aquest blat i la casa

[a una illa, i a la idea per a una novel·la]

No tornaràs. Recorda, no t'apartis,
mentre fas via, del que tan senzill
és d'estimar: aquest blat i la casa,
el blanc senyal de la barca dins del mar,
el lent or de l'hivern ajaçat a les vinyes,
l'ombra d'un arbre damunt l'ample camp.

salvador espriu, llibre dels morts, dins el caminant i el mur (barcelona, 1954)