25 de febrer del 2009
primer pas
Hem arribat a aquest últim refugi.
Aquí comença
el que no sé si tu en dius soledat.
El primer pas per oblidar qui som
i fer-nos companyia al peu mateix
de la roca gelada que ens vigila.
Tot és als nostres ulls.
I el desencís, un riu fins a la mort.
Ha faltat poc, molt poc, per ser feliç
paisatge, joan margarit, misteriosament feliç (barcelona: proa, 2008), sanne's ballet feet II és un dels videos que edita la ballarina de disset anys, nascuda als països baixos, sanne, per mostrar els seus progressos en la dansa; la música triada per ella és close cover de wim mertens (nova york: windham hill, 1993)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Ay! ¡qué bonito! Me ha gustado leer esos versos tristes de Joan Margarit acompañada de esa envolvente melodía.
Gracias, Edda! La verdad es que la conjunción del poema con la música y los pasos de baile... dejan a uno sin pestañear por unos segundos, ¿verdad?
Hermosa combinación, Pirata. Muy-mucho. :-)
Publica un comentari a l'entrada