4 de març del 2009

crueltat



Quantes vegades he de provar de dir-te
que em sento penedida del que he fet?
Però, cada cop que provo de dir-t’ho...
és aleshores quan tu em dius
que, no passa res, que tot això no ha fet sinó començar...
M’he dit tantes vegades: Per què no aprenc
a ser menys bocamolla, i callar?
Perquè després em fa molt de mal
haver de sentir el que deixes caure de la teva boca,
i cau de la teva boca, cau de la teva boca...
Digue’m, per què? Per què?

Potser sóc boja, potser estic cega,
potser sóc perversament cruel...
però encara sé llegir el teu pensament,
i t’hi he sentit dir masses vegades que estaries millor sense mi.

Per què no vas voler veure que aquest vaixell s’enfonsava?
Per què no vam provar d’arribar fins a la riba
i ofegar-hi els nostres dubtes?
Hi ha coses que , millor, cal que no ens diem.
Encara que em revoltin; sí, em revolten per dins.
Digue’m, per què? Per què?


És aquest el llibre que mai no he llegit.
Aquestes són les paraules que mai no he dit.
Aquest és el camí que mai no he seguit.
Però aquests són els somnis que seguiré somiant encara,
l’alegria rara que a voltes he tingut.
Són aquests les llàgrimes, els plors que hem compartit.
És aquesta la por, el gran temor.
Això és el que em passa pel cap,
i aquests són els anys que hem malgastat junts,
i el que representen...
I és així com ara em sento. Saps com em sento?
Perquè no crec que sàpigues com em sento.
No crec que puguis saber com em sento.
Tu no saps com em sento!
Per què?


annie lennox, why, primer senzill editat per la cantant i extret del seu primer disc en solitari, diva (arista - bmg, 1992)
Anota a
Etiquetes:

4 comentaris:

isona ha dit...

El meu petit homenatge als grans amors extraviats, i a Fabrizio de André: "Canzone dell'amore perduto" (youtube)

4 de març del 2009, a les 14:06
lectura fàcil ha dit...

Ricordi sbocciavano le viole
con le nostre parole:
"non ci lasceremo mai,
mai e poi mai"
Vorrei dirti, ora, le stesse cose
ma come fan presto, amore,
ad appassire le rose
così per noi.
L'amore che strappa i capelli
é perduto ormai.
Non resta che qualche svogliata carezza
e un pò di tenerezza.
E quando ti troverai in mano
quei fiori appassiti
al sole di un aprile
ormai lontano li rimpiangerai.
Ma sarà la prima
che incontri per strada,
che tu coprirai d'oro
per un bacio mai dato,
per un amore nuovo
E sarà la prima che incontri per strada,
che tu coprirai d'oro
per un bacio mai dato,
per un amore nuovo.


Faber és faber. Però en aquesta versió de Battiato, la cançó es fa encara més serena:

http://www.youtube.com/watch?v=A9wJelFsZ0g

4 de març del 2009, a les 15:50
Carmen Neke ha dit...

Qué gran artista, Annie Lennox. Sigue siendo la reina, por ella no pasan los años.

4 de març del 2009, a les 17:31
lectura fàcil ha dit...

Sí, carmenneke. Y en este video, uno no sabe si escuchar la letra o mirarla a ella. Yo es que dos cosas a la vez no las sé hacer.

4 de març del 2009, a les 18:20

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)