[a una possibilitat no prevista encara]
Té l'aspecte encantador
D'una adorable pèl-roja
Els seus cabells són d'or diríeu
Un bell llampec que durés
O aquelles flames que s'estufen
En les roses te que es marceixen
Però rieu rieu de mi
Homes de pertot sobretot gents d'aquí
Perquè hi ha tantes coses que no goso dir-vos
Tantes coses que no em deixaríeu dir
Tingueu pietat de mi
guillaume apollinaire [wilhelm albert włodzimierz apollinary de wąż-kostrowicki], la bonica pèl-roja, calligrammes (1918) [traducció de marià villangómez,1971]
20 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada