verona

Pels carrers de la verona del meu cor, una giulietta avança... peu lleuger com una cérvola.

pluja

Qui escriu ha obert ara la finestra i mira un petit jardí nocturn als seus peus. També s’observa les ungles de les mans, que sempre vol polides. I pensa en una continuada vel·leïtat literària. Potser, sí. Infal·liblement. A aquesta hora de la nit la fosca és d’una suculència delicadíssima. Es treu la jaqueta de cotó. Però creu que també podria ser que aquesta acceptada presumptuositat amagués dins seu una altra mena d’aflicció. Més primera, més higiènica, més connatural: la cosa essencial d’explorar la tangibilitat immediata de qui escriu. No ho sap. Els móns interiors són tan esquívols i mudables! Tanca ara a poc a poc la finestra. La remor d’unes primeres gotes humitegen i crispen la gespa tendra com una agulla en un disc.

true love

I fixed a needle in the holder,
laid my hand upon your spine
and there upon your shoulder
I drew the picture as your signe.

true love will never fade, mark knopfler, kill to get crimson (mercury records, 2007)

armes

Qui escriu ha decidit encetar aquest blog [sic] no sap ben bé per quin motiu. Altres vegades ja li ha ocorregut això de no saber per quin perquè fa o desfà una cosa. Però ara, una volta començat, té la determinació de prosseguir-lo amb tendres tenacitat i constància. De bracet d’aquests dos mèrits pensa recórrer un camí que no sap on l’ha de dur, encara. I això el fa somriure. Alea iacta est. A qui escriu sempre li ha agradat l’aventura una mica d’anar per casa. Que sant Jordi el beneeixi!

a smile in a whisper

Words are unable to speak of love
like a smile in a whisper does.

mark e. nevin, smile in a whisper, fairground attraction, the first of a million kisses (rca, 1988)