[a una melodia, de sirena, a les orelles; i a un timó del qual m'he deslligat]
escena de the singing detective, sèrie escrita per dennis potter (bbc, 1986), una de les millors sèries del món, considerada al 2000, amb el número vint, dins del rànquing dels millors cent programes de la televisió britànica, i que ha passat a formar part de les col·leccions dels museus de ràdio i televisió de nova york i los angeles. la refilada dels ocells que imita el pare de philip e. marlow en aquest fragment són, per aquest ordre: la cadernera, el moixó canari, el rossinyol, el cucut i el pinsà... admirable!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Commovedora la interpretació. Un peix, que no una sirena, s'ha emocionat.
A la botigueta on me'l van vendre m'ho van assegurar: "Cof! cof!, escolti'm, noi, cof!, per als peixos que no saben que són sirenes, cof!, res millor que una obertura de simfonia ornitològica, cof!". I és cert: el reclam funciona.
Publica un comentari a l'entrada