[als avis que marxen amb quietud, als néts, els nostres fills,
que amb la càmera de l’aplom a les mans enquadren silenciosament les escenes de la vida... i a aquelles coses que entenem només amb el pas del temps, i que són un regal.]
cinema paradiso, de giuseppe tornatore (frança - itàlia: miramar, 1988), banda sonora d'ennio morricone
19 de febrer del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Gràcies pel teu ajut. Sincerament.
No em donis les gràcies. Tant tu com jo, sense saber-ne gaire i a les palpentes, però amb un sentiment immillorable... provem de fer sempre el més oportú i bo, el més digne de la personeta que estimem.
Com va aquesta grip?
;)
Publica un comentari a l'entrada