cap d'any

[2008, cràpula, de sutge i carbó]

Cràpula per força
De sutge i carbó

De paper d’estrassa i borró

Ets un cap d’esquila
Bonifaci i bon jan
Malalt d’amor
Txarrampín, txarrampín, txarrampinya
Xarampió, pulmonia i calfred
No has tingut ni Josep ni Maria
Ets l’orfe al cul del món
Cau una quimera
Vestida de dol
Amb xancletes músties
I traus de mussol
Ets un cap d’esquila
Bonifaci i bon jan
Malalt d’amor
Txarrampín, txarrampín, txarrampinya
Xarampió, pulmonia i calfred
No has tingut ni Josep ni Maria
Ets l’orfe al pou del got
No has volgut un sol que brilla
Ni tan sols l’ase i el bou
Has volgut rat rateta
Ets l’orfe al cul del món
Txarrampín, txarrampín, txarrampinya

cap d’any d’esquila, adrià puntí [amb veu de tom waits], altres cançons de nadal (música global, 2000), composta per al muntatge teatral d'el robinson del metro (la companyia de l’estació, 1997) basat en el conte de felice holman.

vanitas vanitatum

"Una persona enamorada no escribe poemas, y si lo hace desde luego no serán buenos. El poeta más bien está enamorado del poema que escribe sobre el amor."

"Literatura: ochenta por ciento de exhibicionismo. El resto es escritura al dictado."

"Hace año y medio que no escribo nada. Me siento como quien ha pasado por una cura de desintoxicación; me da asco pensar en la 'escritura', cháchara presuntuosa, demente [...] Si me quedan fuerzas escribiré algo impublicable, que ni la imprenta sea capaz de soportar."

sándor márai, diarios 1984-1989 (barcelona: salamandra, 2008)

extenuació

sándor márai, diarios 1984-1989 (barcelona: salamandra, 2008), retrat publicat sense signatura a el país (7 -IV- 2007)

bon viatge!

[fins aviat]

bon nadal!

Non mi toccare, vuoi farmi morire?
Sapessi ieri come ero lontano, lontano.
Ho bisogno di dormire. Ma che voglia di te?
Lassù credevo d’impazzire in mezzo al cielo
tra miliardi e miliardi di stelle, ero solo da morire.
Così ho acceso la radio tra gli auguri,
—ma come gli auguri? — si sentiva cantare.
E io lì solo, ci pensi, da solo a guardare le stelle,
le stelle —ma che andassero a cagare—,
così ho capito che tra poco è Natale
e che ero lì come uno scemo e che dovevo tornare.

Perché spegni la luce, vuoi far finta di dormire?
So che ti piace se ti guardo, e se ti parlo magari sorridi,
mentre fai finta di dormire. Va bene, allora ascoltami un po’:
Lo sai che prima di partire mi son sentito gelare le mani?
Guardando di fuori, non hai l’idea che confusione.
A un certo momento le stelle del cielo si son mesere
a girare e hanno fato una strada d’argento
che i miei occhi non potevano guardare.
Sono stati i pastori i primi a pasare, seguiti dai re magi
sui loro elefanti, mentre gli angeli cominciavano a cantare…
Ma non è niente, una cosa da niente, se penso a una casa
col sole in cima alla collina, e che tra poco, tra poco è mattina.
Tra un’ora ti svegli, mi guardi e sorridi…
Buon Natale!

stornello, lucio dalla [i r. cellamare], viaggi organizzati (pressing – rca, 1984), i lorenzo mattotti. stanze (carbó sobre paper, s. d.)

àngelus

Qui escriu observa que fa dies que plou. Plou a la tarda, ininterrompudament; plou a la nit, sovint amb força i vent, i plou al matí, de manera copiosa i densa. De fa tres dies, el ploure s’atura al migdia. Senzillament, cessa. Aleshores, totes les coses del carrer i les persones que hi corren brillen tocats per uns rajos de sol consistents, de la solidesa dels fulards de gasa grisa. Una mica més lluny, els prats i els sembrats s’il·luminen també per aquesta mena de setí fulgurant, i els seus colors verds i plata ocupen la consideració de qui els observa més estona del que és usual.

Qui escriu, quan aquest fet passa, no pot deixar de pensar en L’Angélus del francès Jean-François Millet, i si de debò el petit llenç de només 55,5 x 66 cm és penjat en una paret de les sales del museu del Louvre —com publica la Gran Enciclopèdia Catalana en l’edició en paper i també en la seva edició digital, l’Enciclopèdia—, o bé en una altra de les del museu d’Orsay —com ho asseguren totes les altres enciclopèdies.

Qui escriu pensa en L’Angélus i en les figures de la parella de pagesos que recollien patates, i que han abandonat puntualment la seva feina per uns instants i resen, la forca clavada a terra. Hi pensa perquè sap que aquesta rara pau —la de la feina, la de la pluja— és només una treva, un petit instant de repòs i recolliment. Després, efectivament, torna a ploure. Tímidament, primer; després, amb fúria.

Qui escriu s’adona que ha de tornar a ajornar el que volia fer una d’aquestes tardes. I s’empipa. Assegut davant l’ordinador consulta, sense treure’n l’entrellat, diverses pàgines web de predicció meteorològica. També, una mica fastiguejat, visita la web del Musée d’Orvay. Se sorprèn: és clara i atractiva, està ben dissenyada i admirablement documentada: L’Angélus és a la galeria Seine del museu d’Orsay de París d’ençà del 1986, provinent del museu del Louvre, en el qual s’exhibia des de 1909.

il pleure dans mon coeur, billy cowie, la chanson bien douce (divas, 1991), veus de lucie i cathryn robson sobre el poema de paul verlaine

sparring partner

[un don juan en hores baixes, potser sí, o l'estratègia d'una bèstia selvàtica. L'entenc.]


È un macaco senza storia,
-dice lei di lui-,
che gli manca la memoria
infondo ai guanti bui…
Ma il suo sguardo è una veranda,
tempo al tempo e lo vedrai,
che si addentra nella giungla,
no, non incontrarlo mai…

Ho guardato in fondo al gioco
tutto qui?… ma -sai-
sono un vecchio sparring partner
e non ho visto mai
una calma più tigrata,
più segreta di così.
Prendi il primo pullmann, via…
tutto il resto è già poesia…

Avrà più di quarant’anni
e certi applausi ormai
son dovuti per amore,
non incontrarlo mai…
Stava lì nel suo sorriso
a guardar passare i tram,
vecchia pista da elefanti
stesa sopra al macadàm…

sparring partner, paolo conte, arena di verona (platinum - warner, 2005)

soffito viola

Quando sei qui con me
questa stanza non ha più pareti
ma alberi, alberi infiniti. Quando sei
qui vicino a me questo soffitto viola no
non esiste più; io vedo il cielo sopra noi
che restiamo qui,
abbandonati come se non ci fosse più
niente più niente al mondo.
Suona un'armonica. Mi sembra un organo
che vibra per te, per me,
su nell'immensità del cielo...
per te e per me nel cielo.

versió de franco battiato de il cielo in una stanza en fleurs 3 (columbia, 2007) de gino paoli en gino paoli (ricordi, 1961)

cambra

Rene and Georgette Magritte,
With their dog, after the war,
Returned to their hotelsuite
And they unlocked the door.
Easily losing their evening clothes
They dance by the light of the moon...
To The Penguins, The Moonglows, The Orioles,
and The Five Satins...
The deep forbidden music
They'd been longing for.
Rene and Georgette Magritte,
With their dog, after the war.
Rene and Georgette Magritte,
With their dog, after the war,
Were strolling down Christopher Street
When they stopped in a men's store,
With all of the mannequins
Dressed in the style
That brought tears to their
Immigrant eyes.
Just like The Penguins, The Moonglows,
The Orioles, and The Five Satins...
The easy stream of laughter
Flowing through the air.
Rene and Georgette Magritte,
With their dog, aprés la guerre...
Side by side, they fell asleep.
Decades gliding by like Indians
Time is cheap.
When they wake up they will find
All their personal belongings
Have intertwined.
Rene and Georgette Magritte,
With their dog, after the war,
Were dining with the power elite
And they looked in their bedroom drawer.
And what do you think
They have hidden away
In the cabinet cold of their hearts?
The Penguins, The Moonglows, The Orioles,
and The Five Satins...
For now and ever after
As it was before...
Rene and Georgette Magritte, with their dog,
After the war...

rené magritte (lessines, 1989 - brussel·les, 1967), les amants (oli sobre tela, 1928) [col·lecció privada: richard s. zeisler, nova york], i paul simon, rene and georgette magritte with their dog after the war, en hearts and bones (warner, 1983)

futbol

D'un enyor a un altre enyor, el meu cor com rebota.

desmanyotat

Sense voler he despertat l'insomne de mi. Bona l'he feta!

dalila

[a un desig en forma de tisores]


anna galiena i jean rochefort en le mari de la coiffeuse, de patrice leconte (frança: lambart - tf1 - sofica, 1990), música de michael nyman

encaix

[a la perfecció]


jeremy clapin, une histoire vertebrale (backbone tale) (frança: strapontin - spirit, 2006), premi al millor film en la competició internacional de cinema d'animació de dresden, alemanya.

fred

[a un fred benigne, compartit]

Traversare una strada per scappare di casa
lo fa solo un ragazzo, ma quest’uomo che gira
tutto il giorno le strade, non è più un ragazzo
e non scappa di casa.

Ci sono d’estate
pomeriggi che fino le piazze son vuote, distese
sotto il sole che sta per calare, e quest’uomo, che giunge
per un viale d’inutili piante, si ferma.
Val la pena esser solo, per essere sempre più solo?
Solamente girarle, le piazze e le strade
sono vuote. Bisogna fermare una donna
e parlarle e deciderla a vivere insieme.
Altrimenti, uno parla da solo. È per questo che a volte
c’è lo sbronzo notturno che attacca discorsi
e racconta i progetti di tutta la vita.

Non è certo attendendo nella piazza deserta
che s’incontra qualcuno, ma chi gira le strade
si sofferma ogni tanto. Se fossero in due,
anche andando per strada, la casa sarebbe
dove c’è quella donna e varrebbe la pena.
Nella notte la piazza ritorna deserta
e quest’uomo, che passa, non vede le case
tra le inutili luci, non leva più gli occhi:
sente solo il selciato, che han fatto altri uomini
dalle mani indurite, come sono le sue.
Non è giusto restare sulla piazza deserta.
Ci sarà certamente quella donna per strada
che, pregata, vorrebbe dar mano alla casa.

cesare pavese, lavorare stanca (florència: solaria, 1936), clip dirigit per andrea galli, també arranjador musical sobre una partitura d'ennio morricone

vi

[a un vi, clos de vougeot de 1845 de chez philippe, de la rue montorgueil de parís... i als altres vins, que ara dormen a les bótes, i a les seves possibilitats]


[primera part]


[segona part]

babette's feast, de gabriel axel (danish film institute, 1987), basada en el conte de la baronessa karen von blixen-finecke [isak dinesen], babettes gæstebud dins winter's tales (random, 1942)

spleen

—Qui aimes-tu le mieux, homme énigmatique, dis? Ton père, ta mère, ta soeur ou ton frère?
— Je n'ai ni père, ni mère, ni sœur ni frère.
— Tes amis?
— Vous vous servez là d'une parole dont le sens m'est resté jusqu'à ce jour inconnu.
— Ta patrie?
— J'ignore sous quelle latitude elle est située.
— La beauté?
— Je l'aimerais volontiers, déesse et immortelle.
— L'or?
— Je le hais comme vous haïssez Dieu.
— Eh! Qu’aimes-tu donc, extraordinaire étranger?
— J'aime les nuages… les nuages qui passent… là-bas… là-bas… les merveilleux nuages!

[— Digues, home enigmàtic, qui estimes més? Ton pare, ta mare, ta germana o ton germà?
— No tinc pare, ni mare, ni germana ni germà.
— Els teus amics?
— Feu servir una paraula el sentit de la qual a hores d’ara m'és desconegut.
— La teva pàtria?
— Ignoro la latitud on és situada.
— La bellesa?
— L’estimaria gustós, deessa i immortal.
— L'or?
— L’odio tant com vós odieu Déu.
— Ei! Qui estimes, doncs, extraordinari estranger?
— Estimo els núvols… els núvols que passen… enllà… enllà… els meravellosos núvols!]

l’etranger, charles baudelaire, le spleen de paris (parís: auguste delâtre, 1869), il·lustració de robert parkeharrison, cloud cleaner, dins the architect's brother (santa fe, new mexico: twin palms – twelvetrees, 2002)

gag

[de l'angl. gag, d'origen incert, sobretot en el sentit modern usat en espectacles] m ESPECT En cinema, teatre, varietats, etc., un gag és una acció inesperada i sorprenent, verbal o visual, destinada a fer riure. (Cliqueu sobre la paraula.)

sort

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar;
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat... amb mi.
Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar ahir.
I així pren, i així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, poc a poc, escrius per a demà.
Que demà, que demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.
Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols,
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí ben llarg.
I així pren, i així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, poc a poc, escrius per a demà.
Que demà, que demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

que tinguem sort, lluis llach, i si canto trist (movieplay, 1974)

dansa

[a una mà sobre una espatlla]

Dance me to your beauty with a burning violin.
Dance me through the panic 'til I'm gathered safely in.
Lift me like an olive branch and be my homeward dove...
Dance me to the end of love,
dance me to the end of love.
Oh, let me see your beauty when the witnesses are gone!
Let me feel you moving like they do in Babylon.
Show me slowly what I only know the limits of...
Dance me to the end of love,
dance me to the end of love.
Dance me to the wedding now, dance me on and on...
Dance me very tenderly and dance me very long.
We're both of us beneath our love, we're both of us above...
Dance me to the end of love,
dance me to the end of love.
Dance me to the children who are asking to be born.
Dance me through the curtains that our kisses have outworn.
Raise a tent of shelter now, though every thread is torn...
Dance me to the end of love,
dance me to the end of love.
Dance me to your beauty with a burning violin.
Dance me through the panic till I'm gathered safely in.
Touch me with your naked hand or touch me with your glove...
Dance me to the end of love,
dance me to the end of love.

dance me to the end of love, leonard cohen, various positions (columbia-passport, 1984)

tecnologia

[un regal que promet deu dies sense haver de carregar la bateria... visca!]

mòbil samsung 3g sgh-l170

quadern

enrique vila-matas, dietario voluble (barcelona: anagrama, 2008)

àfrica

kristin scott thomas (katharine clifton) i ralph fiennes (comte lászló d'almásy) a the english patient d'anthony minghella (miramax, 1996) basada en la novel·la de michael ondaatje (toronto: mcclelland and stewart, 1992)

àcids

[a una lectura en avió, i a un esmorzar que promet]

"A la ràdio, he sentit que si menges una llimona sense fer ganyotes, s'acomplirà tot el que desitgis, però em fa por provar-ho, fer ganyotes i que cap desig no es faci mai més realitat."

sergi pàmies, si menges una llimona sense fer ganyotes (barcelona: quaderns crema, 2006)

serenitat

interludio, fabio hurtado (oli sobre tela, s.d.)

desig

Avvenne per caso in una
Stradina moderna sotto la pioggia
Gli ombrelli che fanno zum , zum, zum…
E l’universo fa bum, bum, bum…
Lui: una canzone francese.
Lei: una rossa risata irlandese.
Piovvero languidi giorni,
Piovvero languidi giorni…
Sì ma io dov’ero andato
Tutto mi sarei guardato,
E ne avrei scritto anche meglio di così.
Lui era un loden portato da una
Dolcezza senza rimpianti,
Da studi classici ardenti,
La pipa morsa tra i denti.
Lei era un cavallo, un gatto, un’ondata
Di mare nordico al sole,
Vestita come uno vuole,
Vestita come uno vuole…
Due belle gambe, lei e un pò di
Fumo azzurro, lui,
Col permesso degli dei.
Gli dei dei bei sonni
Gli dei dei begli anni,
Gli dei dell’amore rosso,
Del fuoco nelle sottane, architetture lontane…
La vecchia canzone francese
Contro una rossa risata irlandese…
Gli ombrelli che fanno zum, zum, zum…
E l’universo fa bum, bum, bum…

architetture lontane, paolo conte, una faccia in prestito (sugar music – l’alternativa, 1985)

llum

xalanes (eivissa, 1946), vicent ferrer guasch (sant antoni de portmany, 1917 - eivissa, 2008)

ànima

I wanna tell you a story that every man oughta know:
If you want a little lovin' you gotta start real slow.
She gonna love you tonight, if you just treat her right.
Oh! squeeze her real gentle, you gotta make her feel good.
Tell her that you love her like you know you should:
She gonna love you tonight, if you just treat her right.
If you practice my method just as hard as you can,
You gonna get a reputation as a lovin' man.
Yeah, you'll be glad every night that you're treatin' her right.
Hey hey hey hey...

roy head i gene kurtz, treat her right, roy head & the traits (1965); george thorogood & the destroyers, born to be bad (1988), i ara a the commitments d'alan parker (beacon communications, 1991)

valor

[a les pors de qui estimem, al f.c. barcelona, als partits a les 7 del matí, i als qui lluitaren en la batalla d'agincourt, el dia 25 d'octubre de 1415, diada de sant crispí]

[...]
This day is called the feast of Crispian: [Avui és Sant Crispí:]
He that outlives this day, and comes safe home, [aquell qui sobrevisqui avui, i torni sa i estalvi a casa,]
Will stand a tip-toe when the day is named, [s’alçarà dempeus quan es parli d’aquest dia,]
And rouse him at the name of Crispian. [i despertarà amb el nom de Crispí.]
He that shall live this day, and see old age, [Qui després d’avui encara arribi a vell]
Will yearly on the vigil feast his neighbours, [cada any el dia abans convidarà els veïns]
And say ‘To-morrow is Saint Crispian’: [i els dirà: “Demà és Sant Crispí”.]
Then will he strip his sleeve and show his scars. [Llavors s’arromangarà i en mostrarà les cicatrius.]
And say ‘These wounds I had on Crispin’s day’. [Dirà: “Aquestes ferides me les van fer el dia de Sant Crispí”.]
Old men forget: yet all shall be forgot, [Qui és vell oblida: tot cau en l’oblit,]
But he’ll remember with advantages [però l’home sempre recordarà amb profit]
What feats he did that day: then shall our names [la proesa que va fer aquell dia. I els nostres noms]
Familiar in his mouth as household words: [retornaran als seus llavis aleshores com noms familiars:]
Harry the king, Bedford and Exeter, Warwick and Talbot, Salisbury and Gloucester, [el rei Enric, Bedford i Exeter, Warwick i Talbot, Salisbury i Gloucester…]
Be in their flowing cups freshly remember’d. [tots serem dolçament recordats entre l’escuma de les copes.]
This story shall the good man teach his son; [I el bon home explicarà aquesta història a son fill;]
And Crispin Crispian shall ne’er go by, [i no hi haurà Sant Crispí i Sant Crispinià]
From this day to the ending of the world, [—des d’ara i fins a la fi del món—]
But we in it shall be remember’d; [que no hi siguem recordats.]
We few, we happy few, we band of brothers; [Nosaltres pocs, feliços pocs, una colla de germans,]
For he to-day that sheds his blood with me [—perquè qui avui vessi la seva sang amb mi]
Shall be my brother; be he ne’er so vile, [serà per sempre mon germà, i mai més serà un vilà,]
This day shall gentle his condition: [que, des d’avui, serà noble la seva condició.]
And gentlemen in England now a-bed [Quants cavallers que ara són al llit a Anglaterra]
Shall think themselves accursed they were not here, [maleiran el fet de no ser ara aquí]
And hold their manhoods cheap whiles any speaks [i se sentiran poc homes si s’escolten]
That fought with us upon Saint Crispin’s day. [qui va lluitar entre nosaltres el dia de Sant Crispí!]
[...]

william shakespeare, henry V, (c. 1599) [acte IV, escena III]; kenneth branagh, henry V (bbc, 1989)

reverberació

Qui escriu, d’uns dies ençà, somriu una mica més del que era lògic de preveure que ho fes a hores d’ara. Somriu quan a la botiga les companyes li fan broma. Retorna amb un somriure el somriure de la gent que el saluda pel carrer. A la nit, sopant un sopar fred a la cuina, somriu. Somriu quan plega curosament la roba abans d’anar a dormir. Somriu quan s’asseu als peus del llit i rumia, en un exercici d’introspecció, les raons ignotes del seu estat somrient. Fa petar els dits. Es frega la barbeta.
No en sap treure l’entrellat. Però pensa que ha sabut tornar a agafar un llibre, o dos, i els ha llegit; recorda que el vi d’enguany bull a les bótes; imagina que viatja lluny; sap que s’ha desfet de certes noses i que, des de la distància, les persones que estima també somriuen…
Qui escriu, demà, diu, tornarà a endollar la guitarra a l’amplificador: en el canal de distorsió, la reverberació al màxim, el volum del so a plena potència…

govern

amèrica

paul auster, un home a les fosques (barcelona: 62, 2008)

circ

Un circ ha acampat allí on solia. N'he vist els tigres i les funàmbules. Quin envelat més gran, quanta alegria.

blade runner

[al director de cinema que si vol serà el meu fill, i a les vegades que hem interpretat aquesta escena a la cuina de casa]

roy batty (nexus 6):
-Quite an experience to live in fear, isn't it? That's what it is to be a slave.
-(...) Kinship!
-(...) I've seen things you people wouldn't believe. Attack ships on fire off the shoulder of Orion. I've watched c-beams glitter in the dark near the Tannhäuser Gate. All those moments will be lost in time, like tears in rain. It's time to die.

harrison ford i rutger hauer en blade runner de ridley scott (warner bross, 1982), basada en la novel·la de philip k dick do androids dream of electric sheep? (doubleday, 1968)

dona

[i la mutabilitat]

philip scott johnson, 500 years of female portraits in western art [música de johan sebastian bach, sarabanda, suite per a cello número 1 en sol major]

novecento

[una paraula que em persegueix]

Lo era de verdad: el más grande. Nosotros tocábamos música, él era algo distinto. Él tocaba... Aquello no existía antes de que él lo tocara, ¿de acuerdo?, no estaba en ningún sitio. Y cuando él se levantaba del piano, ya no estaba... y ya no estaba para siempre... Danny Boodmann T.D. Lemon Novecento. La última vez que lo vi estaba sentado sobre una bomba. En serio. Estaba sentado sobre una carga de dinamita así de grande. Es una larga historia... Él decía: "No estás jodido verdaderamente mientras tengas una buena historia a cuestas y alguien a quien contársela." Él sí que tenía una buena historia... Él era su buena historia. Delirante, a decir verdad, pero hermosa... Y aquel día, sentado sobre toda aquella dinamita, me la regaló. Porque yo fui su mejor amigo... Y he hecho tonterías, y si me ponen boca abajo nada saldrá de mis bolsillos, hasta la trompeta vendí, todo, pero... aquella historia no..., ésa no la he perdido, todavía está aquí, tan límpida e inexplicable como tan sólo lo era la música cuando, en mitad del océano, la tocaba el piano mágico de Danny Boodmann T.D. Lemon Novecento.

alessandro baricco, novecento (milan: giangiacomo feltrinelli, 1994) [novecento. la leyenda del pianista en el océano, traducció de xavier gonzález rovira (barcelona: anagrama, 1999)]

màgia

Em sé fer uns peixos de fusta
panxarruts, no gaire grans;
els empleno de llimalla
tocada amb la pedra imant
i els acoloreixo a l'oli
perquè siguin fulgurants.
Ensenyo els peixos i explico
que veurem com nedaran
tots dos sols dins una bóta;
i, un cop a l'aigua posats,
demano un bocí de coca
i els el dono amb una mà.
(Però jo, sense que es vegi,
hi barrejo pedra imant
i així sembla, pels qui miren
que els peixos vénen nedant.)
Damunt l'aigua i sota els núvols
si hi ha coses per contar!
Milers de llums brillarien
si la bóta fos el mar
i els espectadors que miren
fos tota la humanitat,
i els peixos que m'engipono
fossin uns peixos navals
que llisquessin per les ones
com ocells per l'aire blau.

petita oda en dijous, joan brossa, vint-i-una odes, uns goigs, una dansa i un sonet (1958) dins joan brossa, poesia rasa (barcelona: ariel, 1970)

acords menors

[a una amiga, refractària]

Ev'ry time we say goodbye
I die a little,
ev'ry time we say goodbye
I wonder why a little,
why the gods above me
who must be in the know
think so little of me
they allow you to go.
When you're near
there's such an air
of spring about it,
I can hear a lark somewhere
begin to sing about it,
there's no love song finer,
but how strange the change
from major to minor...

annie lennox, every time we say goodbye (cole porter, seven lively arts, 1944), dins red hot + blue (chrysalis, 1990), videoclip dirigit per ed lachman

descobriment

[al meu fill, carles]

That scene begins
With our next melody
Sung by a bashful bird
Humming a violet sky
There are no words
But there is understanding
It's been so long
Since I've heard your pretty voice
Raise up our lights
And enter hero girl
She makes me calm
God, she makes me calm
When she hears a song
And she starts singing
It's been so long
Since I've heard your pretty voice
Strike up the band
Here comes the storyline
'bout the usual struggle
Between fear and love
This is the lifelong song
We're all singing
It's been so long
Since I've heard your pretty voice
When it begins
I miss your hollering
But you're so shy
Such a bashful bird
Here's a song
But no one's singing
It's been so long
Since I've heard your pretty voice

pretty voice, cloud cult, the meaning of 8 (the current studios, fitzgerald theater, saint paul, minnesota, 27 de març de 2007)

pallassos

[o com quan llegia els papers del club pickwick, de charles dickens, i vaig entendre que no hi ha forma més alta d'intel·ligència que situar-se un mateix com a objecte del riure]

He made me laugh
He made me cry
He smoked his stogies in bed
But I'm all right
I'm all right
I've been lonely before
I asked the boy for a few kind words
He gave me a novel instead
But I'm all right
I'm all right
I've been lonely before
It's fine, it's OK
It was wrong either way
I just wanted to say
There isn't much fun when you're drinking wine
He got drunk, he fell down
He threw a few of my things around
But I'm all right
I'm all right
I've been lonely before
I'd like to believe healthy cigarettes
But I have to conceive that wherever you are
You're still driving my car
Sticks and stones break my bones
But tears don't leave any scars
So I'm all alright
I'm all alright
I've been lonely before
Mmm...
I'm all alright
I'm all alright
I'm all alright
Yeah
He played solitaire in bed
Used to blow bubbles in bed
He sang Christmas songs in bed

i'm all right, madeleine peyroux, half the perfect world (rounder records, 2006)

manipulació

[o l'art de la conversa]

_harry: I love you.
_sally: How do you expect me to respond to this?
_harry: How about you love me, too?
_sally: How about, I'm leaving.
_harry: Doesn't what I said mean anything to you?
_sally: I'm sorry, Harry. I know it's new year's eve. I know you're feeling lonely, but you just can't show up here, tell me you love me, and expect that to make everything all right. It doesn't work this way.
_harry: Well, how does it work?
_sally: I don't know, but not this way.
_harry: How about this way? I love that you get cold when it's seventy-one degrees out. I love that it takes you an hour and a half to order a sandwich. I love that you get a little crinkle above your nose when you're lookin' at me like I'm nuts. I love that after I spend the day with you, I can still smell your perfume on my clothes. And I love that you are the last person I want to talk to before I go to sleep at night. And it's not because I'm lonely. And it's not because it's new year's eve. I came here tonight because when you realize you want to spend the rest of your life with somebody, you want the rest of your life to start as soon as possible.
_sally: (feeling manipulated but also melting) You see. That is just like you, Harry. You say things like that, and you make it impossible for me to hate you, and I hate you, Harry. I really hate you. I hate you.

meg ryan i billy crystal en when harry met sally, escrita per nora ephron i dirigida per rob reiner (castle rock entertainment, 1989)

desafiament

[a la incògnita]

Areonautico è il cielo,
vuoto, abissale, chissà...
senza orologi quel volo tra stelle e cenere andrà…
E l’ultima donna che avremo un giardino ci sembrerà,
sì, proprio l’ultimo approdo di terra l’ultima donna sarà,
l’ultima donna sarà…

l'ultima donna, paolo conte, paris milonga (rca, 1981)

retorn

[a una hora, aquella en què, després d'hores de vol, retornem a casa... i la trobem buida]

And there are no letters in the mailbox.
There are no grapes upon the vine.
There are no chocolates in your boxes anymore,
and there are no diamonds in the mine.

no diamonds in the mine, leonard cohen, songs of love and hate (columbia records, 1971)

fènix

Com la figura damunt les cendres del foc de la immortalitat, així el meu constipat i jo.

llibertat

[al meu treball]

nova campanya de promoció de la furgoneta citroen berlingo
(agència: euro RSCG, 2008)

aquest blat i la casa

[a una illa, i a la idea per a una novel·la]

No tornaràs. Recorda, no t'apartis,
mentre fas via, del que tan senzill
és d'estimar: aquest blat i la casa,
el blanc senyal de la barca dins del mar,
el lent or de l'hivern ajaçat a les vinyes,
l'ombra d'un arbre damunt l'ample camp.

salvador espriu, llibre dels morts, dins el caminant i el mur (barcelona, 1954)

d'acord

[als buròcrates qui haurien de picar pedra, i no vanar-se de ser d'acadèmica pedra picada]

Fills de la Gran Puta,
d'ombra allargada i petja diminuta:
llenguallargs llepaculs de gasetilla,
funcionaris de patilla i de cartilla,
tous de carrera i bufats de bandera
creuhonorats in pectore o a la pitrera,
aprovats purulents i pestilents de nota,
putrefactes doctors en bancarrota,
catedràtics, apàtics, limfàtics, raquítics,
torracollons públicament mefítics,
àugurs falsaris de sèquits gregaris
arraïmats pels lladrucs dels sicaris,
cagallons, cagadurs i cagadubtes
estupradors de ruïnes abruptes,
comerciants de merda selenita
llorejats amb corones d’uralita,
crítics cretins, crenetistes frenètics,
pixatinters d’excessos diurètics,
bards neotísics i protorreumàtics
més bufanúvols que nefelobàtics,
cecs acadèmics, prostàtics i endèmics,
i saltimbanquis recontraacadèmics,
alts ocupants de poltrones i càrrecs
ben acoflats al tou dels vostres fems,
aneu-vos-en tots plegats a fregir espàrrecs,
oh, pústules de sempre i del meu temps!

mataró-llavaneres, jordi cornudella, el germà de catul i més coses (barcelona: empúries - 62, 1997), musicat per gerard quintana en caragol, treu banya (música global, 2007)

alambí

[al dia d'avui, en què tot està llest per fer el vi]

Hi ha un rom antic pel qual bé donaria
tots els alcohols de França, un rom molt vell,
que entenebreix i esbalça, esput vermell
d'un déu malalt, sol de l'estrangeria.

No hi ha a l'Infern beuratge més serè
ni dins els Cels més impura ambrosia,
avorta parts i engendra bogeria
i al fons dels sots als morts torna l'alè.

I cada cop que el bec em sembla viure
fa dos-cents anys, o dos mil, tant se val:
Som serf d'Odi, d'Ashaqlun tinc el riure;
fa fred, som a París, em dic Nerval.

quimeres, andreu vidal, l'animal que no existeix (barcelona: proa, 1993)

sense títol

[a aquells qui juguen al joc de la cadira amb la cultura]

monólogo, silvio rodríguez, silvio (fonomusic, 1977)

pausa

[a una musa i a un silenci gairebé elèctric]


what is this thing called love? gwyneth paltrow, infamous (douglas mcgrath, 2006)

pilgrim

[a una ànima amb sabates noves]
timberland, 66512 (2008)

barcelona

[a un temps i a una ciutat]
lorenzo mattotti, solitudine (s. d.)

colofó

[O com uns mateixos versos aplicats a una mateixa persona poden encaminar de maneres tan diferents. Aquesta cançó em va acompanyar en l'anada d'una relació. Ara, en la tornada, n'és el precís colofó.]

óleo de mujer con sombrero, sílvio rodríguez, al final de este viaje (emi, 1970)

gasolina

[a un correu rebut, i a la facilitat de pensar
que no hem d'acceptar el que no ens agrada]

Te escribo desde un área de servicio,
donde sólo me ofrecen gasolina.
Puedes llamarme a cobro revertido
desde la caracola de la esquina.

tito muñoz i joan manuel serrat, de cuando estuve loco (joan manuel serrat, versos en la boca, 2002)

complement

[a una amiga a qui agrada emily dickinson]

What I dream I had:
Pressed in organdy;
Clothed in crinoline of smoky burgundy;
Softer than the rain.
I wandered empty streets
Down past the shop displays.
I heard cathedral bells
Tripping down the alley ways,
As I walked on.

And when you ran to me
Your cheeks flushed with the night.
We walked on frosted fields of juniper and lamplight,
I held your hand.
And when I awoke and felt you warm and near,
I kissed your honey hair with my grateful tears.
Oh I love you, girl.
Oh, I love you.

for emily whenever may i find her, paul simon, en simon and garfunkel, parsley, sage, rosemay and thime (columbia, 1964)

reialesa

[a les vegades que, des dels disset anys, aquesta cançó m'ha fet somriure]

When I was seventeen I dreamed of being king
and having everything I wanted.
But that was long ago and
My dreams did not unfold, so
I'm still the king of nothing.

When I was seventeen I dreamed I gave a ring
to a pretty queen and then I held her.
But that was slumber's fault for
I have no love at all and
I'm still the king of nothing.

If I could rule, I'd dance my cares away,
Find romance every day.
I wouldn't have to listen to this poor fool say:
I'm the king,
I'm the king,
I'm the king of nothing!

king of nothing, seals and croft, unborn child (warner brothers, 1974)

fruita

Mastegueu bé tanta pena, la polpa, l'esclova. No en guardeu cap llavor.

ànsia

[a un sentiment que naufraga i perilla, però sense gaire por]
henri rousseau, le navire dans la tempete (1893)

mans

[a aquest moment en què, assossegadament, no creiem en res...
i al meu germà Carles, qui em va descobrir el poema]

Vem sentar-te comigo Lídia, à beira do rio.
Sossegadamente fitemos o seu curso e aprendamos
Que a vida passa, e não estamos de mãos enlaçadas.
(Enlacemos as mãos.)

Depois pensemos, crianças adultas, que a vida
Passa e não fica, nada deixa e nunca regressa,
Vai para um mar muito longe, para ao pé do Fado,
Mais longe que os deuses.

Desenlacemos as mãos, porque não vale a pena cansarmo-nos.
Quer gozemos, quer nao gozemos, passamos como o rio.
Mais vale saber passar silenciosamente
E sem desassosegos grandes.

Sem amores, nem ódios, nem paixões que levantam a voz,
Nem invejas que dão movimento demais aos olhos,
Nem cuidados, porque se os tivesse o rio sempre correria,
E sempre iria ter ao mar.

Amemo-nos tranquilamente, pensando que podiamos,
Se quise'ssemos, trocar beijos e abraços e carícias,
Mas que mais vale estarmos sentados ao pé um do outro
Ouvindo correr o rio e vendo-o.

Colhamos flores, pega tu nelas e deixa-as
No colo, e que o seu perfume suavize o momento -
Este momento em que sossegadamente nao cremos em nada,
Pagãos inocentes da decadência.

Ao menos, se for sombra antes, lembrar-te-as de mim depois
Sem que a minha lembrança te arda ou te fira ou te mova,
Porque nunca enlaçamos as mãos, nem nos beijamos
Nem fomos mais do que crianças.

E se antes do que eu levares o o'bolo ao barqueiro sombrio,
Eu nada terei que sofrer ao lembrar-me de ti.
Ser-me-ás suave à memória lembrando-te assim - à beira-rio,
Pagã triste e com flores no regaço.

ricardo reis [fernando pessoa] vem sentar-te comigo, lídia, à beira do rio (1914)