viatge

georges remi [hergé], les aventures de tintin et milo

dedicatòria

[a la distància]

i'll have to say i love you in a song, jim croce, i got a name (abc, 1973)

amor

Qui escriu, avui, ha participat d’un instant agradable i una mica desconcertant. En un moment del matí, ha anat a examinar els petits cultius d’una casa preciosa. L’havien convidat a fer-ho. Li havien demanat que ho fes. Hi ha arribat per un camí solitari i s’ha passejat entre els arbres amb un aire solemne i benigne, com de doctor antic o, millor, d’amant de l’opereta. Sense pressa ha reconegut per l’olor i la forma de les fulles, tipus, classes i varietats; per alguna imperceptible cicatriu en una soca, la poca traça d’un vell jardiner; per les formes de les copes, les hores d’insolació i la força del vent que preval en aquell lloc. Ha fet alguna que altra pregunta assenyada a la dona que en té cura i que l’acompanyava. Amb unes maneres d’home de ciència, ha capturat esportivament petits insectes dels quals —ha advertit— calia desconfiar tothora. També n’ha assenyalat uns altres els quals són dignes de considerar profitosos i afortunats, pel benefici que se n’obté amb la seva presència. Així, han passat una bona estona. Després, s’han assegut en el pedrís d’una antiga era i la dona que té cura dels arbres li ha ofert una llimonada. Mentre la preparava, ell ha escrit en un paper noms rars de matèries químiques, estranys principis actius i dosis calculades rigorosament. Ha establert un calendari minuciosament detallat de tractament i li ha recomanat seguir ambiciosament els escrúpols d’unes bones pràctiques agrícoles. Llavors qui escriu s’ha aixecat i ha fet per acomiadar-se. Abans, però, ha volgut felicitar la dona que té cura dels arbres. D’una manera franca ha aplaudit i lloat la seva plantació, la seva voluntat i els seus bons propòsits. Després d’un silenci, ambdós s’han confessat creure que aquell era el millor principi a seguir, també a la vida, esdevingut gairebé una ètica. És, ara i sempre, només una qüestió d’amor. Ha estat en aquell moment que la dona ha sospirat finament i les seves espatlles s’han alleugerit. Ha somrigut, tranquil·la, i els ulls que miraven els arbres se li han banyat d’una solució composta de confiança i amabilitat.

carta

irlanda, esbós d'hugo pratt (s. d.)

peixos

lauren bacall i humphrey bogart en howard hawks: to have and have not (1944) [guió de jules furthman i william faulkner a partir de la novel·la d'ernest hemingway]

sempre

Days may not be fair, always.
That's when I'll be there, always.
Not for just an hour,
not for just a day,
not for just a year, but always.

always, irving berlin (1925), interpretada per leonard cohen, the future (columbia, 1992)

nocturn

robert de niro en once upon a time in america de sergio leone (warner bross, 1984)

blau

[qui ho sap, sap que no cal que digui res]

azzurro, paolo conte

països

waldemar bastos, velha chica, dulce pontes i waldemar bastos (1999)

nit

Havent sopat, ens expliquem les coses. Com dues granotes.

il·lusió

[o qui és que enganya?]

balthus [balthasar klossowsky de rola], la partida de cartes (oli sobre llenç, 1948-1950)

anys

Lady luck's still a mystery,
with her head on my shoulder,
and I don't know why
I still want her to dance.
I guess that's all history.
What it is, is I'am older
and I'm still a fool
for a one-way romance.

sands of nevada, mark knopfler, sailing to philadelphia (mercury records, 2000)

demà

Recorda demà de vestir el teu orgull.

temps

lorenzo mattotti, stanze (pastel, 2003)

simplicitat

At night, when all the world's asleep,
the questions run so deep
for such a simple man.
Won't you please, please tell me what we've learned?
I know it sounds absurd,
but please tell me who I am.

rick davies i roger hodgson the logical song, supertramp, breakfast in america (a&m,1978)

amistat

rick blaine: Louis, I think this is the beginning of a beautiful friendship.

ingrid bergman, humphrey bogart, paul henreid i claude rains en casablanca de michel curtiz (warner bross, 1942)

diumenge

[al meu fill, Carles]

Sole sul tetto dei palazzi in costruzione,
sole che batte sul campo di pallone,
e terra e polvere che tira vento.
E poi magari piove.
Nino cammina che sembra un uomo,
con le scarpette di gomma dura:
dodici anni e il cuore pieno di paura.
Ma Nino non aver paura di sbagliare un calcio di rigore.
Non è mica da questi particolari
che si giudica un giocatore:
un giocatore lo vedi dal coraggio,
dall'altruismo e dalla fantasia…
E chissà quanti ne hai visti e quanti ne vedrai,
di giocatori tristi che non hanno vinto mai
ed hanno appeso le scarpe a qualche tipo di muro
e adesso ridono dentro al bar.
E sono innamorati da dieci anni
con una donna che non hanno amato mai…
Chissa' quanti ne hai veduti? Chissa' quanti ne vedrai?
Nino capi' fin dal primo momento.
L'allenatore sembrava contento e allora
mise il cuore dentro le scarpe
e corse più veloce del vento.
Prese un pallone che sembrava stregato.
Accanto al piede rimaneva incollato.
Entrò nell'area, tirò senza guardare…
ed il portiere lo fece passare!
Ma Nino non aver paura di tirare un calcio di rigore.
Non è mica da questi particolari che si giudica un giocatore:
un giocatore lo vedi dal coraggio,
dall'altruismo e dalla fantasia… Na, na, na…
Il ragazzo si farà, anche se ha le spalle strette.
Quest'altr'anno giocherà con la maglia numero sette!

la leva calcistica della classe ’68, francesco de gregori, tra un manifesto e lo specchio

veritat