my baby and one more for the road.
That long, long… so long, long road.

One for my baby (and one more for the road), harold arlen i johnny mercer (1943)

sordesa

2008-07-27T14:31:00.003+02:00

[a una situació molt incòmoda]

one trick pony (escrita per paul simon i dirigida per robert m. young, 1980)

gravetat

2008-07-25T21:36:00.003+02:00

[possiblement, la cançó més trista i bella]

solid air, john martyn (lletra i música, guitarra) i danny thompson (arranjament i baix) (1989)

colors

2008-07-21T01:50:00.010+02:00

Si m'enamorava, deixeu-me al llit la caixa, les aquarel·les.