mars de la xina

[a una besada, indescriptible, i que ha marcat dues vides]



Los dos se encontraron en el mismo cuento,
los dos se encontraron justo en el momento.
Fue un beso de esos que bajan la guardia.
Fue un beso de esos de darse las gracias.
Un beso de esos, de esos que valen
por toda la química de la farmacia.

Los dos intuyeron sus ojos cerrados,
sus bocas pegadas cercaron su aliento.
Fue un beso de esos que cumplen un sueño:
un beso de esos que son el primero:
un beso de esos que ponen contento
los dos se creyeron en Singing in the rain.

Tan locos saltaron sobre los charcos,
tan locos bailaron por los bordillos,
tan locos rompieron en mil pedazos
la lista negra de sus enemigos...
Tan locos saltaron la verja de un parque,
a ciegas cruzaron por las avenidas...
Tan locos pensaron hacerse piratas,
surcar en velero los mares de China...

Fue un beso de esos que premian las ganas.
Fue un beso de esos que luego te marcan.
Fue un beso de esos de Bésame mucho...
Tan locos quiesieron perderse del mundo,
tan locos rodaron uno sobre el otro...
Un beso de esos que valen por todo...


un beso de esos, toni zenet, los mares de china (el volcán, 2008), lletra de javier laguna

destrucció

[en braços, i en armes]



Aquests cims coberts de boira
són ara una llar per a mi.
Però la meva casa és a una terra allà baix,
i sempre hi ho serà.
També algun día vosaltres tornareu
a les vostres valls i a les vostres granjes
i ja mai més us voldreu sentir
germans en armes.

Al llarg d'aquests camps de destrucció,
nostres baptismes de foc,
he vist el vostre sofriment
al temps que la batalla era més i més cruenta.
Però encara que em ferissin,
malgrat l'alarma i la por,
no m'abandonàreu,
germans meus, com sou, d'armes.

Hi ha tants mons distints,
on brillen tants sols distints;
i encara que només en tinguem un, de món,
vivim sempre en diversos.

Ara que el sol se n'ha anat a l'infern,
i la lluna cavalca a les altures,
deixeu que us digui adéu;
no hi ha home que no hagi de morir.
Però està escrit en la llum de les estrelles
i a cada línea del palmell de la vostra mà:
quina estupidesa és fer-nos la guerra,
quan en braços som germans.


brothers in arms, dire straits, brothers in arms (vertigo, 1985). versió en solitari de mark knopfler a mark knopfler: a night in london (universal, 1996). la traducció és només una versió, possible.

confidència

Tres quarts de tres de la matinada.
No hi ha ningú al bar llevat de tu i de mi.
Així que bevem, Joe!
Tinc una petita història que crec que hauries de saber.
Brindem, amic meu, per la fi d’un afer que no ha durat.
Així que, aquesta per la meva reina, i una altra per al camí.

Sé què hem de fer.
Posa una altra moneda a la màquina del racó.
No em sento bé. Triaràs una música que sigui simple i trista?
Podria contar-te tantes coses...

però deixaria d'observar el codi de tot un cavaller.
Així que, aquesta per la meva reina, i una altra per al camí.

Tu no t’ho pensaves, amic meu, però sóc una mena de poeta,
i hi ha tantes coses que voldria dir.
I encara que soni depriment,
escolta’m fins que les hagi confessat totes...
Encara que, així és com és la vida,
i sé, Joe, que tens pressa per plegar...
Gràcies per alçar la copa amb mi!
I espero que no t’importi gaire que t’hagi inflat el cap.
Però aquest foc l’havia de remullar o encara explotaria.
Així que, aquesta per la meva reina, i una altra per al camí.
Aquest llarg, llarguíssim camí que encara em queda.

One for my baby, and one more for the road va ser escrita pel músic Harold Arlen conjuntament amb el també compositor i lletrista Johnny Mercer, el 1943, per al musical The sky’s the limit. Ja aleshores va resultar sorprenent per la seva duració i el seu registre: quaranta-vuit compassos, en comptes dels trenta-dos habituals, i sense a penes cap canvi de to. En va resultar, segons la crítica una melodia “inevitable, insistent i melancòlica”, sobre la qual es muntava, com un diamant, la lletra d’un amor fracassat, dignament honesta, continguda, i colpidorament sincera. Va esdevenir, així, cançó de culte per als múltiples i brillants vocalistes de jazz de l’època.

La fascinació que sentia Frank Sinatra per aquesta cançó va fer que l’enregistrés diverses vegades al llarg de la seva vida: el 1947, a Columbia Records; el 1954, per a la banda sonora de Young At Heart; el 1958, a Frank Sinatra Sings for Only the Lonely; el 1962, a Sinatra & Sextet: Live in Paris; i, finalment, el 1966, a Sinatra at the Sands.

Encara, el 1993, a Duets, és la cançó que tanca significativament l’àlbum, acompanyada pel saxofonista soprano Kenny G [Kenneth Gorelick] (en un homenatge del productor Phil Ramone a la trompeta estrident de Harry edison, el Dolç, i al saxo arrossegat de Ben Webster, el Granota; els quals, en la versió de Billie Holiday de 1956, reproduïen sincopadament i meravellosa el balbuceig de la parla d’un alcohòlic).

Potser per la seva bella sordidesa, va estar, precisament, un dels temes preferits i estel·lars en el repertori dels concerts de Sinatra. Però lluny de tractar-la com a una cançó de taverna, o ocurrent, mai no va permetre cap comentari frívol sobre ella. Sempre la va presentar aprofitant una llarga pausa, i en la introducció, solemne, la solia definir com una cançó d’amor i solitud, perfecta. La majoria de crítics coincideixen en què a les darrers estrofes, estranyament, sembla que la seva veu plori de debò.


Qui escriu ha somiat moltes vegades una escena en blanc i negre: hi ha un home a la matinada que beu i es confessa a un tal Joe a la barra d'un bar, mentre a fora, al carrer, se sent la remor de les passes altives d'una dona que camina decidida, lleugera, amb el cap cot, i que s'allunya. I es perd en una música.


one for my baby, and one more for the road, frank sinatra al Festhalle Frankfurt, el 1991

voluntat

Si és la teva voluntat
que no parli més
i la meva veu emmudeixi
com era muda abans,
no diré res més.
Restaré callat
fins que no em demanis que parli.
Si és la teva voluntat.


leonard cohen, if it be your will, interpretada el 2005 per antony hegarty en el concert came so far for beauty, a la sidney opera house, per al documental i homenatge a leonard cohen i'm your man de lian lunson, i produït per mel gibson (lions gate, 2006)

vida en comú

[a la primavera, i a les vitamines necessàries que exigeix]


vitamina sol, antònia font (and the new royal philharmonic cuatro quesos orchestra) al gran teatre del liceu de barcelona, el 30 de març de 2008 (discmedi, 2008)

crueltat

normalitat

kat macleod, coathanger (aquarel·la i collage), il·lustració publicada a l'edició americana de la revista simple real magazine. manel, la gent normal, sense editar, però penjada al lloc de myspace (http://www.myspace.com/gatmanel), esplèndida versió de la cançó del grup britànic pulp common people, dins different class (polygram - island, 1995)

pessigolles

tonto, antònia font, batiscafo katiuscas (discos del mediterrani, 2006), i il·lustració de richerand lionel, train train quotidien (llapis i guaix, 2008)

primer pas

Hem arribat a aquest últim refugi.
Aquí comença
el que no sé si tu en dius soledat.
El primer pas per oblidar qui som
i fer-nos companyia al peu mateix
de la roca gelada que ens vigila.
Tot és als nostres ulls.
I el desencís, un riu fins a la mort.
Ha faltat poc, molt poc, per ser feliç


paisatge, joan margarit, misteriosament feliç (barcelona: proa, 2008), sanne's ballet feet II és un dels videos que edita la ballarina de disset anys, nascuda als països baixos, sanne, per mostrar els seus progressos en la dansa; la música triada per ella és close cover de wim mertens (nova york: windham hill, 1993)

bocca chiusa

Tarde, uma nuvem rósea lenta e transparente,
sobre o espaço, sonhadora é bela.
Surge no infinito a lua docemente
Enfeitando a tarde, qual meiga donzela
Que se apressa e alinda sonhadoramente,
Em anseios d'alma para ficar bela
Grita ao céu e a terra toda a naturaleza
Cala a passarada aos seus tristes queixumes
E reflete o mar toda a sua riqueza...
Suave a luz da lua desperta agora
A cruel saudade que ri e chora!
Tarde uma nuvem rósea lenta e transparente
Sobre o espaço, sonhadora e bela!

amal brahim djelloul, cantilena de la bachiana brasileira número 5 (part I, ària), d'heitor villa-lobos, i lletra de ruth valladares correa

carambola

[a l'iPod, capseta de música, del meu fill]




Provem d’encaixar en escenes boniques,
en ports de diumenge, farcits de gavines,
en grans sobretaules, on els avis canten,
enmig, vora el foc, abraçats a una manta.

Es tracta de ser els simpàtics del barri,
els que ballen i ballen fins que els músics parin,
i rompre, arrogants, lluint les millors gales,
amb discos, amb dones, amb feines estables…

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria, de sobte,
ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola, de sobte,
ens demostra que ens en sortim.

Buscant quedar bé en el retaule magnífic,
dels que van pel món amb posat monolític
i afronten la vida mirant-la a la cara
i un dia contents… compren flors a sa mare.
Intentem trampejar per ser persones dignes:
el pare modèlic que volen les filles,
el de la veu greu, el de la mà forta,
que paga un vermut i que arregla una porta…
I després tancar els ulls i sentir el món en calma:
hi ha dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre.
Han ben enllestit una gran epitafi,
que arranqui somriures a tots els que passin.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria, de sobte,
ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola, de sobte,
ens demostra que ens en sortim.

Mummm...

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria, de sobte,
ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, se’ns baixa la Verge
i, de sobte, ens revela que ens en sortim.
I, a vegades, contra tot pronòstic,
una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic,
però fent evident que, per un moment,
ens en sortim.

ens en sortim, manel, els millors professors europeus (discmedi, 2008)

tant

[a una pregunta i a una resposta, de gasela en la sabana de la nit]


This may come
This may come as some surprise
But I miss you.
I could see through all of your lies
But still I miss you.
He takes her love
But it doesn't feel like mine

He tastes her kiss
Her kisses are not wine
They're not mine.
He takes
But surely she can't give what I'm feeling now.
She takes
But surely she doesn't know how.

Is it a crime? Is it a crime that I still want you?
And I want you to want me
Too.

My love is wider
Wider than Victoria Lake.
My love is taller
Taller than the Empire State.
It dives and it jumps and it ripples like the deepest ocean.
I can't give you more than that
Surely you want me back.

Is it a crime? Is it a crime that I still want you?
And I want you to want me
Too.

My love is wider than Victoria Lake

Taller than the Empire State.
It dives and it jumps

I can't give you more than that
Surely you want me back.

Is it a crime? Is it a crime that I still want you?
And I want you to want me
Too.

It dives
It jumps and it ripples like the deepest ocean.
I can't give you more than that
Surely you want it back.
Tell me
Is it a crime?


is it a crime?, sade, lovers live (sony, 2002)

passió

[mestre:] Voilà! El paisatge canvia. Som ara en una regió diferent... És el re major! És el paisatge del re major! [...] Canvia l'acord!... Un altre paisatge! [...] Do! ...Quina és la impressió?
[alumne:] Es tracta d'una sorpresa...
[mestre:] Una sorpresa... però és alegre, o és trista?
[alumne:] Mmm... alegre.
[mestre:] Alegre?... Ah!

paul tortelier, lliçó magistral sobre el preludi de la suite núm. 1 per a cello de johan sebastian bach

truc

Fa una nit clara i tranquil.la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa
de colors i de perfums. Heus aquí a Blancaneus, en Pulgarcito,
els tres porquets, el gos Snoopy i el seu secretari Emili, i en Simbad,
l'Ali-babà i en Gulliver.

Oh, benvinguts! Passeu, passeu! De les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú.

Hola Jaimito, i doña Urraca, en Carpanta, i Barba azul,
Frankenstein, i l'home-llop, el compte Dràcula, i Tarzan,
la mona Chita i Peter Pan. La senyoreta Marieta de l'Ull Viu
ve amb un soldat, els Reis d'Orient, Papa Noël, el pato Donald
i en Pasqual, la Pepa maca i Superman.

Bona nit, senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi-Key,
Roberto Alcázar i Pedrín, l'home del sac, i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obelix. En Pinotxo ve amb la Monyos
agafada del bracet. Hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises, i el Capitán Trueno en patinet.

Oh, benvinguts! Passeu, passeu! De les tristors en farem fum.
Casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú.

A les dotze han arribat la fada bona i Ventafocs,
en Tom i Jerry, la bruixa Calixta, Bambi i Moby Dick,
i l'emperadriu Sissi. I Mortadelo, i Filemón,
i Guillem Brown, i Guillem Tell, la caputxeta vermelleta,
el llop ferotge, i el caganer, en Cocoliso i en Popeye.

Oh, benvinguts! Passeu, passeu! Ara ja no falta ningú.
O, potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu.
També pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per a tots.
El temps no compta, ni l'espai... Qualsevol nit pot sortir el sol.

qualsevol nit pot sortir el sol, jaume sisa, qualsevol nit pot sortir el sol (zeleste - edigsa, 1975).
clip de serchbcn (www.myspace.com/serchbcn)

fortuna

[a la possibilitat encara de ser el guitarrista que toca en un transatlàntic: camisa impol·luta i riffs delicats, mentre marco el compàs a una fabulosa banda]


Baby sneezes
Mummy pleases
Daddy breezes in
So good on paper
So romantic
But so bewildering

(I know nothing stays the same
But if you're willing to play the game
It's coming around again
So don't mind if I fall apart
there's more room in a broken heart)

You pay the grocer
Fix the toaster
Kiss the host Good-bye
Then you break a window
burn the Souffle?
Scream the lullaby

I know nothing stays the same
But if you're willing to play the game
It's coming around again
So don't mind if I fall apart
there's more room in a broken heart

And I believe in love
But what else can I do
I'm so in love with you

I know nothing stays the same
But if you're willing to play the game
It's coming around again

coming around again, carly simon, coming around again (arista, 1987), i abans a la bso de heartburn de mike nichols (paramount, 1986). aquesta versió correspon al concert de carly simon del 2 de setembre de 2005, de la sèrie de concerts de diversos artistes al hall del queen mary

vals de l'any nou

[2009, bonifaci i bon jan]



Wasted and wounded, it ain't what the moon did
I've got what I paid for now
see ya tomorrow, hey Frank, can I borrow
a couple of bucks from you, to go
Waltzing Matilda, waltzing Matilda, you'll go waltzing
Matilda with me

I'm an innocent victim of a blinded alley
and I'm tired of all these soldiers here
no one speaks English, and everything's broken
and my Stacys are soaking wet
to go waltzing Matilda, waltzing Matilda,
you'll go waltzing Matilda with me

now the dogs are barking
and the taxi cab's parking
a lot they can do for me
I begged you to stab me
you tore my shirt open
and I'm down on my knees tonight
Old Bushmill's I staggered, you buried the dagger in
your silhouette window light to go
waltzing Matilda, waltzing Matilda, you'll go waltzing
Matilda with me

now I lost my Saint Christopher
now that I've kissed her and the one-armed bandit knows,
and the maverick Chinamen, and the cold-blooded signs
and the girls down by the strip-tease shows go
waltzing Matilda, waltzing Matilda, you'll go waltzing Matilda with me

no, I don't want your sympathy,
the fugitives say that the streets aren't for dreaming now
manslaughter dragnets and the ghosts that sell memories
they want a piece of the action anyhow go
waltzing Matilda, waltzing Matilda, you'll go waltzing Matilda with me

and you can ask any sailor, and the keys from the jailor
and the old men in wheelchairs know
that Matilda's the defendant, she killed about a hundred
and she follows wherever you may go
waltzing Matilda, waltzing Matilda, you'll go waltzing
Matilda with me

and it's a battered old suitcase to a hotel someplace
and a wound that will never heal
no prima donna, the perfume is on
an old shirt that is stained with blood and whiskey
and goodnight to the street sweepers
the night watchman flame keepers
and goodnight to Matilda too

tom traubert's blues, tom waits, small change (ayslum, 1976). la lletra de la tornada pertany a la cançó popular australiana waltzing matilda, d'a. b. 'banjo' paterson, qui la va escriure el 1895

cap d'any

[2008, cràpula, de sutge i carbó]

Cràpula per força
De sutge i carbó

De paper d’estrassa i borró

Ets un cap d’esquila
Bonifaci i bon jan
Malalt d’amor
Txarrampín, txarrampín, txarrampinya
Xarampió, pulmonia i calfred
No has tingut ni Josep ni Maria
Ets l’orfe al cul del món
Cau una quimera
Vestida de dol
Amb xancletes músties
I traus de mussol
Ets un cap d’esquila
Bonifaci i bon jan
Malalt d’amor
Txarrampín, txarrampín, txarrampinya
Xarampió, pulmonia i calfred
No has tingut ni Josep ni Maria
Ets l’orfe al pou del got
No has volgut un sol que brilla
Ni tan sols l’ase i el bou
Has volgut rat rateta
Ets l’orfe al cul del món
Txarrampín, txarrampín, txarrampinya

cap d’any d’esquila, adrià puntí [amb veu de tom waits], altres cançons de nadal (música global, 2000), composta per al muntatge teatral d'el robinson del metro (la companyia de l’estació, 1997) basat en el conte de felice holman.

bon nadal!

Non mi toccare, vuoi farmi morire?
Sapessi ieri come ero lontano, lontano.
Ho bisogno di dormire. Ma che voglia di te?
Lassù credevo d’impazzire in mezzo al cielo
tra miliardi e miliardi di stelle, ero solo da morire.
Così ho acceso la radio tra gli auguri,
—ma come gli auguri? — si sentiva cantare.
E io lì solo, ci pensi, da solo a guardare le stelle,
le stelle —ma che andassero a cagare—,
così ho capito che tra poco è Natale
e che ero lì come uno scemo e che dovevo tornare.

Perché spegni la luce, vuoi far finta di dormire?
So che ti piace se ti guardo, e se ti parlo magari sorridi,
mentre fai finta di dormire. Va bene, allora ascoltami un po’:
Lo sai che prima di partire mi son sentito gelare le mani?
Guardando di fuori, non hai l’idea che confusione.
A un certo momento le stelle del cielo si son mesere
a girare e hanno fato una strada d’argento
che i miei occhi non potevano guardare.
Sono stati i pastori i primi a pasare, seguiti dai re magi
sui loro elefanti, mentre gli angeli cominciavano a cantare…
Ma non è niente, una cosa da niente, se penso a una casa
col sole in cima alla collina, e che tra poco, tra poco è mattina.
Tra un’ora ti svegli, mi guardi e sorridi…
Buon Natale!

stornello, lucio dalla [i r. cellamare], viaggi organizzati (pressing – rca, 1984), i lorenzo mattotti. stanze (carbó sobre paper, s. d.)

àngelus

Qui escriu observa que fa dies que plou. Plou a la tarda, ininterrompudament; plou a la nit, sovint amb força i vent, i plou al matí, de manera copiosa i densa. De fa tres dies, el ploure s’atura al migdia. Senzillament, cessa. Aleshores, totes les coses del carrer i les persones que hi corren brillen tocats per uns rajos de sol consistents, de la solidesa dels fulards de gasa grisa. Una mica més lluny, els prats i els sembrats s’il·luminen també per aquesta mena de setí fulgurant, i els seus colors verds i plata ocupen la consideració de qui els observa més estona del que és usual.

Qui escriu, quan aquest fet passa, no pot deixar de pensar en L’Angélus del francès Jean-François Millet, i si de debò el petit llenç de només 55,5 x 66 cm és penjat en una paret de les sales del museu del Louvre —com publica la Gran Enciclopèdia Catalana en l’edició en paper i també en la seva edició digital, l’Enciclopèdia—, o bé en una altra de les del museu d’Orsay —com ho asseguren totes les altres enciclopèdies.

Qui escriu pensa en L’Angélus i en les figures de la parella de pagesos que recollien patates, i que han abandonat puntualment la seva feina per uns instants i resen, la forca clavada a terra. Hi pensa perquè sap que aquesta rara pau —la de la feina, la de la pluja— és només una treva, un petit instant de repòs i recolliment. Després, efectivament, torna a ploure. Tímidament, primer; després, amb fúria.

Qui escriu s’adona que ha de tornar a ajornar el que volia fer una d’aquestes tardes. I s’empipa. Assegut davant l’ordinador consulta, sense treure’n l’entrellat, diverses pàgines web de predicció meteorològica. També, una mica fastiguejat, visita la web del Musée d’Orvay. Se sorprèn: és clara i atractiva, està ben dissenyada i admirablement documentada: L’Angélus és a la galeria Seine del museu d’Orsay de París d’ençà del 1986, provinent del museu del Louvre, en el qual s’exhibia des de 1909.

il pleure dans mon coeur, billy cowie, la chanson bien douce (divas, 1991), veus de lucie i cathryn robson sobre el poema de paul verlaine

sparring partner

[un don juan en hores baixes, potser sí, o l'estratègia d'una bèstia selvàtica. L'entenc.]


È un macaco senza storia,
-dice lei di lui-,
che gli manca la memoria
infondo ai guanti bui…
Ma il suo sguardo è una veranda,
tempo al tempo e lo vedrai,
che si addentra nella giungla,
no, non incontrarlo mai…

Ho guardato in fondo al gioco
tutto qui?… ma -sai-
sono un vecchio sparring partner
e non ho visto mai
una calma più tigrata,
più segreta di così.
Prendi il primo pullmann, via…
tutto il resto è già poesia…

Avrà più di quarant’anni
e certi applausi ormai
son dovuti per amore,
non incontrarlo mai…
Stava lì nel suo sorriso
a guardar passare i tram,
vecchia pista da elefanti
stesa sopra al macadàm…

sparring partner, paolo conte, arena di verona (platinum - warner, 2005)