passió

[mestre:] Voilà! El paisatge canvia. Som ara en una regió diferent... És el re major! És el paisatge del re major! [...] Canvia l'acord!... Un altre paisatge! [...] Do! ...Quina és la impressió?
[alumne:] Es tracta d'una sorpresa...
[mestre:] Una sorpresa... però és alegre, o és trista?
[alumne:] Mmm... alegre.
[mestre:] Alegre?... Ah!

paul tortelier, lliçó magistral sobre el preludi de la suite núm. 1 per a cello de johan sebastian bach

ventada

Odiós, el vent rapta el somni tebi. Com l'arrossega per la nit! Com gemega el que somiava!

dolor

La seva filla va morir als deu anys,
i ara el dolor no deixa que el pinzell
s'aturi en la memòria.
Però tampoc no pintarà el demà.
El que ha pintat és la desemparança,
la dona jove que mai no existirà.
Cal buscar unes paraules innocents
i paoroses com els blaus de Rubens.

retrat en blau / museu de l'ermitage, joan margarit, misterio-sament feliç (barcelona: proa, 2008) i peter paul rubens, cap de joveneta [clara serena rubens] (dibuix, c 1623), exposat a la galeria albertina de viena, àustria.


Filla de peter paul rubens i isabella brant, clara serena rubens va morir el 1623. Segons els historiadors devia tenir aleshores deu o dotze anys. Amb tot, com succeeix en el retrat de clara serena exposat en el museu de l'ermitage de sant petersburg, rubens, mogut pel dolor, va seguir veient la seva filla com a model imaginària, fins i tot, un cop morta. En aquest dibuix, la joveneta es correspon a una noia d'uns setze o disset anys. Se n'ha deduït la identitat a partir de la semblança amb la seva mare, especialment en els ulls.

depressor lingual

[una gran idea, i simpàtica]
punt de llibre, a partir d'un depressor lingual serigrafiat amb el lema de la campanya ensenya la llengua per promoure el voluntariat lingüístic a la ciutat d'eivissa... ànims!

modernitat

[un passeig de diumenge, amb idèntica llum]
edward hopper, ground swell (1939), fins al 25 de gener a la fundació joan miró de barcelona en l'exposició temporal comissariada per sarah newman i sarah cash, conservadores de la corcoran gallery de washington: modernitat americana, obres de la corcoran gallery of art, amb obres de george bellows, john singer sargent, arthur davies, marsden hartley, joseph cornell, thomas hart benton, john sloan, milton avery, mark rothko, willem de kooning, cy twombly, richard diebenkorn, martin puryear i robert mangold.

truc

Fa una nit clara i tranquil.la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa
de colors i de perfums. Heus aquí a Blancaneus, en Pulgarcito,
els tres porquets, el gos Snoopy i el seu secretari Emili, i en Simbad,
l'Ali-babà i en Gulliver.

Oh, benvinguts! Passeu, passeu! De les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú.

Hola Jaimito, i doña Urraca, en Carpanta, i Barba azul,
Frankenstein, i l'home-llop, el compte Dràcula, i Tarzan,
la mona Chita i Peter Pan. La senyoreta Marieta de l'Ull Viu
ve amb un soldat, els Reis d'Orient, Papa Noël, el pato Donald
i en Pasqual, la Pepa maca i Superman.

Bona nit, senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi-Key,
Roberto Alcázar i Pedrín, l'home del sac, i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obelix. En Pinotxo ve amb la Monyos
agafada del bracet. Hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises, i el Capitán Trueno en patinet.

Oh, benvinguts! Passeu, passeu! De les tristors en farem fum.
Casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú.

A les dotze han arribat la fada bona i Ventafocs,
en Tom i Jerry, la bruixa Calixta, Bambi i Moby Dick,
i l'emperadriu Sissi. I Mortadelo, i Filemón,
i Guillem Brown, i Guillem Tell, la caputxeta vermelleta,
el llop ferotge, i el caganer, en Cocoliso i en Popeye.

Oh, benvinguts! Passeu, passeu! Ara ja no falta ningú.
O, potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu.
També pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per a tots.
El temps no compta, ni l'espai... Qualsevol nit pot sortir el sol.

qualsevol nit pot sortir el sol, jaume sisa, qualsevol nit pot sortir el sol (zeleste - edigsa, 1975).
clip de serchbcn (www.myspace.com/serchbcn)

fortuna

[a la possibilitat encara de ser el guitarrista que toca en un transatlàntic: camisa impol·luta i riffs delicats, mentre marco el compàs a una fabulosa banda]


Baby sneezes
Mummy pleases
Daddy breezes in
So good on paper
So romantic
But so bewildering

(I know nothing stays the same
But if you're willing to play the game
It's coming around again
So don't mind if I fall apart
there's more room in a broken heart)

You pay the grocer
Fix the toaster
Kiss the host Good-bye
Then you break a window
burn the Souffle?
Scream the lullaby

I know nothing stays the same
But if you're willing to play the game
It's coming around again
So don't mind if I fall apart
there's more room in a broken heart

And I believe in love
But what else can I do
I'm so in love with you

I know nothing stays the same
But if you're willing to play the game
It's coming around again

coming around again, carly simon, coming around again (arista, 1987), i abans a la bso de heartburn de mike nichols (paramount, 1986). aquesta versió correspon al concert de carly simon del 2 de setembre de 2005, de la sèrie de concerts de diversos artistes al hall del queen mary

conversa

En aquest punt, crec que hauríem de parlar de tres tipus d'obligacions que afecten la relació de cada cultura del jo amb la de l'altre. Em refereixo a l'obligació de parlar, la d'escoltar i la de respondre. L'ètica de l'empatia dialògica implica, d'una manera immanent, una ètica del jo. Perdre el sentit de parlar i escoltar suposa la pèrdua del jo i de l'altre, i, per tant, de l'esfera de valors comuns que formen el cor mateix de la humanitat. L'obligació de parlar i escoltar no permet tan sols d'entrar en l'esfera de la conversa, com a àmbit associatiu, sinó també d'introduir-se en l'esfera del reconeixement com a prova indispensable d'unió. Vet aquí el poder d'escoltar-se un mateix i d'escoltar l'altre. En descobrir que una cultura aliena també té la capacitat d'escoltar, cada cultura aprèn a jutjar el seu propi discurs amb sentit crític.

ramin jahanbegloo, l'imperatiu intercultural (barcelona: arcàdia, 2008), il·lustració extreta de la pàgina web d'educima, làmines educatives per a acolorir

diàlegs

ramin jahanbegloo, l'imperatiu intercultural (barcelona: arcàdia, 2008), traducció de josep sampere

vals de l'any nou

[2009, bonifaci i bon jan]



Wasted and wounded, it ain't what the moon did
I've got what I paid for now
see ya tomorrow, hey Frank, can I borrow
a couple of bucks from you, to go
Waltzing Matilda, waltzing Matilda, you'll go waltzing
Matilda with me

I'm an innocent victim of a blinded alley
and I'm tired of all these soldiers here
no one speaks English, and everything's broken
and my Stacys are soaking wet
to go waltzing Matilda, waltzing Matilda,
you'll go waltzing Matilda with me

now the dogs are barking
and the taxi cab's parking
a lot they can do for me
I begged you to stab me
you tore my shirt open
and I'm down on my knees tonight
Old Bushmill's I staggered, you buried the dagger in
your silhouette window light to go
waltzing Matilda, waltzing Matilda, you'll go waltzing
Matilda with me

now I lost my Saint Christopher
now that I've kissed her and the one-armed bandit knows,
and the maverick Chinamen, and the cold-blooded signs
and the girls down by the strip-tease shows go
waltzing Matilda, waltzing Matilda, you'll go waltzing Matilda with me

no, I don't want your sympathy,
the fugitives say that the streets aren't for dreaming now
manslaughter dragnets and the ghosts that sell memories
they want a piece of the action anyhow go
waltzing Matilda, waltzing Matilda, you'll go waltzing Matilda with me

and you can ask any sailor, and the keys from the jailor
and the old men in wheelchairs know
that Matilda's the defendant, she killed about a hundred
and she follows wherever you may go
waltzing Matilda, waltzing Matilda, you'll go waltzing
Matilda with me

and it's a battered old suitcase to a hotel someplace
and a wound that will never heal
no prima donna, the perfume is on
an old shirt that is stained with blood and whiskey
and goodnight to the street sweepers
the night watchman flame keepers
and goodnight to Matilda too

tom traubert's blues, tom waits, small change (ayslum, 1976). la lletra de la tornada pertany a la cançó popular australiana waltzing matilda, d'a. b. 'banjo' paterson, qui la va escriure el 1895

cap d'any

[2008, cràpula, de sutge i carbó]

Cràpula per força
De sutge i carbó

De paper d’estrassa i borró

Ets un cap d’esquila
Bonifaci i bon jan
Malalt d’amor
Txarrampín, txarrampín, txarrampinya
Xarampió, pulmonia i calfred
No has tingut ni Josep ni Maria
Ets l’orfe al cul del món
Cau una quimera
Vestida de dol
Amb xancletes músties
I traus de mussol
Ets un cap d’esquila
Bonifaci i bon jan
Malalt d’amor
Txarrampín, txarrampín, txarrampinya
Xarampió, pulmonia i calfred
No has tingut ni Josep ni Maria
Ets l’orfe al pou del got
No has volgut un sol que brilla
Ni tan sols l’ase i el bou
Has volgut rat rateta
Ets l’orfe al cul del món
Txarrampín, txarrampín, txarrampinya

cap d’any d’esquila, adrià puntí [amb veu de tom waits], altres cançons de nadal (música global, 2000), composta per al muntatge teatral d'el robinson del metro (la companyia de l’estació, 1997) basat en el conte de felice holman.

vanitas vanitatum

"Una persona enamorada no escribe poemas, y si lo hace desde luego no serán buenos. El poeta más bien está enamorado del poema que escribe sobre el amor."

"Literatura: ochenta por ciento de exhibicionismo. El resto es escritura al dictado."

"Hace año y medio que no escribo nada. Me siento como quien ha pasado por una cura de desintoxicación; me da asco pensar en la 'escritura', cháchara presuntuosa, demente [...] Si me quedan fuerzas escribiré algo impublicable, que ni la imprenta sea capaz de soportar."

sándor márai, diarios 1984-1989 (barcelona: salamandra, 2008)

extenuació

sándor márai, diarios 1984-1989 (barcelona: salamandra, 2008), retrat publicat sense signatura a el país (7 -IV- 2007)

bon viatge!

[fins aviat]

bon nadal!

Non mi toccare, vuoi farmi morire?
Sapessi ieri come ero lontano, lontano.
Ho bisogno di dormire. Ma che voglia di te?
Lassù credevo d’impazzire in mezzo al cielo
tra miliardi e miliardi di stelle, ero solo da morire.
Così ho acceso la radio tra gli auguri,
—ma come gli auguri? — si sentiva cantare.
E io lì solo, ci pensi, da solo a guardare le stelle,
le stelle —ma che andassero a cagare—,
così ho capito che tra poco è Natale
e che ero lì come uno scemo e che dovevo tornare.

Perché spegni la luce, vuoi far finta di dormire?
So che ti piace se ti guardo, e se ti parlo magari sorridi,
mentre fai finta di dormire. Va bene, allora ascoltami un po’:
Lo sai che prima di partire mi son sentito gelare le mani?
Guardando di fuori, non hai l’idea che confusione.
A un certo momento le stelle del cielo si son mesere
a girare e hanno fato una strada d’argento
che i miei occhi non potevano guardare.
Sono stati i pastori i primi a pasare, seguiti dai re magi
sui loro elefanti, mentre gli angeli cominciavano a cantare…
Ma non è niente, una cosa da niente, se penso a una casa
col sole in cima alla collina, e che tra poco, tra poco è mattina.
Tra un’ora ti svegli, mi guardi e sorridi…
Buon Natale!

stornello, lucio dalla [i r. cellamare], viaggi organizzati (pressing – rca, 1984), i lorenzo mattotti. stanze (carbó sobre paper, s. d.)

àngelus

Qui escriu observa que fa dies que plou. Plou a la tarda, ininterrompudament; plou a la nit, sovint amb força i vent, i plou al matí, de manera copiosa i densa. De fa tres dies, el ploure s’atura al migdia. Senzillament, cessa. Aleshores, totes les coses del carrer i les persones que hi corren brillen tocats per uns rajos de sol consistents, de la solidesa dels fulards de gasa grisa. Una mica més lluny, els prats i els sembrats s’il·luminen també per aquesta mena de setí fulgurant, i els seus colors verds i plata ocupen la consideració de qui els observa més estona del que és usual.

Qui escriu, quan aquest fet passa, no pot deixar de pensar en L’Angélus del francès Jean-François Millet, i si de debò el petit llenç de només 55,5 x 66 cm és penjat en una paret de les sales del museu del Louvre —com publica la Gran Enciclopèdia Catalana en l’edició en paper i també en la seva edició digital, l’Enciclopèdia—, o bé en una altra de les del museu d’Orsay —com ho asseguren totes les altres enciclopèdies.

Qui escriu pensa en L’Angélus i en les figures de la parella de pagesos que recollien patates, i que han abandonat puntualment la seva feina per uns instants i resen, la forca clavada a terra. Hi pensa perquè sap que aquesta rara pau —la de la feina, la de la pluja— és només una treva, un petit instant de repòs i recolliment. Després, efectivament, torna a ploure. Tímidament, primer; després, amb fúria.

Qui escriu s’adona que ha de tornar a ajornar el que volia fer una d’aquestes tardes. I s’empipa. Assegut davant l’ordinador consulta, sense treure’n l’entrellat, diverses pàgines web de predicció meteorològica. També, una mica fastiguejat, visita la web del Musée d’Orvay. Se sorprèn: és clara i atractiva, està ben dissenyada i admirablement documentada: L’Angélus és a la galeria Seine del museu d’Orsay de París d’ençà del 1986, provinent del museu del Louvre, en el qual s’exhibia des de 1909.

il pleure dans mon coeur, billy cowie, la chanson bien douce (divas, 1991), veus de lucie i cathryn robson sobre el poema de paul verlaine

sparring partner

[un don juan en hores baixes, potser sí, o l'estratègia d'una bèstia selvàtica. L'entenc.]


È un macaco senza storia,
-dice lei di lui-,
che gli manca la memoria
infondo ai guanti bui…
Ma il suo sguardo è una veranda,
tempo al tempo e lo vedrai,
che si addentra nella giungla,
no, non incontrarlo mai…

Ho guardato in fondo al gioco
tutto qui?… ma -sai-
sono un vecchio sparring partner
e non ho visto mai
una calma più tigrata,
più segreta di così.
Prendi il primo pullmann, via…
tutto il resto è già poesia…

Avrà più di quarant’anni
e certi applausi ormai
son dovuti per amore,
non incontrarlo mai…
Stava lì nel suo sorriso
a guardar passare i tram,
vecchia pista da elefanti
stesa sopra al macadàm…

sparring partner, paolo conte, arena di verona (platinum - warner, 2005)

soffito viola

Quando sei qui con me
questa stanza non ha più pareti
ma alberi, alberi infiniti. Quando sei
qui vicino a me questo soffitto viola no
non esiste più; io vedo il cielo sopra noi
che restiamo qui,
abbandonati come se non ci fosse più
niente più niente al mondo.
Suona un'armonica. Mi sembra un organo
che vibra per te, per me,
su nell'immensità del cielo...
per te e per me nel cielo.

versió de franco battiato de il cielo in una stanza en fleurs 3 (columbia, 2007) de gino paoli en gino paoli (ricordi, 1961)

cambra

Rene and Georgette Magritte,
With their dog, after the war,
Returned to their hotelsuite
And they unlocked the door.
Easily losing their evening clothes
They dance by the light of the moon...
To The Penguins, The Moonglows, The Orioles,
and The Five Satins...
The deep forbidden music
They'd been longing for.
Rene and Georgette Magritte,
With their dog, after the war.
Rene and Georgette Magritte,
With their dog, after the war,
Were strolling down Christopher Street
When they stopped in a men's store,
With all of the mannequins
Dressed in the style
That brought tears to their
Immigrant eyes.
Just like The Penguins, The Moonglows,
The Orioles, and The Five Satins...
The easy stream of laughter
Flowing through the air.
Rene and Georgette Magritte,
With their dog, aprés la guerre...
Side by side, they fell asleep.
Decades gliding by like Indians
Time is cheap.
When they wake up they will find
All their personal belongings
Have intertwined.
Rene and Georgette Magritte,
With their dog, after the war,
Were dining with the power elite
And they looked in their bedroom drawer.
And what do you think
They have hidden away
In the cabinet cold of their hearts?
The Penguins, The Moonglows, The Orioles,
and The Five Satins...
For now and ever after
As it was before...
Rene and Georgette Magritte, with their dog,
After the war...

rené magritte (lessines, 1989 - brussel·les, 1967), les amants (oli sobre tela, 1928) [col·lecció privada: richard s. zeisler, nova york], i paul simon, rene and georgette magritte with their dog after the war, en hearts and bones (warner, 1983)

futbol

D'un enyor a un altre enyor, el meu cor com rebota.