mars de la xina

[a una besada, indescriptible, i que ha marcat dues vides]



Los dos se encontraron en el mismo cuento,
los dos se encontraron justo en el momento.
Fue un beso de esos que bajan la guardia.
Fue un beso de esos de darse las gracias.
Un beso de esos, de esos que valen
por toda la química de la farmacia.

Los dos intuyeron sus ojos cerrados,
sus bocas pegadas cercaron su aliento.
Fue un beso de esos que cumplen un sueño:
un beso de esos que son el primero:
un beso de esos que ponen contento
los dos se creyeron en Singing in the rain.

Tan locos saltaron sobre los charcos,
tan locos bailaron por los bordillos,
tan locos rompieron en mil pedazos
la lista negra de sus enemigos...
Tan locos saltaron la verja de un parque,
a ciegas cruzaron por las avenidas...
Tan locos pensaron hacerse piratas,
surcar en velero los mares de China...

Fue un beso de esos que premian las ganas.
Fue un beso de esos que luego te marcan.
Fue un beso de esos de Bésame mucho...
Tan locos quiesieron perderse del mundo,
tan locos rodaron uno sobre el otro...
Un beso de esos que valen por todo...


un beso de esos, toni zenet, los mares de china (el volcán, 2008), lletra de javier laguna

ostinati

dance short, alessandra ferri i sting, coreografia de heinz spoerli sobre el preludi de la suite per a cello número i en sol major de johann sebastian bach. video dirigit per fabrizio ferri

destrucció

[en braços, i en armes]



Aquests cims coberts de boira
són ara una llar per a mi.
Però la meva casa és a una terra allà baix,
i sempre hi ho serà.
També algun día vosaltres tornareu
a les vostres valls i a les vostres granjes
i ja mai més us voldreu sentir
germans en armes.

Al llarg d'aquests camps de destrucció,
nostres baptismes de foc,
he vist el vostre sofriment
al temps que la batalla era més i més cruenta.
Però encara que em ferissin,
malgrat l'alarma i la por,
no m'abandonàreu,
germans meus, com sou, d'armes.

Hi ha tants mons distints,
on brillen tants sols distints;
i encara que només en tinguem un, de món,
vivim sempre en diversos.

Ara que el sol se n'ha anat a l'infern,
i la lluna cavalca a les altures,
deixeu que us digui adéu;
no hi ha home que no hagi de morir.
Però està escrit en la llum de les estrelles
i a cada línea del palmell de la vostra mà:
quina estupidesa és fer-nos la guerra,
quan en braços som germans.


brothers in arms, dire straits, brothers in arms (vertigo, 1985). versió en solitari de mark knopfler a mark knopfler: a night in london (universal, 1996). la traducció és només una versió, possible.

confidència

Tres quarts de tres de la matinada.
No hi ha ningú al bar llevat de tu i de mi.
Així que bevem, Joe!
Tinc una petita història que crec que hauries de saber.
Brindem, amic meu, per la fi d’un afer que no ha durat.
Així que, aquesta per la meva reina, i una altra per al camí.

Sé què hem de fer.
Posa una altra moneda a la màquina del racó.
No em sento bé. Triaràs una música que sigui simple i trista?
Podria contar-te tantes coses...

però deixaria d'observar el codi de tot un cavaller.
Així que, aquesta per la meva reina, i una altra per al camí.

Tu no t’ho pensaves, amic meu, però sóc una mena de poeta,
i hi ha tantes coses que voldria dir.
I encara que soni depriment,
escolta’m fins que les hagi confessat totes...
Encara que, així és com és la vida,
i sé, Joe, que tens pressa per plegar...
Gràcies per alçar la copa amb mi!
I espero que no t’importi gaire que t’hagi inflat el cap.
Però aquest foc l’havia de remullar o encara explotaria.
Així que, aquesta per la meva reina, i una altra per al camí.
Aquest llarg, llarguíssim camí que encara em queda.

One for my baby, and one more for the road va ser escrita pel músic Harold Arlen conjuntament amb el també compositor i lletrista Johnny Mercer, el 1943, per al musical The sky’s the limit. Ja aleshores va resultar sorprenent per la seva duració i el seu registre: quaranta-vuit compassos, en comptes dels trenta-dos habituals, i sense a penes cap canvi de to. En va resultar, segons la crítica una melodia “inevitable, insistent i melancòlica”, sobre la qual es muntava, com un diamant, la lletra d’un amor fracassat, dignament honesta, continguda, i colpidorament sincera. Va esdevenir, així, cançó de culte per als múltiples i brillants vocalistes de jazz de l’època.

La fascinació que sentia Frank Sinatra per aquesta cançó va fer que l’enregistrés diverses vegades al llarg de la seva vida: el 1947, a Columbia Records; el 1954, per a la banda sonora de Young At Heart; el 1958, a Frank Sinatra Sings for Only the Lonely; el 1962, a Sinatra & Sextet: Live in Paris; i, finalment, el 1966, a Sinatra at the Sands.

Encara, el 1993, a Duets, és la cançó que tanca significativament l’àlbum, acompanyada pel saxofonista soprano Kenny G [Kenneth Gorelick] (en un homenatge del productor Phil Ramone a la trompeta estrident de Harry edison, el Dolç, i al saxo arrossegat de Ben Webster, el Granota; els quals, en la versió de Billie Holiday de 1956, reproduïen sincopadament i meravellosa el balbuceig de la parla d’un alcohòlic).

Potser per la seva bella sordidesa, va estar, precisament, un dels temes preferits i estel·lars en el repertori dels concerts de Sinatra. Però lluny de tractar-la com a una cançó de taverna, o ocurrent, mai no va permetre cap comentari frívol sobre ella. Sempre la va presentar aprofitant una llarga pausa, i en la introducció, solemne, la solia definir com una cançó d’amor i solitud, perfecta. La majoria de crítics coincideixen en què a les darrers estrofes, estranyament, sembla que la seva veu plori de debò.


Qui escriu ha somiat moltes vegades una escena en blanc i negre: hi ha un home a la matinada que beu i es confessa a un tal Joe a la barra d'un bar, mentre a fora, al carrer, se sent la remor de les passes altives d'una dona que camina decidida, lleugera, amb el cap cot, i que s'allunya. I es perd en una música.


one for my baby, and one more for the road, frank sinatra al Festhalle Frankfurt, el 1991

voluntat

Si és la teva voluntat
que no parli més
i la meva veu emmudeixi
com era muda abans,
no diré res més.
Restaré callat
fins que no em demanis que parli.
Si és la teva voluntat.


leonard cohen, if it be your will, interpretada el 2005 per antony hegarty en el concert came so far for beauty, a la sidney opera house, per al documental i homenatge a leonard cohen i'm your man de lian lunson, i produït per mel gibson (lions gate, 2006)

vida en comú

[a la primavera, i a les vitamines necessàries que exigeix]


vitamina sol, antònia font (and the new royal philharmonic cuatro quesos orchestra) al gran teatre del liceu de barcelona, el 30 de març de 2008 (discmedi, 2008)

murtra

[a isabel]

A difficult achievement for true lovers
Is to lie mute, without embrace or kiss,
Without a rustle or a smothered sigh,
Basking each in the other’s glory.

Let us not undervalue lips or arms
As reassurances of constancy,
Or speech as necessary communication
When troubles heart go groping through the dusk;

Yet lovers who have learned this last refinement
-To lie apart, yet sleep and dream together
Motionless under their starred coverlet-
Crown love with wreaths of myrtle.


Èxit difícil, d’amants veritables,
és jeure muts, sense bes ni abraçada,
sense sospirs sufocats ni murmuris,
cadascun rabejant-se en el goig que sent l’altre.

No hem de menystenir pas llavis ni braços
com a penyores de constància,
ni tampoc la conversa necessària
quan els cors van, torbats, a les palpentes;

però els qui saben el refinament
de jeure a part però somniar junts,
quiets sota la vànova estelada
amb rams de murtra coronen l’amor.

the starred coverlet [la vànova estelada], robert graves, d'amor trenta poemes (barcelona: 62, 1991), traducció de josep m. jaumà. il·lustració botànica de myrtus communis, d'otto wilhelm thomé, flora von deutschland, österreich und der schweiz (gera, 1885)

Etimològicament, murta, murtra, murter, mirter, murtrer o murtrera prové del grec myrtos que significa 'perfum' -i en castellà, mirto, però també arrayán, que prové de l'àrab ar-rayhan, 'l'aromàtic'-, ja que conté a les baies i a les fulles una essència aromàtica fortament antisèptica, el mirtol. Mitològicament, l'arbust de la murtrera es troba en forma de llegendes a gairebé totes les cultures d'una banda i altra de la mediterrània, però també a la matèria de bretanya, per exemple. Sempre, relacionat amb la durabilitat de l'amor i les victòries no cruentes.

mal·leabilitat

Lady Macduff: [...] Com t'espavilaràs, i com viuràs?
Noi: Mare, com els ocells!
Lady Macduff: De cucs i mosques?
Noi: Del que jo trobi, mare, tal com fan ells.

william shakespeare, macbeth (1623), fragment de l'escena segona del quart acte. irma gruenholz, pájaros en la cabeza, il·lustració amb plastilina, reproducció extreta del blog de la il·lustradora

crueltat

normalitat

kat macleod, coathanger (aquarel·la i collage), il·lustració publicada a l'edició americana de la revista simple real magazine. manel, la gent normal, sense editar, però penjada al lloc de myspace (http://www.myspace.com/gatmanel), esplèndida versió de la cançó del grup britànic pulp common people, dins different class (polygram - island, 1995)

reclam

[a una melodia, de sirena, a les orelles; i a un timó del qual m'he deslligat]


escena de the singing detective, sèrie escrita per dennis potter (bbc, 1986), una de les millors sèries del món, considerada al 2000, amb el número vint, dins del rànquing dels millors cent programes de la televisió britànica, i que ha passat a formar part de les col·leccions dels museus de ràdio i televisió de nova york i los angeles. la refilada dels ocells que imita el pare de philip e. marlow en aquest fragment són, per aquest ordre: la cadernera, el moixó canari, el rossinyol, el cucut i el pinsà... admirable!

pessigolles

tonto, antònia font, batiscafo katiuscas (discos del mediterrani, 2006), i il·lustració de richerand lionel, train train quotidien (llapis i guaix, 2008)