En aquest punt, crec que hauríem de parlar de tres tipus d'obligacions que afecten la relació de cada cultura del jo amb la de l'altre. Em refereixo a l'obligació de parlar, la d'escoltar i la de respondre. L'ètica de l'empatia dialògica implica, d'una manera immanent, una ètica del jo. Perdre el sentit de parlar i escoltar suposa la pèrdua del jo i de l'altre, i, per tant, de l'esfera de valors comuns que formen el cor mateix de la humanitat. L'obligació de parlar i escoltar no permet tan sols d'entrar en l'esfera de la conversa, com a àmbit associatiu, sinó també d'introduir-se en l'esfera del reconeixement com a prova indispensable d'unió. Vet aquí el poder d'escoltar-se un mateix i d'escoltar l'altre. En descobrir que una cultura aliena també té la capacitat d'escoltar, cada cultura aprèn a jutjar el seu propi discurs amb sentit crític.
ramin jahanbegloo, l'imperatiu intercultural (barcelona: arcàdia, 2008), il·lustració extreta de la pàgina web d'educima, làmines educatives per a acolorir
