normalitat

kat macleod, coathanger (aquarel·la i collage), il·lustració publicada a l'edició americana de la revista simple real magazine. manel, la gent normal, sense editar, però penjada al lloc de myspace (http://www.myspace.com/gatmanel), esplèndida versió de la cançó del grup britànic pulp common people, dins different class (polygram - island, 1995)

reclam

[a una melodia, de sirena, a les orelles; i a un timó del qual m'he deslligat]


escena de the singing detective, sèrie escrita per dennis potter (bbc, 1986), una de les millors sèries del món, considerada al 2000, amb el número vint, dins del rànquing dels millors cent programes de la televisió britànica, i que ha passat a formar part de les col·leccions dels museus de ràdio i televisió de nova york i los angeles. la refilada dels ocells que imita el pare de philip e. marlow en aquest fragment són, per aquest ordre: la cadernera, el moixó canari, el rossinyol, el cucut i el pinsà... admirable!

pessigolles

tonto, antònia font, batiscafo katiuscas (discos del mediterrani, 2006), i il·lustració de richerand lionel, train train quotidien (llapis i guaix, 2008)

primer pas

Hem arribat a aquest últim refugi.
Aquí comença
el que no sé si tu en dius soledat.
El primer pas per oblidar qui som
i fer-nos companyia al peu mateix
de la roca gelada que ens vigila.
Tot és als nostres ulls.
I el desencís, un riu fins a la mort.
Ha faltat poc, molt poc, per ser feliç


paisatge, joan margarit, misteriosament feliç (barcelona: proa, 2008), sanne's ballet feet II és un dels videos que edita la ballarina de disset anys, nascuda als països baixos, sanne, per mostrar els seus progressos en la dansa; la música triada per ella és close cover de wim mertens (nova york: windham hill, 1993)

projecció

[als avis que marxen amb quietud, als néts, els nostres fills,
que amb la càmera de l’aplom a les mans enquadren silenciosament les escenes de la vida... i a aquelles coses que entenem només amb el pas del temps, i que són un regal.]



cinema paradiso, de giuseppe tornatore (frança - itàlia: miramar, 1988), banda sonora d'ennio morricone

nexe

L'erotismo è quel momento dell'esperienza nel quale si dispiega l'esistenza nel suo significato più profondo ed è qui che si realizza quel 'legame organico' tra chi espone e chi guarda che per Breton è ciò che è carente nell'arte del suo tempo.

felice casorati (novara 1883 - torí 1963), conversazione platonica (oli, 1925) [col·lecció privada de torí]. elisabetta fernandez i massimiliano miggiani, arte sesso società, per una lettura sociologica dell'erotismo nella storia dell'arte (roma: meltemi, 2000)

intriga

hugo pratt, corto maltese, concerto in ó minore per arpa e nitroglicerina, del cicle le celtiche (milà: lizard, 1998 [d'una versió primera publicada a la revista francesa pif gadget entre el setembre de 1971 i el juliol de 1972]), primera part del capítol de la sèrie animada de richard danto i liam saury, a partir de l'obra original (ellipsanime - canal+ - pomalux - rai fiction, 2002), emès a rai tre el 2 d'octubre de 2007

bocca chiusa

Tarde, uma nuvem rósea lenta e transparente,
sobre o espaço, sonhadora é bela.
Surge no infinito a lua docemente
Enfeitando a tarde, qual meiga donzela
Que se apressa e alinda sonhadoramente,
Em anseios d'alma para ficar bela
Grita ao céu e a terra toda a naturaleza
Cala a passarada aos seus tristes queixumes
E reflete o mar toda a sua riqueza...
Suave a luz da lua desperta agora
A cruel saudade que ri e chora!
Tarde uma nuvem rósea lenta e transparente
Sobre o espaço, sonhadora e bela!

amal brahim djelloul, cantilena de la bachiana brasileira número 5 (part I, ària), d'heitor villa-lobos, i lletra de ruth valladares correa

desaparició

Un extraño panorama para después de esa batalla perdida que es la infancia. Envejecer tal vez tenga su gracia, pero también es cierto que envejecer sirve para comprobar que hemos caminado y que el tiempo ha caminado con nosotros, sirve para comprobar que hemos avanzado por dunas movedizas que en apariencia nos han conducido al término de un trayecto y nos han situado en la punta avanzada de un desierto donde, al volver la vista atrás e intentar recuperar algo de nuestra calle de Arthur, sólo podremos ver un viejo camino en el que el Tiempo ha escrito el fin abrupto de nuestro mundo, del mundo. Sabemos que es el fin del mundo si avanzamos. Sabemos que si damos un paso más allá, desapareceremos. Y nos planteamos darlo, pues pensamos que es lo mejor, recordamos que ya ese paso lo dieron otros antes, y esos otros fueron siempre nuestros exploradores favoritos, los que admirábamos tanto cuando les veíamos difuminarse en las tenaces sombras del vacío.

enrique vila-matas, doctor pasavento (barcelona: anagrama, 2005)

lliçó

Este líquido é água.
Quando pura
é inodora, insípida e incolor.
Reduzida a vapor,
sob tensão e a alta temperatura,
move os êmbolos das máquinas que, por isso,
se denominam máquinas de vapor.

É um bom dissolvente.
Embora com excepções, mas de um modo geral,
dissolve tudo bem, ácidos, bases e sais.
Congela a zero graus centesimais
e ferve a 100, quando à pressão normal.

Foi neste líquido que numa noite cálida de Verão,
sob um luar gomoso e branco de camélia,
apareceu a boiar o cadáver de Ofélia
com um nenúfar na mão.


liçâo sobre a água, antonio gedeâo [rómulo de carvalho], linhas de força (coimbra: impremta tipogràfica da Atlântida, 1967). reproducció d'una taca de cafè en una superfície, fotografia anònima extreta d'un article de com netejar diverses taques publicat en una web dedicada a la casa i la decoració.

carambola

[a l'iPod, capseta de música, del meu fill]




Provem d’encaixar en escenes boniques,
en ports de diumenge, farcits de gavines,
en grans sobretaules, on els avis canten,
enmig, vora el foc, abraçats a una manta.

Es tracta de ser els simpàtics del barri,
els que ballen i ballen fins que els músics parin,
i rompre, arrogants, lluint les millors gales,
amb discos, amb dones, amb feines estables…

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria, de sobte,
ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola, de sobte,
ens demostra que ens en sortim.

Buscant quedar bé en el retaule magnífic,
dels que van pel món amb posat monolític
i afronten la vida mirant-la a la cara
i un dia contents… compren flors a sa mare.
Intentem trampejar per ser persones dignes:
el pare modèlic que volen les filles,
el de la veu greu, el de la mà forta,
que paga un vermut i que arregla una porta…
I després tancar els ulls i sentir el món en calma:
hi ha dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre.
Han ben enllestit una gran epitafi,
que arranqui somriures a tots els que passin.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria, de sobte,
ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola, de sobte,
ens demostra que ens en sortim.

Mummm...

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria, de sobte,
ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, se’ns baixa la Verge
i, de sobte, ens revela que ens en sortim.
I, a vegades, contra tot pronòstic,
una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic,
però fent evident que, per un moment,
ens en sortim.

ens en sortim, manel, els millors professors europeus (discmedi, 2008)

tant

[a una pregunta i a una resposta, de gasela en la sabana de la nit]


This may come
This may come as some surprise
But I miss you.
I could see through all of your lies
But still I miss you.
He takes her love
But it doesn't feel like mine

He tastes her kiss
Her kisses are not wine
They're not mine.
He takes
But surely she can't give what I'm feeling now.
She takes
But surely she doesn't know how.

Is it a crime? Is it a crime that I still want you?
And I want you to want me
Too.

My love is wider
Wider than Victoria Lake.
My love is taller
Taller than the Empire State.
It dives and it jumps and it ripples like the deepest ocean.
I can't give you more than that
Surely you want me back.

Is it a crime? Is it a crime that I still want you?
And I want you to want me
Too.

My love is wider than Victoria Lake

Taller than the Empire State.
It dives and it jumps

I can't give you more than that
Surely you want me back.

Is it a crime? Is it a crime that I still want you?
And I want you to want me
Too.

It dives
It jumps and it ripples like the deepest ocean.
I can't give you more than that
Surely you want it back.
Tell me
Is it a crime?


is it a crime?, sade, lovers live (sony, 2002)

passió

[mestre:] Voilà! El paisatge canvia. Som ara en una regió diferent... És el re major! És el paisatge del re major! [...] Canvia l'acord!... Un altre paisatge! [...] Do! ...Quina és la impressió?
[alumne:] Es tracta d'una sorpresa...
[mestre:] Una sorpresa... però és alegre, o és trista?
[alumne:] Mmm... alegre.
[mestre:] Alegre?... Ah!

paul tortelier, lliçó magistral sobre el preludi de la suite núm. 1 per a cello de johan sebastian bach

ventada

Odiós, el vent rapta el somni tebi. Com l'arrossega per la nit! Com gemega el que somiava!

dolor

La seva filla va morir als deu anys,
i ara el dolor no deixa que el pinzell
s'aturi en la memòria.
Però tampoc no pintarà el demà.
El que ha pintat és la desemparança,
la dona jove que mai no existirà.
Cal buscar unes paraules innocents
i paoroses com els blaus de Rubens.

retrat en blau / museu de l'ermitage, joan margarit, misterio-sament feliç (barcelona: proa, 2008) i peter paul rubens, cap de joveneta [clara serena rubens] (dibuix, c 1623), exposat a la galeria albertina de viena, àustria.


Filla de peter paul rubens i isabella brant, clara serena rubens va morir el 1623. Segons els historiadors devia tenir aleshores deu o dotze anys. Amb tot, com succeeix en el retrat de clara serena exposat en el museu de l'ermitage de sant petersburg, rubens, mogut pel dolor, va seguir veient la seva filla com a model imaginària, fins i tot, un cop morta. En aquest dibuix, la joveneta es correspon a una noia d'uns setze o disset anys. Se n'ha deduït la identitat a partir de la semblança amb la seva mare, especialment en els ulls.

depressor lingual

[una gran idea, i simpàtica]
punt de llibre, a partir d'un depressor lingual serigrafiat amb el lema de la campanya ensenya la llengua per promoure el voluntariat lingüístic a la ciutat d'eivissa... ànims!

modernitat

[un passeig de diumenge, amb idèntica llum]
edward hopper, ground swell (1939), fins al 25 de gener a la fundació joan miró de barcelona en l'exposició temporal comissariada per sarah newman i sarah cash, conservadores de la corcoran gallery de washington: modernitat americana, obres de la corcoran gallery of art, amb obres de george bellows, john singer sargent, arthur davies, marsden hartley, joseph cornell, thomas hart benton, john sloan, milton avery, mark rothko, willem de kooning, cy twombly, richard diebenkorn, martin puryear i robert mangold.

truc

Fa una nit clara i tranquil.la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa
de colors i de perfums. Heus aquí a Blancaneus, en Pulgarcito,
els tres porquets, el gos Snoopy i el seu secretari Emili, i en Simbad,
l'Ali-babà i en Gulliver.

Oh, benvinguts! Passeu, passeu! De les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú.

Hola Jaimito, i doña Urraca, en Carpanta, i Barba azul,
Frankenstein, i l'home-llop, el compte Dràcula, i Tarzan,
la mona Chita i Peter Pan. La senyoreta Marieta de l'Ull Viu
ve amb un soldat, els Reis d'Orient, Papa Noël, el pato Donald
i en Pasqual, la Pepa maca i Superman.

Bona nit, senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi-Key,
Roberto Alcázar i Pedrín, l'home del sac, i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obelix. En Pinotxo ve amb la Monyos
agafada del bracet. Hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises, i el Capitán Trueno en patinet.

Oh, benvinguts! Passeu, passeu! De les tristors en farem fum.
Casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú.

A les dotze han arribat la fada bona i Ventafocs,
en Tom i Jerry, la bruixa Calixta, Bambi i Moby Dick,
i l'emperadriu Sissi. I Mortadelo, i Filemón,
i Guillem Brown, i Guillem Tell, la caputxeta vermelleta,
el llop ferotge, i el caganer, en Cocoliso i en Popeye.

Oh, benvinguts! Passeu, passeu! Ara ja no falta ningú.
O, potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu.
També pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per a tots.
El temps no compta, ni l'espai... Qualsevol nit pot sortir el sol.

qualsevol nit pot sortir el sol, jaume sisa, qualsevol nit pot sortir el sol (zeleste - edigsa, 1975).
clip de serchbcn (www.myspace.com/serchbcn)

fortuna

[a la possibilitat encara de ser el guitarrista que toca en un transatlàntic: camisa impol·luta i riffs delicats, mentre marco el compàs a una fabulosa banda]


Baby sneezes
Mummy pleases
Daddy breezes in
So good on paper
So romantic
But so bewildering

(I know nothing stays the same
But if you're willing to play the game
It's coming around again
So don't mind if I fall apart
there's more room in a broken heart)

You pay the grocer
Fix the toaster
Kiss the host Good-bye
Then you break a window
burn the Souffle?
Scream the lullaby

I know nothing stays the same
But if you're willing to play the game
It's coming around again
So don't mind if I fall apart
there's more room in a broken heart

And I believe in love
But what else can I do
I'm so in love with you

I know nothing stays the same
But if you're willing to play the game
It's coming around again

coming around again, carly simon, coming around again (arista, 1987), i abans a la bso de heartburn de mike nichols (paramount, 1986). aquesta versió correspon al concert de carly simon del 2 de setembre de 2005, de la sèrie de concerts de diversos artistes al hall del queen mary

conversa

En aquest punt, crec que hauríem de parlar de tres tipus d'obligacions que afecten la relació de cada cultura del jo amb la de l'altre. Em refereixo a l'obligació de parlar, la d'escoltar i la de respondre. L'ètica de l'empatia dialògica implica, d'una manera immanent, una ètica del jo. Perdre el sentit de parlar i escoltar suposa la pèrdua del jo i de l'altre, i, per tant, de l'esfera de valors comuns que formen el cor mateix de la humanitat. L'obligació de parlar i escoltar no permet tan sols d'entrar en l'esfera de la conversa, com a àmbit associatiu, sinó també d'introduir-se en l'esfera del reconeixement com a prova indispensable d'unió. Vet aquí el poder d'escoltar-se un mateix i d'escoltar l'altre. En descobrir que una cultura aliena també té la capacitat d'escoltar, cada cultura aprèn a jutjar el seu propi discurs amb sentit crític.

ramin jahanbegloo, l'imperatiu intercultural (barcelona: arcàdia, 2008), il·lustració extreta de la pàgina web d'educima, làmines educatives per a acolorir