10 de juliol del 2008

dedicatòria

[a la distància]

i'll have to say i love you in a song, jim croce, i got a name (abc, 1973)

amor

Qui escriu, avui, ha participat d’un instant agradable i una mica desconcertant. En un moment del matí, ha anat a examinar els petits cultius d’una casa preciosa. L’havien convidat a fer-ho. Li havien demanat que ho fes. Hi ha arribat per un camí solitari i s’ha passejat entre els arbres amb un aire solemne i benigne, com de doctor antic o, millor, d’amant de l’opereta. Sense pressa ha reconegut per l’olor i la forma de les fulles, tipus, classes i varietats; per alguna imperceptible cicatriu en una soca, la poca traça d’un vell jardiner; per les formes de les copes, les hores d’insolació i la força del vent que preval en aquell lloc. Ha fet alguna que altra pregunta assenyada a la dona que en té cura i que l’acompanyava. Amb unes maneres d’home de ciència, ha capturat esportivament petits insectes dels quals —ha advertit— calia desconfiar tothora. També n’ha assenyalat uns altres els quals són dignes de considerar profitosos i afortunats, pel benefici que se n’obté amb la seva presència. Així, han passat una bona estona. Després, s’han assegut en el pedrís d’una antiga era i la dona que té cura dels arbres li ha ofert una llimonada. Mentre la preparava, ell ha escrit en un paper noms rars de matèries químiques, estranys principis actius i dosis calculades rigorosament. Ha establert un calendari minuciosament detallat de tractament i li ha recomanat seguir ambiciosament els escrúpols d’unes bones pràctiques agrícoles. Llavors qui escriu s’ha aixecat i ha fet per acomiadar-se. Abans, però, ha volgut felicitar la dona que té cura dels arbres. D’una manera franca ha aplaudit i lloat la seva plantació, la seva voluntat i els seus bons propòsits. Després d’un silenci, ambdós s’han confessat creure que aquell era el millor principi a seguir, també a la vida, esdevingut gairebé una ètica. És, ara i sempre, només una qüestió d’amor. Ha estat en aquell moment que la dona ha sospirat finament i les seves espatlles s’han alleugerit. Ha somrigut, tranquil·la, i els ulls que miraven els arbres se li han banyat d’una solució composta de confiança i amabilitat.