primer pas

Hem arribat a aquest últim refugi.
Aquí comença
el que no sé si tu en dius soledat.
El primer pas per oblidar qui som
i fer-nos companyia al peu mateix
de la roca gelada que ens vigila.
Tot és als nostres ulls.
I el desencís, un riu fins a la mort.
Ha faltat poc, molt poc, per ser feliç


paisatge, joan margarit, misteriosament feliç (barcelona: proa, 2008), sanne's ballet feet II és un dels videos que edita la ballarina de disset anys, nascuda als països baixos, sanne, per mostrar els seus progressos en la dansa; la música triada per ella és close cover de wim mertens (nova york: windham hill, 1993)

projecció

[als avis que marxen amb quietud, als néts, els nostres fills,
que amb la càmera de l’aplom a les mans enquadren silenciosament les escenes de la vida... i a aquelles coses que entenem només amb el pas del temps, i que són un regal.]



cinema paradiso, de giuseppe tornatore (frança - itàlia: miramar, 1988), banda sonora d'ennio morricone

nexe

L'erotismo è quel momento dell'esperienza nel quale si dispiega l'esistenza nel suo significato più profondo ed è qui che si realizza quel 'legame organico' tra chi espone e chi guarda che per Breton è ciò che è carente nell'arte del suo tempo.

felice casorati (novara 1883 - torí 1963), conversazione platonica (oli, 1925) [col·lecció privada de torí]. elisabetta fernandez i massimiliano miggiani, arte sesso società, per una lettura sociologica dell'erotismo nella storia dell'arte (roma: meltemi, 2000)

intriga

hugo pratt, corto maltese, concerto in ó minore per arpa e nitroglicerina, del cicle le celtiche (milà: lizard, 1998 [d'una versió primera publicada a la revista francesa pif gadget entre el setembre de 1971 i el juliol de 1972]), primera part del capítol de la sèrie animada de richard danto i liam saury, a partir de l'obra original (ellipsanime - canal+ - pomalux - rai fiction, 2002), emès a rai tre el 2 d'octubre de 2007

bocca chiusa

Tarde, uma nuvem rósea lenta e transparente,
sobre o espaço, sonhadora é bela.
Surge no infinito a lua docemente
Enfeitando a tarde, qual meiga donzela
Que se apressa e alinda sonhadoramente,
Em anseios d'alma para ficar bela
Grita ao céu e a terra toda a naturaleza
Cala a passarada aos seus tristes queixumes
E reflete o mar toda a sua riqueza...
Suave a luz da lua desperta agora
A cruel saudade que ri e chora!
Tarde uma nuvem rósea lenta e transparente
Sobre o espaço, sonhadora e bela!

amal brahim djelloul, cantilena de la bachiana brasileira número 5 (part I, ària), d'heitor villa-lobos, i lletra de ruth valladares correa

desaparició

Un extraño panorama para después de esa batalla perdida que es la infancia. Envejecer tal vez tenga su gracia, pero también es cierto que envejecer sirve para comprobar que hemos caminado y que el tiempo ha caminado con nosotros, sirve para comprobar que hemos avanzado por dunas movedizas que en apariencia nos han conducido al término de un trayecto y nos han situado en la punta avanzada de un desierto donde, al volver la vista atrás e intentar recuperar algo de nuestra calle de Arthur, sólo podremos ver un viejo camino en el que el Tiempo ha escrito el fin abrupto de nuestro mundo, del mundo. Sabemos que es el fin del mundo si avanzamos. Sabemos que si damos un paso más allá, desapareceremos. Y nos planteamos darlo, pues pensamos que es lo mejor, recordamos que ya ese paso lo dieron otros antes, y esos otros fueron siempre nuestros exploradores favoritos, los que admirábamos tanto cuando les veíamos difuminarse en las tenaces sombras del vacío.

enrique vila-matas, doctor pasavento (barcelona: anagrama, 2005)

lliçó

Este líquido é água.
Quando pura
é inodora, insípida e incolor.
Reduzida a vapor,
sob tensão e a alta temperatura,
move os êmbolos das máquinas que, por isso,
se denominam máquinas de vapor.

É um bom dissolvente.
Embora com excepções, mas de um modo geral,
dissolve tudo bem, ácidos, bases e sais.
Congela a zero graus centesimais
e ferve a 100, quando à pressão normal.

Foi neste líquido que numa noite cálida de Verão,
sob um luar gomoso e branco de camélia,
apareceu a boiar o cadáver de Ofélia
com um nenúfar na mão.


liçâo sobre a água, antonio gedeâo [rómulo de carvalho], linhas de força (coimbra: impremta tipogràfica da Atlântida, 1967). reproducció d'una taca de cafè en una superfície, fotografia anònima extreta d'un article de com netejar diverses taques publicat en una web dedicada a la casa i la decoració.

carambola

[a l'iPod, capseta de música, del meu fill]




Provem d’encaixar en escenes boniques,
en ports de diumenge, farcits de gavines,
en grans sobretaules, on els avis canten,
enmig, vora el foc, abraçats a una manta.

Es tracta de ser els simpàtics del barri,
els que ballen i ballen fins que els músics parin,
i rompre, arrogants, lluint les millors gales,
amb discos, amb dones, amb feines estables…

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria, de sobte,
ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola, de sobte,
ens demostra que ens en sortim.

Buscant quedar bé en el retaule magnífic,
dels que van pel món amb posat monolític
i afronten la vida mirant-la a la cara
i un dia contents… compren flors a sa mare.
Intentem trampejar per ser persones dignes:
el pare modèlic que volen les filles,
el de la veu greu, el de la mà forta,
que paga un vermut i que arregla una porta…
I després tancar els ulls i sentir el món en calma:
hi ha dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre.
Han ben enllestit una gran epitafi,
que arranqui somriures a tots els que passin.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria, de sobte,
ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola, de sobte,
ens demostra que ens en sortim.

Mummm...

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria, de sobte,
ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, se’ns baixa la Verge
i, de sobte, ens revela que ens en sortim.
I, a vegades, contra tot pronòstic,
una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic,
però fent evident que, per un moment,
ens en sortim.

ens en sortim, manel, els millors professors europeus (discmedi, 2008)