murtra

[a isabel]

A difficult achievement for true lovers
Is to lie mute, without embrace or kiss,
Without a rustle or a smothered sigh,
Basking each in the other’s glory.

Let us not undervalue lips or arms
As reassurances of constancy,
Or speech as necessary communication
When troubles heart go groping through the dusk;

Yet lovers who have learned this last refinement
-To lie apart, yet sleep and dream together
Motionless under their starred coverlet-
Crown love with wreaths of myrtle.


Èxit difícil, d’amants veritables,
és jeure muts, sense bes ni abraçada,
sense sospirs sufocats ni murmuris,
cadascun rabejant-se en el goig que sent l’altre.

No hem de menystenir pas llavis ni braços
com a penyores de constància,
ni tampoc la conversa necessària
quan els cors van, torbats, a les palpentes;

però els qui saben el refinament
de jeure a part però somniar junts,
quiets sota la vànova estelada
amb rams de murtra coronen l’amor.

the starred coverlet [la vànova estelada], robert graves, d'amor trenta poemes (barcelona: 62, 1991), traducció de josep m. jaumà. il·lustració botànica de myrtus communis, d'otto wilhelm thomé, flora von deutschland, österreich und der schweiz (gera, 1885)

Etimològicament, murta, murtra, murter, mirter, murtrer o murtrera prové del grec myrtos que significa 'perfum' -i en castellà, mirto, però també arrayán, que prové de l'àrab ar-rayhan, 'l'aromàtic'-, ja que conté a les baies i a les fulles una essència aromàtica fortament antisèptica, el mirtol. Mitològicament, l'arbust de la murtrera es troba en forma de llegendes a gairebé totes les cultures d'una banda i altra de la mediterrània, però també a la matèria de bretanya, per exemple. Sempre, relacionat amb la durabilitat de l'amor i les victòries no cruentes.