encaix

[a la perfecció]


jeremy clapin, une histoire vertebrale (backbone tale) (frança: strapontin - spirit, 2006), premi al millor film en la competició internacional de cinema d'animació de dresden, alemanya.

fred

[a un fred benigne, compartit]

Traversare una strada per scappare di casa
lo fa solo un ragazzo, ma quest’uomo che gira
tutto il giorno le strade, non è più un ragazzo
e non scappa di casa.

Ci sono d’estate
pomeriggi che fino le piazze son vuote, distese
sotto il sole che sta per calare, e quest’uomo, che giunge
per un viale d’inutili piante, si ferma.
Val la pena esser solo, per essere sempre più solo?
Solamente girarle, le piazze e le strade
sono vuote. Bisogna fermare una donna
e parlarle e deciderla a vivere insieme.
Altrimenti, uno parla da solo. È per questo che a volte
c’è lo sbronzo notturno che attacca discorsi
e racconta i progetti di tutta la vita.

Non è certo attendendo nella piazza deserta
che s’incontra qualcuno, ma chi gira le strade
si sofferma ogni tanto. Se fossero in due,
anche andando per strada, la casa sarebbe
dove c’è quella donna e varrebbe la pena.
Nella notte la piazza ritorna deserta
e quest’uomo, che passa, non vede le case
tra le inutili luci, non leva più gli occhi:
sente solo il selciato, che han fatto altri uomini
dalle mani indurite, come sono le sue.
Non è giusto restare sulla piazza deserta.
Ci sarà certamente quella donna per strada
che, pregata, vorrebbe dar mano alla casa.

cesare pavese, lavorare stanca (florència: solaria, 1936), clip dirigit per andrea galli, també arranjador musical sobre una partitura d'ennio morricone

vi

[a un vi, clos de vougeot de 1845 de chez philippe, de la rue montorgueil de parís... i als altres vins, que ara dormen a les bótes, i a les seves possibilitats]


[primera part]


[segona part]

babette's feast, de gabriel axel (danish film institute, 1987), basada en el conte de la baronessa karen von blixen-finecke [isak dinesen], babettes gæstebud dins winter's tales (random, 1942)

spleen

—Qui aimes-tu le mieux, homme énigmatique, dis? Ton père, ta mère, ta soeur ou ton frère?
— Je n'ai ni père, ni mère, ni sœur ni frère.
— Tes amis?
— Vous vous servez là d'une parole dont le sens m'est resté jusqu'à ce jour inconnu.
— Ta patrie?
— J'ignore sous quelle latitude elle est située.
— La beauté?
— Je l'aimerais volontiers, déesse et immortelle.
— L'or?
— Je le hais comme vous haïssez Dieu.
— Eh! Qu’aimes-tu donc, extraordinaire étranger?
— J'aime les nuages… les nuages qui passent… là-bas… là-bas… les merveilleux nuages!

[— Digues, home enigmàtic, qui estimes més? Ton pare, ta mare, ta germana o ton germà?
— No tinc pare, ni mare, ni germana ni germà.
— Els teus amics?
— Feu servir una paraula el sentit de la qual a hores d’ara m'és desconegut.
— La teva pàtria?
— Ignoro la latitud on és situada.
— La bellesa?
— L’estimaria gustós, deessa i immortal.
— L'or?
— L’odio tant com vós odieu Déu.
— Ei! Qui estimes, doncs, extraordinari estranger?
— Estimo els núvols… els núvols que passen… enllà… enllà… els meravellosos núvols!]

l’etranger, charles baudelaire, le spleen de paris (parís: auguste delâtre, 1869), il·lustració de robert parkeharrison, cloud cleaner, dins the architect's brother (santa fe, new mexico: twin palms – twelvetrees, 2002)

gag

[de l'angl. gag, d'origen incert, sobretot en el sentit modern usat en espectacles] m ESPECT En cinema, teatre, varietats, etc., un gag és una acció inesperada i sorprenent, verbal o visual, destinada a fer riure. (Cliqueu sobre la paraula.)

sort

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar;
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat... amb mi.
Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar ahir.
I així pren, i així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, poc a poc, escrius per a demà.
Que demà, que demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.
Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols,
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí ben llarg.
I així pren, i així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, poc a poc, escrius per a demà.
Que demà, que demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

que tinguem sort, lluis llach, i si canto trist (movieplay, 1974)

dansa

[a una mà sobre una espatlla]

Dance me to your beauty with a burning violin.
Dance me through the panic 'til I'm gathered safely in.
Lift me like an olive branch and be my homeward dove...
Dance me to the end of love,
dance me to the end of love.
Oh, let me see your beauty when the witnesses are gone!
Let me feel you moving like they do in Babylon.
Show me slowly what I only know the limits of...
Dance me to the end of love,
dance me to the end of love.
Dance me to the wedding now, dance me on and on...
Dance me very tenderly and dance me very long.
We're both of us beneath our love, we're both of us above...
Dance me to the end of love,
dance me to the end of love.
Dance me to the children who are asking to be born.
Dance me through the curtains that our kisses have outworn.
Raise a tent of shelter now, though every thread is torn...
Dance me to the end of love,
dance me to the end of love.
Dance me to your beauty with a burning violin.
Dance me through the panic till I'm gathered safely in.
Touch me with your naked hand or touch me with your glove...
Dance me to the end of love,
dance me to the end of love.

dance me to the end of love, leonard cohen, various positions (columbia-passport, 1984)

tecnologia

[un regal que promet deu dies sense haver de carregar la bateria... visca!]

mòbil samsung 3g sgh-l170

quadern

enrique vila-matas, dietario voluble (barcelona: anagrama, 2008)

àfrica

kristin scott thomas (katharine clifton) i ralph fiennes (comte lászló d'almásy) a the english patient d'anthony minghella (miramax, 1996) basada en la novel·la de michael ondaatje (toronto: mcclelland and stewart, 1992)

àcids

[a una lectura en avió, i a un esmorzar que promet]

"A la ràdio, he sentit que si menges una llimona sense fer ganyotes, s'acomplirà tot el que desitgis, però em fa por provar-ho, fer ganyotes i que cap desig no es faci mai més realitat."

sergi pàmies, si menges una llimona sense fer ganyotes (barcelona: quaderns crema, 2006)

serenitat

interludio, fabio hurtado (oli sobre tela, s.d.)

desig

Avvenne per caso in una
Stradina moderna sotto la pioggia
Gli ombrelli che fanno zum , zum, zum…
E l’universo fa bum, bum, bum…
Lui: una canzone francese.
Lei: una rossa risata irlandese.
Piovvero languidi giorni,
Piovvero languidi giorni…
Sì ma io dov’ero andato
Tutto mi sarei guardato,
E ne avrei scritto anche meglio di così.
Lui era un loden portato da una
Dolcezza senza rimpianti,
Da studi classici ardenti,
La pipa morsa tra i denti.
Lei era un cavallo, un gatto, un’ondata
Di mare nordico al sole,
Vestita come uno vuole,
Vestita come uno vuole…
Due belle gambe, lei e un pò di
Fumo azzurro, lui,
Col permesso degli dei.
Gli dei dei bei sonni
Gli dei dei begli anni,
Gli dei dell’amore rosso,
Del fuoco nelle sottane, architetture lontane…
La vecchia canzone francese
Contro una rossa risata irlandese…
Gli ombrelli che fanno zum, zum, zum…
E l’universo fa bum, bum, bum…

architetture lontane, paolo conte, una faccia in prestito (sugar music – l’alternativa, 1985)

llum

xalanes (eivissa, 1946), vicent ferrer guasch (sant antoni de portmany, 1917 - eivissa, 2008)

ànima

I wanna tell you a story that every man oughta know:
If you want a little lovin' you gotta start real slow.
She gonna love you tonight, if you just treat her right.
Oh! squeeze her real gentle, you gotta make her feel good.
Tell her that you love her like you know you should:
She gonna love you tonight, if you just treat her right.
If you practice my method just as hard as you can,
You gonna get a reputation as a lovin' man.
Yeah, you'll be glad every night that you're treatin' her right.
Hey hey hey hey...

roy head i gene kurtz, treat her right, roy head & the traits (1965); george thorogood & the destroyers, born to be bad (1988), i ara a the commitments d'alan parker (beacon communications, 1991)

valor

[a les pors de qui estimem, al f.c. barcelona, als partits a les 7 del matí, i als qui lluitaren en la batalla d'agincourt, el dia 25 d'octubre de 1415, diada de sant crispí]

[...]
This day is called the feast of Crispian: [Avui és Sant Crispí:]
He that outlives this day, and comes safe home, [aquell qui sobrevisqui avui, i torni sa i estalvi a casa,]
Will stand a tip-toe when the day is named, [s’alçarà dempeus quan es parli d’aquest dia,]
And rouse him at the name of Crispian. [i despertarà amb el nom de Crispí.]
He that shall live this day, and see old age, [Qui després d’avui encara arribi a vell]
Will yearly on the vigil feast his neighbours, [cada any el dia abans convidarà els veïns]
And say ‘To-morrow is Saint Crispian’: [i els dirà: “Demà és Sant Crispí”.]
Then will he strip his sleeve and show his scars. [Llavors s’arromangarà i en mostrarà les cicatrius.]
And say ‘These wounds I had on Crispin’s day’. [Dirà: “Aquestes ferides me les van fer el dia de Sant Crispí”.]
Old men forget: yet all shall be forgot, [Qui és vell oblida: tot cau en l’oblit,]
But he’ll remember with advantages [però l’home sempre recordarà amb profit]
What feats he did that day: then shall our names [la proesa que va fer aquell dia. I els nostres noms]
Familiar in his mouth as household words: [retornaran als seus llavis aleshores com noms familiars:]
Harry the king, Bedford and Exeter, Warwick and Talbot, Salisbury and Gloucester, [el rei Enric, Bedford i Exeter, Warwick i Talbot, Salisbury i Gloucester…]
Be in their flowing cups freshly remember’d. [tots serem dolçament recordats entre l’escuma de les copes.]
This story shall the good man teach his son; [I el bon home explicarà aquesta història a son fill;]
And Crispin Crispian shall ne’er go by, [i no hi haurà Sant Crispí i Sant Crispinià]
From this day to the ending of the world, [—des d’ara i fins a la fi del món—]
But we in it shall be remember’d; [que no hi siguem recordats.]
We few, we happy few, we band of brothers; [Nosaltres pocs, feliços pocs, una colla de germans,]
For he to-day that sheds his blood with me [—perquè qui avui vessi la seva sang amb mi]
Shall be my brother; be he ne’er so vile, [serà per sempre mon germà, i mai més serà un vilà,]
This day shall gentle his condition: [que, des d’avui, serà noble la seva condició.]
And gentlemen in England now a-bed [Quants cavallers que ara són al llit a Anglaterra]
Shall think themselves accursed they were not here, [maleiran el fet de no ser ara aquí]
And hold their manhoods cheap whiles any speaks [i se sentiran poc homes si s’escolten]
That fought with us upon Saint Crispin’s day. [qui va lluitar entre nosaltres el dia de Sant Crispí!]
[...]

william shakespeare, henry V, (c. 1599) [acte IV, escena III]; kenneth branagh, henry V (bbc, 1989)

reverberació

Qui escriu, d’uns dies ençà, somriu una mica més del que era lògic de preveure que ho fes a hores d’ara. Somriu quan a la botiga les companyes li fan broma. Retorna amb un somriure el somriure de la gent que el saluda pel carrer. A la nit, sopant un sopar fred a la cuina, somriu. Somriu quan plega curosament la roba abans d’anar a dormir. Somriu quan s’asseu als peus del llit i rumia, en un exercici d’introspecció, les raons ignotes del seu estat somrient. Fa petar els dits. Es frega la barbeta.
No en sap treure l’entrellat. Però pensa que ha sabut tornar a agafar un llibre, o dos, i els ha llegit; recorda que el vi d’enguany bull a les bótes; imagina que viatja lluny; sap que s’ha desfet de certes noses i que, des de la distància, les persones que estima també somriuen…
Qui escriu, demà, diu, tornarà a endollar la guitarra a l’amplificador: en el canal de distorsió, la reverberació al màxim, el volum del so a plena potència…

govern

amèrica

paul auster, un home a les fosques (barcelona: 62, 2008)