22 de juny del 2008

sentiment

I am not in love… But I'm open to persuasion.

East or west, where's the best for romancing?
With a friend I can smile
But with a lover I could roll my head back,
I could really laugh, really laugh.
Thank you, you took me dancing 'cross the floor,
Cheek to cheek, but with a lover
I could really move, really move,
I could really dance, really dance,

Really dance, really dance…
I could really move, really move,
Really move, really move
Now if I can feel the sun in my eyes
And the rain on my face…
Why can't I feel love?
I can really love, really love,
Really love, really love, really love…
Love, love, love, love, love, love, love, love…
Now I got all the friends that I want.
I may need more but

I shall just stick to those that I have got
With friends I still feel so insecure…
Little darling I believe you could
Help me a lot. Just take my hand
And lead me where you will.
No conversation. No wave goodnight,
Just make love with affection
Sing me another love song,
But this time with a little dedication.
Sing it, sing it. You know that's what I like.
Once more with feeling. Give me love,
Give me love, give me love, love…
Make love with affection.


love and affection, joan armatrading, joan armatrading (a&m, 1976)


21 de juny del 2008

orgull


Qui escriu va experimentar l’altre dia una diminuta alegria, però compartida i estesa al llarg d’una taula de dinar ben parada. A la vida hi ha moments així. El pare de qui escriu ens havia convidat a dinar a Aurèlia, Eulàlia, Iulia, Maties i a mi. Feia uns dies que ho preparava de manera més o menys secreta. Volia que el menú fos una sorpresa. Finalment, hi havia gaspatxo de maduixes, xarrup de llimó i menta, costelles de moltó al forn amb farigola i profiteroles de crema amb xocolata calenta. Per beure, Moët & Chandon. I cafè. El pare de qui escriu té setanta-dos anys i, des d’ara en fa tres, el cos mig paralitzat per una embòlia. Per això, tothom qui seia en aquella taula es va poder sentir lligat a un sentiment ben alegre: l’orgull de ser-hi.

20 de juny del 2008

viatges


La vida fa quilòmetres de via
i ve que el món et sembla una gran roda,
i que la mala sort fa poca via,
o bé que l'univers adorm la roda.

Et sembla que la nit no tingui via.
I ve que la fortuna ja no roda,
i el tren, bosc a través, fa un tram de via,
entra en agulles i perds una roda.

A voltes trobaràs que, al teu viatge,
el teu seny hi desplega una gran cua
i ja no et sembla fer tan mal viatge.

Però comprens que al món tot porta cua.
I ve que, viatger de cap viatge,
prens el vagó que du el fanal de cua.

fanal de cua, joan brossa, furgó de cua (1989-1991) (barcelona: quaderns crema, 1993)

18 de juny del 2008

bellesa

fàbula

En aquesta hora de la nit, un paó reial, majestuosament blanc, llença un esgarip com de granota. Podeu creure-ho. És ben cert.

17 de juny del 2008

optimisme

[a un tros de pa amb mantega]

De esto se trata. De elegir un pan. De untar man­tequilla a diestro y siniestro. De sembrar el caos en la cocina. De no malgastar sobras. De dar de comer a tus amigos y a tu familia. De sentarte a una mesa don­de se celebra el irreducible acto social de compartir alimentos con otros. A pesar de todos los reparos y salvedades, [Joseph] Conrad tenía razón. Es un acto moral. Es una cuestión de cordura. Que él diga la última pala­bra: “La íntima influencia de la cocina meticulosa” es­cribió, “fomenta la serenidad de ánimo, la galanura del pensamiento y esa visión indulgente de los defec­tos del prójimo que es la única forma de genuino op­timismo. Tales son sus títulos de nobleza.”


julian barnes, el perfeccionista en la cocina (barcelona: anagrama, 2006) [jaime zulaika, trad.]

16 de juny del 2008

blues




Posee [el blues] su propia escala, su propio lenguaje, sus leyes y sus tradiciones. A mi modo de ver, supone una celebración del triunfo sobre la adversidad; está cargado de humor, de dobles sentidos y de ironía, y muy raras veces, si es que hay alguna, resulta deprimente escucharlo. Puede ser, y normalmente llega a serlo, la música más estimulante a disposición de nuestros oídos.

clapton, eric: clapton. la autobiografía (barcelona: global rhythm, 2008) [ezequiel martínez llorente, trad.]