9 d’octubre del 2008
manipulació
_harry: I love you.
_sally: How do you expect me to respond to this?
_harry: How about you love me, too?
_sally: How about, I'm leaving.
_harry: Doesn't what I said mean anything to you?
_sally: I'm sorry, Harry. I know it's new year's eve. I know you're feeling lonely, but you just can't show up here, tell me you love me, and expect that to make everything all right. It doesn't work this way.
_harry: Well, how does it work?
_sally: I don't know, but not this way.
_harry: How about this way? I love that you get cold when it's seventy-one degrees out. I love that it takes you an hour and a half to order a sandwich. I love that you get a little crinkle above your nose when you're lookin' at me like I'm nuts. I love that after I spend the day with you, I can still smell your perfume on my clothes. And I love that you are the last person I want to talk to before I go to sleep at night. And it's not because I'm lonely. And it's not because it's new year's eve. I came here tonight because when you realize you want to spend the rest of your life with somebody, you want the rest of your life to start as soon as possible.
_sally: (feeling manipulated but also melting) You see. That is just like you, Harry. You say things like that, and you make it impossible for me to hate you, and I hate you, Harry. I really hate you. I hate you.
meg ryan i billy crystal en when harry met sally, escrita per nora ephron i dirigida per rob reiner (castle rock entertainment, 1989)
8 d’octubre del 2008
desafiament
7 d’octubre del 2008
retorn
And there are no letters in the mailbox.
There are no grapes upon the vine.
There are no chocolates in your boxes anymore,
and there are no diamonds in the mine.
no diamonds in the mine, leonard cohen, songs of love and hate (columbia records, 1971)
2 d’octubre del 2008
30 de setembre del 2008
llibertat
(agència: euro RSCG, 2008)
29 de setembre del 2008
aquest blat i la casa
No tornaràs. Recorda, no t'apartis,
mentre fas via, del que tan senzill
és d'estimar: aquest blat i la casa,
el blanc senyal de la barca dins del mar,
el lent or de l'hivern ajaçat a les vinyes,
l'ombra d'un arbre damunt l'ample camp.
salvador espriu, llibre dels morts, dins el caminant i el mur (barcelona, 1954)
28 de setembre del 2008
d'acord
Fills de la Gran Puta,
d'ombra allargada i petja diminuta:
llenguallargs llepaculs de gasetilla,
funcionaris de patilla i de cartilla,
tous de carrera i bufats de bandera
creuhonorats in pectore o a la pitrera,
aprovats purulents i pestilents de nota,
putrefactes doctors en bancarrota,
catedràtics, apàtics, limfàtics, raquítics,
torracollons públicament mefítics,
àugurs falsaris de sèquits gregaris
arraïmats pels lladrucs dels sicaris,
cagallons, cagadurs i cagadubtes
estupradors de ruïnes abruptes,
comerciants de merda selenita
llorejats amb corones d’uralita,
crítics cretins, crenetistes frenètics,
pixatinters d’excessos diurètics,
bards neotísics i protorreumàtics
més bufanúvols que nefelobàtics,
cecs acadèmics, prostàtics i endèmics,
i saltimbanquis recontraacadèmics,
alts ocupants de poltrones i càrrecs
ben acoflats al tou dels vostres fems,
aneu-vos-en tots plegats a fregir espàrrecs,
oh, pústules de sempre i del meu temps!
mataró-llavaneres, jordi cornudella, el germà de catul i més coses (barcelona: empúries - 62, 1997), musicat per gerard quintana en caragol, treu banya (música global, 2007)
27 de setembre del 2008
alambí
Hi ha un rom antic pel qual bé donaria
tots els alcohols de França, un rom molt vell,
que entenebreix i esbalça, esput vermell
d'un déu malalt, sol de l'estrangeria.
No hi ha a l'Infern beuratge més serè
ni dins els Cels més impura ambrosia,
avorta parts i engendra bogeria
i al fons dels sots als morts torna l'alè.
I cada cop que el bec em sembla viure
fa dos-cents anys, o dos mil, tant se val:
Som serf d'Odi, d'Ashaqlun tinc el riure;
fa fred, som a París, em dic Nerval.
quimeres, andreu vidal, l'animal que no existeix (barcelona: proa, 1993)
26 de setembre del 2008
sense títol
monólogo, silvio rodríguez, silvio (fonomusic, 1977)
24 de setembre del 2008
pausa
what is this thing called love? gwyneth paltrow, infamous (douglas mcgrath, 2006)
23 de setembre del 2008
22 de setembre del 2008
18 de setembre del 2008
colofó
17 de setembre del 2008
gasolina
que no hem d'acceptar el que no ens agrada]
Te escribo desde un área de servicio,
donde sólo me ofrecen gasolina.
Puedes llamarme a cobro revertido
desde la caracola de la esquina.
tito muñoz i joan manuel serrat, de cuando estuve loco (joan manuel serrat, versos en la boca, 2002)
16 de setembre del 2008
complement
What I dream I had:
Pressed in organdy;
Clothed in crinoline of smoky burgundy;
Softer than the rain.
I wandered empty streets
Down past the shop displays.
I heard cathedral bells
Tripping down the alley ways,
As I walked on.
And when you ran to me
Your cheeks flushed with the night.
We walked on frosted fields of juniper and lamplight,
I held your hand.
And when I awoke and felt you warm and near,
I kissed your honey hair with my grateful tears.
Oh I love you, girl.
Oh, I love you.
for emily whenever may i find her, paul simon, en simon and garfunkel, parsley, sage, rosemay and thime (columbia, 1964)
14 de setembre del 2008
reialesa
When I was seventeen I dreamed of being king
and having everything I wanted.
But that was long ago and
My dreams did not unfold, so
I'm still the king of nothing.
When I was seventeen I dreamed I gave a ring
to a pretty queen and then I held her.
But that was slumber's fault for
I have no love at all and
I'm still the king of nothing.
If I could rule, I'd dance my cares away,
Find romance every day.
I wouldn't have to listen to this poor fool say:
I'm the king,
I'm the king,
I'm the king of nothing!
king of nothing, seals and croft, unborn child (warner brothers, 1974)
12 de setembre del 2008
11 de setembre del 2008
ànsia
10 de setembre del 2008
mans
i al meu germà Carles, qui em va descobrir el poema]
Vem sentar-te comigo Lídia, à beira do rio.
Sossegadamente fitemos o seu curso e aprendamos
Que a vida passa, e não estamos de mãos enlaçadas.
(Enlacemos as mãos.)
Depois pensemos, crianças adultas, que a vida
Passa e não fica, nada deixa e nunca regressa,
Vai para um mar muito longe, para ao pé do Fado,
Mais longe que os deuses.
Desenlacemos as mãos, porque não vale a pena cansarmo-nos.
Quer gozemos, quer nao gozemos, passamos como o rio.
Mais vale saber passar silenciosamente
E sem desassosegos grandes.
Sem amores, nem ódios, nem paixões que levantam a voz,
Nem invejas que dão movimento demais aos olhos,
Nem cuidados, porque se os tivesse o rio sempre correria,
E sempre iria ter ao mar.
Amemo-nos tranquilamente, pensando que podiamos,
Se quise'ssemos, trocar beijos e abraços e carícias,
Mas que mais vale estarmos sentados ao pé um do outro
Ouvindo correr o rio e vendo-o.
Colhamos flores, pega tu nelas e deixa-as
No colo, e que o seu perfume suavize o momento -
Este momento em que sossegadamente nao cremos em nada,
Pagãos inocentes da decadência.
Ao menos, se for sombra antes, lembrar-te-as de mim depois
Sem que a minha lembrança te arda ou te fira ou te mova,
Porque nunca enlaçamos as mãos, nem nos beijamos
Nem fomos mais do que crianças.
E se antes do que eu levares o o'bolo ao barqueiro sombrio,
Eu nada terei que sofrer ao lembrar-me de ti.
Ser-me-ás suave à memória lembrando-te assim - à beira-rio,
Pagã triste e com flores no regaço.
ricardo reis [fernando pessoa] vem sentar-te comigo, lídia, à beira do rio (1914)








